CRISI MIGRATÒRIA
Internacional 25/02/2016

Hongria convoca un referèndum sobre els refugiats

Viktor Orbán desafia la UE amb una consulta sobre la quota de demandants d’asil que rebutja

Isaac Lluch
4 min
Refugiats esperant que arrenqués un tren que ahir els va portar fins a Sèrbia des Gevgelia (Macedònia).

MunicFronteres cada cop més blindades, Grècia aïllada i abandonada a la seva sort com a principal punt d’entrada dels refugiats a la UE i, ara, l’anunci d’un referèndum tendenciós. Mentre Àustria i els estats balcànics occidentals estrenyen la seva cooperació per reduir la xifra de sol·licitants d’asil als seus territoris, el govern hongarès va pregonar ahir que convocarà una consulta popular sobre el repartiment de quotes dels immigrants que fugen de zones de guerra o de crisis.

Mitjançant aquest referèndum, el primer ministre d’Hongria, el populista de dretes Viktor Orbán, vol deixar en paper mullat el pla de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, de distribuir l’arribada de refugiats per contingents. El nou lema escampat al Vell Continent sembla inequívoc: si la UE no balla al so que desitgem, llavors optem per solucions nacionals i convoquem a votar uns ciutadans cansats d’Europa. Això val per al cas britànic i ara també per a Hongria.

Orbán vol fer que els seus compatriotes responguin a una pregunta plantejada com a retòrica: “¿Voleu que la Unió Europea aprovi l’assentament vinculant de ciutadans no hongaresos a Hongria sense l’aprovació del Parlament (de Budapest)?” Els hongaresos poden votar a la qüestió amb un sí o un no en un referèndum que, amb tot, encara no té data fixada. La redacció de la pregunta ja ha arribat a l’oficina electoral nacional hongaresa, la cúpula directiva de la qual s’ha exhibit sempre molt lleial al govern, així que es dóna per fet que la petició d’Orbán tirarà endavant.

Per justificar la convocatòria de la consulta, el líder populista conservador va raonar que el mapa ètnic, cultural i religiós d’Hongria i d’Europa quedarà inexorablement alterat a través del repartiment de refugiats per quotes que ha acordat Brussel·les. El govern de Budapest argumenta que seria “un abús de poder” portar a terme aquesta distribució de nouvinguts sense preguntar-ho a la població hongaresa. Esclar que l’executiu d’Orbán ha avançat que espera que la resposta majoritària del referèndum sigui un no. “Qui voti per un no, votarà per la independència d’Hongria”, va deixar anar ahir el primer ministre.

En cas que una majoria d’hongaresos rebutgin els plans de repartiment de refugiats de la UE, les esquerdes en territori europeu serien encara més profundes. Els estats membres van aprovar al setembre una distribució de 160.000 refugiats amb l’oposició d’alguns països com la República Txeca, Eslovàquia, Romania i Hongria. També Polònia s’hi va mostrar reticent, i Finlàndia es va abstenir. Tot i que la pràctica de la UE és adoptar mesures per consens, la decisió per majoria qualificada també obliga a assumir l’acord als països que hi van votar en contra. En tot cas, fins ara aquest pla no funciona en absolut i en rigor només s’han distribuït uns quants centenars de refugiats.

Aïllament i xenofòbia

La Comissió Europea no es va voler pronunciar d’entrada sobre l’anunci fet ahir per Orbán. A principis de desembre, el govern de Budapest ja va elevar una demanda al Tribunal de Justícia de la Unió Europea contra el repartiment de refugiats acordat per la UE. Hongria ha d’acollir uns 2.100 refugiats, però fins ara no ha complert. Orbán dirigeix una política d’aïllament contra els refugiats, que acompanya amb campanyes xenòfobes. Mitjançant la construcció de tanques al llarg de les fronteres amb Sèrbia i Croàcia, el govern de Budapest ja ha aconseguit, a més, que l’afluència de nouvinguts que agafen l’anomenada ruta dels Balcans passi de llarg sense entrar a Hongria.

Si l’exemple d’Orbán crea escola, podria ser que les decisions sobre política de refugiats no s’acabessin prenent en cimeres de la UE, sinó en referèndums nacionals de caire populista. També preocupen a Brussel·les els nous pactes d’Àustria o els països balcànics, que eleven el to per aplicar un sostre a la tramitació diària de peticions d’asil. Després d’una reunió que va tenir lloc ahir a Viena, aquests estats van acordar, entre altres punts, unificar els criteris per rebutjar l’entrada de refugiats i ajudar-se en el control policial a les fronteres. “És important aturar l’afluència de gent”, va destacar la ministra austríaca d’Interior, Johanna Mikl-Leitner, mentre deia que era “necessari” buscar solucions nacionals a curt termini. Alemanya i Grècia van criticar no haver sigut convidades a participar en aquesta cimera.

6.800 refugiats atrapats a Idomeni

La decisió de Macedònia d’endurir els controls per evitar l’entrada d’afganesos al país ha empitjorat la situació als campaments de refugiats a Grècia. Segons l’ACNUR, a Idomeni -a la frontera entre els dos països- hi havia ahir 6.800 immigrants bloquejats, entre els 2.800 del camp de trànsit i els 4.000 que esperen ser traslladats a la frontera en tres centres d’acollida de la ciutat o a la intempèrie. Al port atenès del Pireu hi havia 600 refugiats més.

stats