Romania i la força del carrer
La plaça Universitat de Bucarest, el centre de la revolta del 1989 contra Nicolae Ceausescu, s’erigeix altre cop en el cor d’unes protestes que han fet caure el govern del socialdemòcrata Victor Ponta. Els romanesos han tornat al carrer. Aquest cop el detonant ha sigut l’incendi mortal, divendres passat, en una discoteca de la capital que no complia les normes de seguretat. 32 persones van morir i moltes més estan hospitalitzades amb cremades greus, i per als romanesos la culpable del sinistre és la corrupció. Sospites de suborns a funcionaris i un munt d’irregularitats en el local han sublevat la població contra la pràctica habitual dels sobres, les comissions i els pagaments perquè l’administració faci els ulls grossos.
Només l’any passat, 24 alcaldes, cinc membres del Parlament, dos exministres i un antic primer ministre, a més d’un miler de ciutadans, entre els quals alguns jutges i fiscals, van ser processats per l’Agència Anticorrupció de Romania. Fins i tot un desafiant Victor Ponta es va convertir el 21 de setembre passat en el primer cap de govern en exercici processat per evasió fiscal, blanqueig de diners i falsedat documental. Si aleshores el supervivent Ponta es va negar a deixar el càrrec, la pressió per l’incendi del Club Colectiv de Bucarest ha sigut definitiva.
Hi ha una nova generació de romanesos que es comença a sentir guanyadora. Les xarxes socials han contribuït també a fer créixer un nou activisme dins i fora del país. El desencís sembla que ha tocat fons. El 2012 milers d’estudiants, jubilats i funcionaris, empobrits per la crisi i l’austeritat, també van omplir la plaça Universitat i el centre de Bucarest per protestar contra una crisi democràtica que s’havia fet cada cop més profunda.
Un parell d’anys abans, un electricista de la televisió pública, Adrian Sobaru, s’havia convertit en el símbol de la desesperació d’un país angoixat per la pobresa i per una política de retallades que començava a encendre una població cada cop més desencantada. El 23 de desembre del 2010, Sobaru es va llançar des d’una llotja del Parlament en ple hemicicle durant una sessió en què intervenia el primer ministre. L’home portava una samarreta on hi havia escrit amb retolador negre: “Heu matat el futur dels nostres fills. Podeu prendre’ns els diners i la vida, però no la llibertat”. Sobaru va sobreviure al seu acte de protesta i quan, un any després, va recuperar la feina a la televisió pública, les manifestacions ja havien començat a arrelar arreu del país.
L’assignatura pendent
Les grans expectatives que els romanesos havien posat en l’entrada a la Unió Europea no s’han complert. El país s’ha vist arrossegat per una crisi econòmica, institucional, de confiança en la política, l’administració i les institucions. Però aquests anys d’inestabilitat han conformat també una nova consciència, un nou pols als carrers de Bucarest. Un simple canvi de govern no aturarà un moviment que fa gairebé cinc anys que es carrega de raons i de força. La modernització i la reforma profunda del país continuen pendents. Les grues de la gran bombolla constructora que va acompanyar l’entrada de Romania a la UE ara fa uns anys van canviar el paisatge però no les formes de la política. La societat romanesa i el seu sistema judicial han començat una transformació que les elits polítiques encara tenen pendent de fer.
