Més de 100 migrants haurien mort en el pitjor naufragi de l’any

L’ACNUR en confirma la desaparició després que el vaixell s’enfonsés a prop de la costa líbia

El silenci i la inacció política que envolten la crisi humanitària que es viu al mar Mediterrani són tan grans que moltes de les persones que moren ofegades mentre intenten arribar a Europa ho fan sense que en quedi constància enlloc: no queda cap testimoni de l’enfonsament del vaixells i, per tant, les morts mai són registrades. Ahir, però, no va ser un d’aquests dies. Cap a les cinc de la tarda, l’Alt Comissionat de les NU per als Refugiats (ACNUR) alertava d’un gran naufragi davant de la costa de Líbia. Un pesquer libi va localitzar una embarcació en què es calcula que viatjaven prop de 250 migrants que es dirigien a Europa. Segons l’ACNUR, uns 150 nàufrags van poder ser rescatats vius i van ser retornats a territori libi. La resta -almenys 116 persones, també segons informacions de l’ACNUR- estaven desaparegudes, i tot sembla indicar que haurien mort ofegades durant el naufragi. Si, finalment, aquestes desaparicions es confirmen com a morts, es convertirà en el naufragi més mortífer registrat aquest any.

A hores de tancar aquesta edició, però, encara hi havia pocs detalls sobre les circumstàncies de l’incident. La marina líbia només havia assenyalat que la pastera hauria sortit d’Al Khoms, una localitat uns 120 quilòmetres a l’est de Trípoli. Ayoub Qassem, portaveu de la marina d’aquest país nord-africà, també va concretar que la majoria de nàufrags eren originaris d’Eritrea i de diversos països de l’Àfrica subsahariana.

Malestar de les ONG

El naufragi d’ahir va indignar especialment les ONG que, durant els últims anys, han intentat salvar vides al Mediterrani davant la inacció de les autoritats europees i que ara viuen una creixent persecució encapçalada pel govern italià de la mà de Matteo Salvini. “No volen que hi siguem, perquè no volen testimonis d’aquestes morts al Mediterrani. Per això els governs europeus ens bloquegen i impedeixen que fem la nostra tasca, que hauria de ser la seva”, explica Anabel Montes, cap de missió d’un dels vaixells de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms. “La notícia és un gran cop per a nosaltres. Quan es parla de desapareguts, es parla de morts, d’assassinats. Aquestes persones ja no apareixeran vives, com a molt es trobarà algun cadàver flotant al mar o en alguna platja”, assegura a l’ARA Montes, que recorda que durant els últims cinc dies cap vaixell humanitari navegava per la zona: tres estaven detinguts i dos més eren a port fent tasques de manteniment. “Ens quedem amb la sensació que si aquestes ONG no haguessin sigut retingudes per Europa potser haurien pogut evitar la tragèdia”. En la mateixa línia, Metges Sense Fronteres argumentava que el naufragi d’ahir és una mostra més “de la necessitat que existeixin operacions de rescat al Mediterrani”.

Mentrestant, l’ACNUR també va mostrar el seu malestar pel retorn dels supervivents a terra libi, on es vulneren sistemàticament els seus drets. I és que Líbia s’ha consolidat com el principal punt de sortida de la majoria de migrants i refugiats que busquen arribar a Europa a través de les aigües del Mediterrani. Actualment no hi ha xifres oficials, però es calcula que diverses desenes de milers de migrants estan atrapats en aquest país esperant poder iniciar la travessia cap a la costa europea. De fet, de les més de 600 persones que, segons l’últim balanç de l’Organització Internacional per a les Migracions, han mort ofegades des de principis d’any al Mediterrani, el 60% ho han fet en aquesta ruta, la que connecta la costa líbia i la italiana, la més mortífera del món.

Més continguts de