Per què estan encallades les negociacions de pau entre Rússia i Ucraïna?
Putin no vol un alto el foc ni reunir-se amb Zelenski, que no pot acceptar les exigències del Kremlin
Moscou“No se’n poden esperar avenços miraculosos”, advertia el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, abans d’una nova ronda de converses directes entre Kíiv i Moscou, a Istanbul, aquest dimecres. Les expectatives eren mínimes, gairebé inexistents, perquè res s’havia mogut d’ençà de les dues primeres trobades entre totes dues delegacions a finals de maig i principis de juny. I el pronòstic s’ha complert fil per randa.
Una vegada més, les parts només han estat capaces d’arribar a acords humanitaris. En les anteriors reunions es va pactar l’intercanvi de tots els presoners joves, malalts i ferits, i dels cadàvers de milers de soldats, a més del compromís de la delegació russa d’estudiar el retorn de més de tres-cents nens ucraïnesos deportats il·legalment a Rússia. En aquesta ocasió, a proposta de Rússia, només s'ha acordat la permuta de 1.200 presoners més per bàndol i l'entrega de 3.000 cossos més de militars ucraïnesos morts. Res més.
De fet, si s’analitzen els progressos de l’últim mig any, es pot concloure que avui estem igual de lluny d’una resolució del conflicte que abans que Donald Trump tornés a la presidència dels Estats Units. La raó principal és que a Vladímir Putin encara no li interessa que s’acabi la guerra i utilitza l’esquer de les negociacions per guanyar temps mentre recús l’esquinçada relació amb els nord-americans.
A Istanbul, els emissaris del Kremlin maquillen la seva inflexibilitat amb arguments tècnics. Aparentment, tot és una qüestió de l’ordre dels factors: els enviats de Zelenski reclamen un alto el foc “immediat”, tal com ha repetit aquest dimecres el president ucraïnès, per després discutir qualsevol altre punt, mentre que els delegats russos insisteixen que, abans d’aturar els combats i els bombardejos, cal abordar les “causes fonamentals del conflicte”.
Aquestes causes fonamentals són les que va exposar Rússia en el memoràndum de pau lliurat a Ucraïna a principis de juny. Entre altres exigències, el Kremlin demana el reconeixement internacional dels territoris ucraïnesos annexionats, la fi de l’ajuda militar occidental a Kíiv, la seva renúncia a ingressar a l’OTAN, la reducció del seu exèrcit, la destitució de Zelenski i la il·legalització dels partits nacionalistes ucraïnesos. És a dir, condicions inassumibles per a Ucraïna.
Una reunió Putin-Zelenski, impossible
Un altre carreró sense sortida és la petició ucraïnesa d’organitzar una cimera entre presidents, que s’ha tornat a posar sobre la taula a Istanbul, aquesta vegada abans de finals d'agost. Zelenski sap que per a Putin és una línia vermella perquè no el considera legítim, i el Kremlin, tot i que s’escuda de nou rere objeccions tècniques (“Cal preparar-la bé”, “Primer s’han d’acordar els memoràndums”), és conscient que les seves demandes prèvies són un brindis al sol.
L’estratègia d’enterrar sota condicions impossibles qualsevol proposta per avançar en la desescalada ha estat constant per part de Rússia des que Trump va començar a fer de mediador. Per exemple, quan Kíiv i Washington van plantejar un alto el foc de trenta dies, Putin hi va oposar tota mena de resistències sense negar-s’hi formalment. O quan la Casa Blanca va recuperar la iniciativa d’una treva al mar Negre, el president rus tampoc la va rebutjar, però va reclamar que se li aixequessin les sancions a canvi.
Per contra, Putin ha fet uns quants gestos innocus de cara a la galeria per provar la seva presumpta disposició a la pau, com ara dues treves unilaterals de poques hores, un alto el foc sobre les infraestructures energètiques durant un mes o l’oferta de converses directes a Turquia. Tots ells amb la intenció de guanyar-se el favor de Trump.
Objectiu: convèncer Trump
L’amenaça nord-americana d’imposar aranzels secundaris a Rússia si el líder del Kremlin no s’avé a negociar la pau abans del 2 de setembre ha estat el desllorigador d’aquesta tercera ronda de contactes entre Kíiv i Moscou. Zelenski, després d’assegurar-se que rebrà armes defensives nord-americanes, ha volgut convèncer el president dels Estats Units que no es faci il·lusions, que Putin no cedirà, i el president rus ha mirat de continuar escenificant una plena voluntat de diàleg, malgrat les invectives de Trump.
A Moscou ningú es creu l’ultimàtum de la Casa Blanca, i notícies com la que publica Der Spiegel, que informa que les bateries antiaèries promeses per Washington no arribaran a Kíiv fins a la primavera del 2026, esperonen Putin. L’exèrcit rus no només és capaç de llançar més de 700 drons contra les ciutats ucraïneses en una sola nit, sinó que avança sobre el terreny i els últims dies ha estret el cercle sobre Pokrovsk, una ciutat clau en l’objectiu de conquerir Donetsk.
