Internacional 01/04/2022

Rússia acusa Ucraïna d'un atac aeri contra la ciutat russa de Bélgorod

La Creu Roja diu que és "impossible" evacuar Mariúpol i que la situació és "horrible"

3 min
El dipòsit de combustible incendiat a la ciutat de Belgorod

BarcelonaRússia ha denunciat aquest divendres el que podria ser el primer atac militar ucraïnès sobre territori rus: atribueix a l'exèrcit d'Ucraïna l'explosió i incendi aquesta matinada d'un dipòsit de combustible a la ciutat de Bélgorod, a prop de la frontera entre els dos països. El governador de la regió, Viatxeslav Gladkov, i el ministeri de Defensa han acusat directament dos helicòpters ucraïnesos Mi-24 d'haver llançat míssils a la instal·lació. Imatges de les càmeres de seguretat del dipòsit -que no s'han pogut verificar de manera independent, encara que Reuters sí que n'ha comprovat la localització- mostren l'estela de llum del que podria ser un míssil disparat des d'una latitud baixa, seguit d'una explosió a terra.

El govern ucraïnès no ha estat clar en la seva primera reacció sobre la qüestió: el ministre d'Exteriors, Dmitró Kuleba, ha dit que "no podia ni negar ni confirmar" que l'autoria de l'atac fos el seu país. Però, finalment, al vespre el secretari del Consell de Seguretat d'Ucraïna, Oleksí Danílov, ho ha negat a la televisió nacional: "Per alguna raó [els russos] diuen que ho hem fet, però segons la nostra informació això no es correspon amb la realitat". Bélgorod és a uns 30 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna i a uns 60 quilòmetres de la ciutat ucraïnesa de Khàrkiv, encerclada des de fa setmanes i bombardejada constantment per les tropes russes. Bélgorod, a més, és un dels nodes logístics de l'exèrcit rus, on estaven concentrades les tropes del Kremlin just abans de la invasió i des d'on haurien entrat les forces que ara encerclen Khàrkiv. Segons el governador de la regió russa, els míssils han destruït la instal·lació però no han ferit ningú. Posteriorment, el Kremlin ha informat que reforçarà la seva frontera occidental.

Mentrestant, a l'interior d'Ucraïna la guerra segueix el seu curs. Les forces ucraïneses s'han anat movent cap als territoris abandonats al nord per la retirada de les tropes russes -que, segons l'OTAN, s'estan reagrupant-, i han pogut recuperar dues ciutats situades entre Kíiv i Txerníhiv. No obstant, els bombardejos han continuat en aquestes dues ciutats tot i que Rússia s'havia compromès a parar-los, segons informava al matí el ministeri de Defensa britànic. A més, tres míssils Iskander llançats des de Crimea han impactat contra la ciutat d'Odessa, i han provocat víctimes segons les autoritats locals. I malgrat l'oferta feta ahir dijous pel Kremlin d'obrir un corredor humanitari a Mariúpol, la Creu Roja ha informat que se li ha impedit arribar a aquesta ciutat assetjada, on segons el govern ucraïnès malviuen prop de 160.000 persones sense accés a calefacció, aigua, aliments ni medicines. "Ens estem quedant sense adjectius per descriure els horrors que han patit els residents", ha assegurat el portaveu del Comitè Internacional de la Creu Roja, en una conferència de premsa a Ginebra. "La situació és horrible i s'està deteriorant, i ara és un imperatiu humanitari que se'ns permeti treure'n la gent i que hi entrin els subministraments d'ajuda", ha recalcat.

Les tropes russes també s'han retirat completament de la central nuclear de Txernòbil, situada també en aquesta zona al nord de Kíiv, molt a prop de la frontera amb Bielorússia. Segons les autoritats ucraïneses, els soldats russos haurien patit efectes evidents de radiació després de cavar trinxeres al voltant de la central nuclear, en un espai encara altament contaminat que forma part de la zona d'exclusió. No obstant, l'agència internacional de l'energia atòmica (AIEA) no ho ha pogut confirmar. L'organització ha demanat a Kíiv que li permeti enviar un equip a avaluar l'espai.

La presidenta del Parlament Europeu, a Kíiv

En la jornada d'aquest divendres Ucraïna ha rebut la primera màxima representant d'una institució europea des que va començar la invasió russa, el 24 de febrer. La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, s'ha reunit a Kíiv amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el primer ministre, Denís Xmihal, amb qui ha parlat de la necessitat d'"anar més enllà" en les sancions contra Rússia per intentar frenar la guerra. Per la seva banda, Xmihal considera la visita per sorpresa "un poderós senyal de suport polític". El 15 de març els primers ministres de Polònia –Mateusz Morawiecki–, la República Txeca –Petr Fiala– i Eslovènia –Janez Jansa– també van ser a la capital ucraïnesa.

stats