Salvini torna a negar port a una nau de la Guàrdia Costanera italiana amb 135 migrants

BarcelonaNi un dia ha deixat passar el vicepresident i ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, per evidenciar que continua igual de fidel a la seva política antiimmigratòria. Aquest divendres, poques hores després que ACNUR alertés de la mort de més de 100 persones migrants en el que ja es considera el pitjor naufragi del Mediterrani el 2019, el mandatari italià ha reiterat que els seus ports continuen tancats a la immigració que busca arribar a Europa a través del mar.

Salvini, per enèsima vegada, ha denegat el desembarcament de 135 nàufrags que, després de ser rescatats per un pesquer i les autoritats italianes, esperen a bord d'una embarcació de la Guàrdia Costanera d'Itàlia. El seu argument és el de sempre: només permetrà que aquestes persones trepitgin terra si la Unió Europa i els estats membre es comprometen a acollir-los.

"He ordenat que no se'ls assigni cap port abans que se signi la distribució arreu d'Europa dels 140 migrants [després es va concretar que eren 135] a bord", ha deixat clar el líder del partit ultradretà de la Lliga.

En aquest sentit, fonts del ministeri de l'Interior han confirmat que "s'ha sol·licitat oficialment a la Comissió Europea que coordini les operacions de distribució dels immigrants". Com a conseqüència, doncs, s'hauria d'esperar a la resposta oficial de la UE. Mentrestant, les 135 persones -de les quals encara han transcendit pocs detalls- hauran d'esperar l'embarcació.

El cas, doncs, passarà a formar part d'una llarga llista d'episodis similars. El primer cop que Salvini va denegar port a un vaixell amb migrants rescatats va ser a principis del juny del 2018, quan el mandatari va tancar a pany i forrellat la costa italiana per impedir l'arribada de l''Aquarius', amb més de 600 nàufrags a bord i que va acabar atracant a València. Des de llavors, aquesta situació s'ha repetit constantment i ha afectat, fins i tot, les naus de la seva pròpia Guàrdia Costanera.

Des que va arribar al poder d'Itàlia, Salvini, que també ha impulsat una persecució contra les ONG que intenten salvar vides al Mediterrani, reitera més implicació de la Unió Europea i repeteix que el seu país "ha dit prou" a l'arribada dels "migrants clandestins", a qui també ha criminalitzat en diverses ocasions.

En aquest sentit, el 23 de juliol catorze països de la Unió Europa van confirmar "un acord de principi" per impulsar una iniciativa franco-alemanya que busca crear un mecanisme temporal que permeti el desembarcament de persones rescatades al Mediterrani central mentre intenten arribar a Europa. El tractat també garantiria la distribució posterior entre els mateixos estats. Itàlia, amb Salvini al capdavant, no va voler participar ni en la reunió, que va tenir lloc a París, ni en la iniciativa.

Des de fa temps, la inacció de les institucions europees i els seus estats davant el drama humanitari que es viu a Europa ha provocat que la majoria de naufragis que tenen lloc al Mediterrani passin desapercebuts. Davant la manca d'un programa de control i rescat a nivell europeu, han estat les ONG, com la catalana Proactiva Open Arms, qui han mirat de suplir aquesta manca.

Nova petició d'ACNUR

En aquest sentit, i arran del gran naufragi que va tenir lloc dijous a poques milles de la costa de Líbia, ACNUR va tornar a exigir a la Unió Europea que reactivi un sistema de rescats a nivell comunitari. "Les ONG són crucials en les operacions de cerca i rescat, i els seus esforços no han de ser estigmatitzats ni criminalitzats, però a més hi ha d'haver bucs estatals de salvament de la UE al Mediterrani", ha demanat el portaveu d'ACNUR, Charlie Yaxley, en una roda de premsa a Ginebra.

"El naufragi de dijous mostra un cop més la urgència de les nostres peticions a Europa i en altres governs perquè es reprenguin les operacions de rescat i s'ajudi a reduir el sofriment de milers de refugiats i migrants atrapats a Líbia", ha continuat Yaxley.

L'organització de les Nacions Unides també ha aprofitat la compareixença per explicar que els 140 supervivents del naufragi de dijous, que van ser retornats a Líbia per la marina del país nord-africà, han sigut traslladades al centre de detenció de Tajura, al sud de Trípoli, el mateix edifici que va ser bombardejat al mes de juny i on van morir més de 50 persones. "En aquest centre hi ha unes 300 persones [que esperen poder iniciar el seu viatge cap a Europa a través del mar]. Un fet que és totalment inacceptable; per tant, demanem que siguin alliberats", ha afegit el portaveu.

Líbia s’ha consolidat com el principal punt de sortida de la majoria de migrants i refugiats que busquen arribar a Europa a través de les aigües del Mediterrani. La majoria d'ells provenen de països de l'Àfrica subsahariana i arriben a terra líbia amb la intenció de creuar el Mediterrani.

Actualment no hi ha xifres oficials, però es calcula que diverses desenes de milers de migrants estan atrapats en aquest país esperant poder iniciar la travessia cap a la costa europea.