Què s’amaga rere les morts misterioses de l’elit russa?

MoscouLa recent mort del ministre de Transports rus, Roman Starovoit, que aparentment es va disparar un tret poques hores després que Vladímir Putin el destituís, ha reviscolat el debat sobre les defuncions en estranyes circumstàncies d’alts funcionaris i executius vinculats al règim. Des de l’inici de la guerra, més d’una cinquantena de persones riques o poderoses s’han suïcidat, han patit accidents o han tingut atacs de cor malgrat estar sanes. L’opacitat del sistema i una llarga tradició de morts sospitoses provoquen que, cada vegada que se’n produeix una, els ciutadans mirin de reüll el Kremlin.

Segons l’expert en anticorrupció Ilià Xumànov, el cas de Starovoit, perseguit per corrupció, presenta “similituds sorprenents” amb la cadena de morts d’alts directius de petrolieres i gasístiques russes dels últims anys. La principal, la manca d’explicacions convincents per part de les autoritats. En un article al diari Meduza, el periodista recorda que l’exministre havia fet carrera emparat pels germans Rotenberg, dos oligarques molt pròxims a Putin. Per tant, veu “plausible” que, un cop detingut per frau i malversació en la construcció de fortificacions a la regió de Kursk, de la qual havia estat governador, hauria pogut assenyalar-los. “Aquest nivell de risc podria haver estat suficient per justificar un assassinat escenificat com a suïcidi”, conclou Xumànov. 

Fins i tot analistes de l’òrbita del govern rus dubten de la versió oficial. Serguei Markov també opina que “aquells contra els quals podria haver testificat després de la detenció” estan intentant encobrir-ne l’assassinat. Sigui quina sigui la causa real de la mort, els experts hi detecten la prova que el règim està portant la seva elit al límit. “És un senyal clar que les figures de més alt rang són incapaces de suportar la pressió del sistema i l'absència d'una sortida, excepte la mort”, escriu l’economista Aleksandra Prokopenko al Financial Times.

Des del febrer de 2022 altres funcionaris han mort de manera sobtada mentre els assetjava l’ombra de la corrupció. Per exemple, el 2023, Marina Iankina, responsable de finances al ministeri de Defensa, va llançar-se per la finestra de casa seva després que els bloguers de guerra qüestionessin els preus abusius dels nous uniformes militars. O el 2024 a Krasnoiarsk, Aleksandr Lapin, ex alt càrrec del govern regional, va caure daltabaix d’un setè pis mentre la policia l’interrogava.

Una de les seqüències de morts més surrealistes és la que va afectar els executius de la companyia petroliera Lukoil, la segona més gran de Rússia. A diferència de la immensa majoria d’empreses, el seu consell d’administració va fer un comunicat, el març de 2022, expressant “preocupació” per la guerra d’Ucraïna. Al cap de dos mesos, l’exdirector, Aleksander Subbotin, va ser trobat sense vida al soterrani de casa d’un xaman; al setembre del mateix any, el president, Ravil Magànov, va caure des de la finestra d’un hospital; l'octubre de 2023, el seu substitut, Vladímir Nekràsov, va patir una insuficiència cardíaca, i al cap d’un mes, un senador amb vincles molt estrets amb Lukoil, Vladímir Lébedev, també va tenir un infart.

Contra la teoria de la conspiració

La majoria d’analistes descarten que aquesta concatenació de defuncions, moltes vegades sense explicació, formi part d’una agenda oculta del Kremlin. Ara bé, la guerra ha provocat canvis molt bruscos en l’economia que poden haver contribuït a aquest fenomen. En aquell moment, Peter Rutland, professor britànic expert en Rússia, plantejava al digital nord-americà Vox que les sancions, la congelació d’actius i la caiguda del valor de les accions podien haver portat els homes de negocis a una situació d’estrès insuportable.

Una altra hipòtesi, que planteja l’economista Stanislav Markus, és que les restriccions sobre l’economia i les noves oportunitats de corrupció hagin desencadenat una lluita més ferotge entre els clans que es disputen els contractes amb l'administració, sobretot en el sector energètic i de defensa. Això, de retruc, hauria donat peu a més operacions per eliminar competidors i més morts sense aclarir.

Davant d’aquest escenari de suspicàcies i confusió, l’única certesa és la por que està apoderant-se de l’elit política i empresarial. Aquesta setmana es repeteix a la premsa russa una data: 1937, l’any en què la repressió va esdevenir insofrible fins al punt que un dels ministres de Stalin, Sergo Ordjonikidze, es va suïcidar després de gosar portar la contrària al líder. El periodista Aleksander Baunov recorda com, el febrer de 2022, el temor dels funcionaris a “ser liquidats físicament per pronunciar una paraula incorrecta” va convertir-se en una realitat. Ara l’absoluta manca de respostes rere la mort de Starovoit només fa que alimentar l’angoixa d’un sector privilegiat, captiu d’un sistema sense pietat, que molt probablement interpretarà aquesta tragèdia com un avís per a navegants.