Botswana resol el misteri dels 300 elefants morts: una toxina natural

Una investigació estableix que els paquiderms van morir intoxicats per un bacteri de les basses

El misteri dels elefants morts a Botswana ha quedat resolt. Ni enverinats, ni víctimes de la caça furtiva: els més de 300 paquiderms que entre el maig i el juliol van aparèixer morts a la regió del delta de l'Okavango, al nord de Botswana, van morir a causa d'una toxina natural anomenada científicament cianobacteris, segons han revelat les analítiques practicades a diferents laboratoris especialitzats, en el marc de la investigació encarregada per les autoritats locals. D'aquesta manera queda descartada una acció criminal o intencionada.

Però, què són els cianobacteris? Uns organismes microscòpics que viuen a l'aigua i li donen el to blavós o verd semblant a les algues. Les basses de l'Okavango on els animals dels parcs calmen la set o rebaixen la calor havien adquirit aquests colors i, de fet, molts dels paquiderms van morir als voltants. La toxina afecta el fetge o el sistema nerviós dels animals. Segons els especialistes, aquests microorganismes proliferen en climes càlids, però l'impacte de la crisi climàtica, amb l'augment de temperatures a tot el planeta, fa que cada cop siguin més habituals. Tots els animals van aparèixer sense signes aparents d'haver patit violència ni haver sigut atacats per altres animals, i amb els apreciats ullals d'ivori intactes. A més, als laboratoris es van buscar restes d'antrax o cianur per poder descartar enverinaments.

Almenys 275 elefants han mort misteriosament a Botswana des del març

La investigació, però, deixa alguna incògnita per resoldre. El recompte total de víctimes són 330 paquiderms. I aquí ve un dels grans misteris: per què només s'han vist afectats els elefants i no cap de les altres espècies que campen lliurement per la sabana de l'Okavango, un riu que té la particularitat que desemboca en un desert després de discórrer per catifes de plantes de papir. També al veí Zimbàbue es van localitzar 25 carcasses d'elefants en una de les zones amb més presència de caçadors furtius i, tot i que encara s'estan investigant els casos, els experts de Botswana sospiten que la causa podria ser la mateixa. 

Ara que a la regió de l'Àfrica austral arrenca la temporada de pluges, els veterinaris dels parcs de Botswana supervisaran l'evolució dels microorganismes, segons ha explicat en roda de premsa Cyril Taolo, subdirector del departament de Vida Silvestre i Parcs Nacionals, ja que les morts massives es van acabar quan es van buidar les basses amb l'arribada de l'època seca, coincidint amb la baixada de les temperatures per l'hivern. El responsable ha apuntat que, amb tot, no hi ha cap prova que faci témer per la supervivència de la rica vida salvatge del país. Botswana acull dos terços de tots els elefants africans, amb 130.000 exemplars, una població que, com en el cas de Zimbàbue, ha sabut fer créixer en els últims anys amb una política conservacionista i de lluita contra els furtius. 

No sempre és fàcil ni plàcida, la convivència entre les comunitats rurals i els animals salvatges que, de vegades, s'acosten als poblats i fan malbé els camps de conreus o ataquen el bestiar quan busquen aigua en l'època seca. Això ha fet augmentar certa animadversió cap als elefants, vistos com una amenaça a la supervivència, i que sovint els residents responguin amb atacs deliberats contra la fauna salvatge. El president del país, Mokgweetsi Masisi, va rectificar el maig del 2019 la política restrictiva del seu antecessor i va tornar a permetre la caça limitada per, va justificar, reduir l'excés d'exemplars i el conflicte amb els humans. El país ha d'equilibrar el negoci dels safaris i del turisme atret per la fauna amb la vida del 40% dels 2,3 milions d'habitants del país, els que viuen al camp.