Putin es desencisa amb Trump i torna a veure els EUA com a rival

Moscou“Els Estats Units no volen aliats, sinó vassalls, i Rússia no pot acceptar aquest marc de relacions.” Aquestes paraules de Vladímir Putin al 2015 ressonen cada vegada amb més força entre els analistes russos d’ençà de l’atac nord-americà a l’Iran. L’agressió en ple procés de negociació ha alarmat Moscou, que dubta de la utilitat de dialogar amb Donald Trump. Després d’un any d’acostament, Washington es torna a revelar com un adversari geoestratègic i el Kremlin es convenç que no en pot esperar res pel que fa a la resolució de la guerra d’Ucraïna.

“El que està passant a l’Iran demostra que no podem confiar que cap acord diplomàtic amb els Estats Units solucioni els nostres problemes”, diu Fiódor Lukiànov, un dels experts en política exteriors més propers al govern rus. L’escepticisme amb el president nord-americà ha donat pas a la malfiança. Segons Dmitri Trenin, antic coronel d’intel·ligència rus i expert en relacions internacionals, Trump és un soci “poc fiable” i cal tractar cada paraula i cada document signat per ell “amb cautela”, ja que els seus compromisos “no garanteixen res”.

Una cautela que s’estén també als seus negociadors amb Rússia, Steve Witkoff i Jared Kushner, els mateixos que no van poder o no van voler impedir que el seu cap llencés per la borda les converses amb Teheran. “Negociar amb els Estats Units de la manera que es va fer durant la Guerra Freda és impossible. No negociaran amb ningú en igualtat de condicions perquè no consideren ningú el seu igual”, afegeix Trenin. Des d’aquest punt de vista, Trump està portant Washington a un “xoc” amb Moscou. Considera que el líder de la Casa Blanca està intentant imposar una “hegemonia mundial 2.0” i que el d’Ucraïna és només un altre front d’aquesta batalla. Per això conclou: “Amèrica no és un mediador, sinó un actor clau del bàndol enemic”.

Un altre element de l’atac a l’Iran que ha fet esborronar als despatxos del Kremlin ha estat l’estratègia de decapitar la cúpula del règim dels aiatol·làs. L’expert rus en geopolítica Ivan Timoféiev, de l’influent think tank Club Valdai, adverteix que els dirigents russos poden esdevenir “objectius fàcils” per culpa de “les llacunes en la contraintel·ligència” i les “debilitats en els sistemes de defensa aèria”. Segons alguns comentaristes, aquesta precaució explicaria per què Putin rarament s’ha deixat veure per l’administració presidencial en els últims dies i fins i tot per què s’ha tallat internet al centre de Moscou.

Sols contra Occident

El consens entre els analistes de l’oficialisme rus és que cal ajudar els països víctimes de l’intervencionisme de Trump, per bé que Rússia s’ha de centrar en la seva guerra perquè ningú la vindrà a socórrer. “L'Iran actualment està mantenint el nostre segon front. Hem de mantenir el primer i no deixar-nos endur de nou per promeses de texans i xiclets”, escriu Dmitri Popov, columnista del Moskovski Komsomolets, que evoca la febre per aquests productes occidentals durant el període soviètic.

Això es tradueix en un axioma que el mateix Putin ha repetit en diverses ocasions: “Cal continuar lluitant a Ucraïna fins a aconseguir els nostres objectius”. Segons Trenin, no es pot esperar que ningú concedeixi res a Rússia ni es pot confiar en cap garantia de seguretat, sinó que cal assegurar-les per mitjans militars. Alhora, Timoféiev celebra la “tossuderia” del Kremlin en les negociacions de pau i es mostra partidari de no fer cap cessió a Kíiv i a Washington perquè ho aprofitaran per exigir més demandes. “La lliçó iraniana només reforça aquesta percepció”, conclou.

Després de tres setmanes de conflicte a l’Orient Mitjà, Moscou finalment ha admès que les converses amb Ucraïna estan “suspeses” mentre els Estats Units continuen enfangats a l’Iran. Havent-se evaporat el que a Moscou es va batejar com “l’esperit d’Alaska”, l’enteniment que els nord-americans havien acceptat els termes russos per acabar la guerra, ara la sensació és que Trump vol abandonar finalment la mediació perquè ho veu com un carreró sense sortida. I Putin, tot i que públicament s’hi resisteix, també cada cop veu menys possible obtenir res positiu del diàleg.

Sense futur en la cooperació econòmica

El desencís del Kremlin amb Washington es fonamenta en bona part en l’àmbit econòmic. Malgrat el recent aixecament parcial de les restriccions al petroli rus, l’enduriment de les sancions, la tardor passada, va ser un gerro d’aigua freda per a Moscou. “És pur bidenisme”, va dir el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, que va criticar que l’objectiu dels Estats Units sigui el control de l’energia mundial i va assegurar que no veia “un futur prometedor” a la cooperació econòmica entre tots dos països.

El desengany amb Trump no és una novetat a Rússia. Ja el 2016, la seva primera victòria electoral es va rebre amb ampolles de xampany en alguns despatxos de la Duma i alguns propagandistes van assegurar que es passejarien per Moscou amb banderes nord-americanes. Aleshores la decepció va arribar en forma de sancions. Ara, frustrades les expectatives inicials i les grans perspectives de desgel, des de la televisió estatal russa hi ha fins i tot qui lamenta que el franctirador que va intentar assassinar el candidat republicà durant la campanya no apuntés uns centímetres més a la dreta.