Troben mort el ministre de Transports que Putin acabava de destituir
La principal hipòtesi és que s’hagi suïcidat, esquitxat per un cas de possible frau i malversació
MoscouHan trobat mort Roman Starovoit, exministre de Transports rus, aquest dilluns hores després que Vladímir Putin el destituís del càrrec. Segons el Comitè d’Investigació, un anàleg de la fiscalia, la principal hipòtesi és que s’hagi suïcidat. N’han localitzat el cos entre uns arbustos, a tocar d’un pàrquing públic de la regió de Moscou on hi havia estacionat el seu cotxe particular, amb una pistola al costat. Segons diversos mitjans, l’arma amb què suposadament s’ha disparat era un premi que havia rebut del ministeri de l’Interior el 2023.
Mentre s’investiguen les causes de la mort de Starovoit, de 53 anys, la premsa russa apunta que podria estar implicat en un cas de presumpte frau i malversació en la construcció de fortificacions a la regió de Kursk, de la qual va ser governador fins al maig de 2024. Tres mesos després que el rellevessin del càrrec, soldats ucraïnesos van envair aquest territori sense que les defenses russes poguessin fer-hi front i van ocupar-ne més de 1.000 quilòmetres quadrats.
El seu successor com a governador, Alekséi Smirnov, va ser detingut el mes d’abril passat, acusat d’un delicte de corrupció i estafa per haver desviat deu milions d’euros destinats a protegir la regió. Tant ell com altres polítics esquitxats pel cas hi haurien involucrat també Starovoit, que s’hauria pogut enfrontar a una pena de fins a vint anys de presó. Els mitjans russos assenyalen que la policia tenia intenció de detenir el ministre de Transports aquest dilluns al vespre per interrogar-lo.
També indiquen que la mort s’hauria produït aquest dilluns al matí, després d'haver assistit a una reunió al ministeri i que es fes pública la seva destitució. Es tractaria del primer ministre rus que se suïcida durant el període postsoviètic, concretament, des del cop d’estat d’agost de 1991, quan els sectors més involucionistes del Partit Comunista, l’exèrcit i el KGB van fracassar en l'intent de derrocar el govern de Mikhaïl Gorbatxov.
Hores després del cessament, Putin ha nomenat al capdavant de la cartera de Transports Andrei Nikitin, que fins ara n’era el viceministre. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, havia assegurat hores abans que es conegués la notícia de la mort de Starovoit que la destitució no estava relacionada amb “la pèrdua de confiança” en la seva figura. Ara bé, fonts de la indústria del transport asseguren a Reuters que els plans per fer-lo plegar feia setmanes que estaven en marxa, com a mínim des d'abans del Fòrum Econòmic de Sant Petersburg, que va tenir lloc entre el 16 i el 20 de juny.
A més, en les hores prèvies a la mort, havia estat a l'ull de l'huracà pel caos als aeroports russos. Més de 2.000 vols han patit afectacions des de dissabte, sobretot a Moscou i Sant Petersburg, per l'amenaça dels drons ucraïnesos. Gairebé 500 s'han hagut de cancel·lar i 1.900 han sofert retards, en un nou episodi d'una problemàtica que ha esdevingut cada vegada més freqüent en els últims mesos i ha obligat alguns aeroports a tancar en diverses ocasions des de la primavera.
Des del seu nomenament, Starovoit s'havia hagut d'enfrontar a aquest i altres reptes, com els sabotatges ucraïnesos contra la logística russa, sobretot contra el sistema ferroviari, que també havien interromput recentment el funcionament de trens militars i de mercaderies. Era el clàssic funcionari de carrera rus, d'un perfil eclèctic, amb estudis superiors en administració pública, especialitzat en enginyeria i una tesi doctoral en pedagogia d'esports d'hivern. Abans que el nomenessin governador de Kursk el 2018, va dirigir sis anys l'Agència Federal de Carreteres.
Una altra mort sobtada
També aquest dilluns ha mort un altre funcionari del ministeri de Transports, Andrei Korneitxuk, durant una reunió. Segons canals pròxims a les forces de seguretat, després d’assabentar-se de la defunció de Starovoit, s’ha aixecat bruscament i ha caigut fulminat sense que el personal sanitari pogués fer res per reanimar-lo. Korneitxuk, de 42 anys, era sotsdirector del departament del fons de terrenys del ministeri de Transports.
Divendres passat una altra mort d'un personatge públic rus va despertar suspicàcies i va deixar preguntes sense resoldre. El vicepresident de la companyia estatal d'oleoductes, Andrei Badalov, va caure per la finestra de casa seva, en un dissetè pis, als afores de Moscou. Segons l'agència TASS, l'empresari va deixar una nota de comiat i, per tant, tot apuntaria a un suïcidi, tot i que se'n desconeixen les motivacions. Aquesta mort en estranyes circumstàncies se suma a les d'altres alts executius russos que no s'han aclarit, com la de Ravil Maganov, president de la petroliera Lukoil, la de Vladislav Avaiev, exvicepresident de Gazprombank, o la de Serguei Petrosenia, directiu de la principal productora independent de gas natural, Novatek.
