Trump vol veure's amb Putin "molt aviat" per aturar els combats a Ucraïna

Moscou / WashingtonLes bones valoracions de la primera trobada entre l'enviat especial de la Casa Blanca, Steve Witkoff, i el president rus, Vladímir Putin, semblen haver accelerat el desgel amb Washington. Hores després que hagués finalitzat la reunió a Moscou, Donald Trump ha posat sobre la taula la possibilitat d'una trobada amb Putin "molt aviat" la qual podria ser "el final del camí" . "Hi ha moltes possibilitats que hi hagi una reunió molt aviat", ha dit el president estatunidenc aquests dimecres, quan s'està a punt d'esgotar l'ultimàtum que havia plantejat a Rússia perquè posés fi als combats a Ucraïna.

De fet, la trobada amb Putin seria després de la data límit del 8 d'agost, ja que fonts de la Casa Blanca han confirmat les intencions del mandatari de celebrar la reunió tan aviat com pugui, a partir de la setmana que ve. Després d'aquest cara a cara, el republicà també vol tornar a veure's amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per fer un seguiment de la situació.

"Els russos han expressat el seu desig de reunir-se amb el president Trump, i el president està disposat a reunir-se tant amb el president Putin com amb el president Zelenski", ha dit la secretària de Premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt. Les paraules de la portaveu contrasten amb el que altres fonts coneixedores de la situació han explicat. Mentre que Leavitt diu que són els russos els que han demanat veure's amb Trump, altres fonts afirmen que és Trump qui vol reunir-se amb Putin.

Hores abans, el Kremlin enviava un missatge protocol·lari, però positiu, sobre la trobada entre Putin i Witkoff aquest dimecres. L’assessor del president rus, Iuri Uixàkov, també present a la trobada, l’ha qualificat de “molt útil i constructiva”, ha explicat que totes dues parts han intercanviat “senyals” sobre el conflicte ucraïnès i que, fins i tot, han debatut “les perspectives per al possible desenvolupament d’una cooperació estratègica entre els Estats Units i Rússia”.

També un altre dels participants de la cita, Kiril Dmítriev, director del Fons d’Inversió Directa rus, l’home encarregat d’explorar les oportunitats de negoci amb els nord-americans, ha valorat la reunió com a “molt important” i ha assegurat que “el diàleg constructiu” entre tots dos països “continua i és fonamental per a la seguretat i la pau globals”.

Uixàkov ha afegit que no donaran més detalls de la conversa fins que Witkoff en comuniqui els resultats a Trump. Malgrat això, el to dels negociadors russos allunya l’escenari d’un xoc imminent que es tradueixi en un enduriment substancial de les sancions nord-americanes contra l’economia russa, tal com havia amenaçat el president dels Estats Units si Putin no es comprometia a aturar la guerra abans de divendres.

Els dies previs a la reunió els mitjans russos veien molt improbable que el Kremlin cedís a les demandes dels Estats Units. També fonts del govern rus asseguraven a l’agència Reuters que Putin no tenia intenció de passar per l’adreçador. D’entrada, perquè, com ha insistit darrerament el president rus, el seu exèrcit porta la iniciativa al front i des de l’estat major li han assegurat que en qüestió de dos o tres mesos el front ucraïnès es podria col·lapsar. Putin manté l’ambició d’ocupar la totalitat de les quatre províncies ucraïneses que es va annexionar. Ara bé, tot i que les tropes russes estan progressant, sobretot a Donetsk, sembla improbable que puguin culminar els seus objectius a curt o mitjà termini.

Trump continua pressionant

A Moscou tenen clar que la perspectiva de noves sancions no serà suficient perquè el Kremlin es desviï del seu full de ruta a Ucraïna, que, al capdavall, persegueix la rendició de Volodímir Zelenski. A més, confien que la imposició de restriccions no tindrà un impacte significatiu perquè fins ara l’economia russa ha sabut trampejar l’aïllament occidental amb relatiu èxit.

Sigui com sigui, Trump continua pressionant per la via dels aranzels. Poques hores després de la reunió, ha signat una ordre executiva que fixa un impost addicional del 25% a l’Índia com a represàlia per les compres de petroli rus. Els aranzels s'aplicaran a les mercaderies lliurades 21 dies després de la signatura del document.

Al text, el president nord-americà adverteix que podria estendre aquestes mesures a altres socis comercials russos amb l’argument que "les accions i polítiques del govern de la Federació Russa continuen representant una amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional i la política exterior dels Estats Units".

Una treva aèria?

Segons Bloomberg, una de les fórmules amb què Putin podria mirar de seduir Trump és una treva aèria, algun tipus de moratòria en els atacs amb drons i míssils, davant dels quals el president dels Estats Units s’ha mostrat especialment indignat. Ara bé, aquesta proposta ja la va plantejar Trump a Putin durant una trucada del mes de març, i el Kremlin, per no rebutjar-la simplement, es va limitar a aplicar un alto el foc unilateral sobre les infraestructures energètiques i va passar-se un mes acusant sense proves l’exèrcit ucraïnès de violar-lo.

"Vam oferir a Rússia silenci al cel: ni atacs amb míssils ni drons, ni atacs contra infraestructures civils ni, específicament, contra l'energia. Tot això va ser violat pels russos molt cínicament", lamenta el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Poques hores abans de la reunió amb l’emissari nord-americà, l’exèrcit rus ha colpejat un centre recreatiu a la regió de Zaporíjia, on ha matat dues persones i n’ha ferit almenys dotze. “Tant és el que digui el Kremlin, només intentaran posar fi a la guerra quan sentin la pressió adequada”, ha advertit. Rússia està batent setmana rere setmana els rècords de llançaments de drons: només al juliol en va enviar prop de 6.300, més de 200 al dia de mitjana, amb pics de més de 700 en una sola nit.

La por de Kíiv és que Putin aconsegueixi esquivar l’ultimàtum de Trump amb alguna cessió cosmètica destinada a guanyar temps per continuar els combats. Una font de Reuters propera al Kremlin descriu tot l'esforç rus per establir un procés de negociació simplement com "un intent de convèncer Trump que Putin no rebutja la pau", però que, en el fons, "no té cap substància real".