Un documental mostra els baixos fons de la política italiana

RomaDurant setmanes va recórrer cada barri de Palerm seguit de prop per un càmera que filmava tots els seus moviments, entrevistes i actes públics. El que ningú sabia és que el candidat de la Lliga a l’alcaldia de la capital siciliana, el periodista Ismaele La Vardera, també registrava les trobades privades amb una càmera oculta. El resultat és Italian politics for dummies, una pel·lícula documental que acaba de ser estrenada a la gran pantalla a Itàlia i que deixa al descobert els secrets i misèries de la política italiana.

Ismaele La Vardera és un jove periodista sicilià conegut a Itàlia per ser un dels reporters més incisius de Le Iene, un programa similar al desaparegut Caiga quien caiga espanyol. En la seva breu carrera periodística, abans d’aterrar a la televisió va rebre alguns prestigiosos premis per reportatges d’investigació sobre la Màfia. Però La Vardera volia que la corrupció i la criminalitat deixessin d’estar associades a la seva terra i amb només 23 anys va decidir presentar-se com a candidat d’una llista cívica a l’alcaldia de Palerm el juny del 2017. “La meva idea era intentar convertir-me en alcalde de la meva ciutat. Quan em vaig adonar que algunes coses no em quadraven, que no les entenia, vaig començar a gravar”, explica en una entrevista amb l’ARA. I així, gairebé sense proposar-s’ho, va néixer una pel·lícula documental que ha despertat la ira de Matteo Salvini, que va arribar a denunciar el periodista per haver enganyat presumptament els electors.

Tot va començar uns mesos abans. La Lliga no tenia cap candidat a les eleccions sicilianes però l’actual vicepresident del govern i ministre de l’Interior havia entès que, per fer el gran salt i conquerir Roma, calia començar per les perifèries. Palerm era només l’inici, i el rostre mediàtic de La Vardera seria de gran ajuda. “En realitat -explica ara el periodista-, no tenien cap candidat ni cap idea precisa de la ciutat de Palerm, i ni tan sols van tenir en compte les meves propostes. Només volien un rostre, una cara mediàtica. Això és una mostra del que passa a escala nacional i el que volem explicar al documental: el fet que la política avui no té continguts sinó que busca la reacció immediata”.

“Salvini és el Cristiano Ronaldo de la nostra política. Com ell no n’hi ha cap avui en dia, ¿però ser mediàtic equival a ser capaç de fer política?”, es pregunta el periodista. La Vardera va acceptar l’arriscada proposta de la Lliga, un partit que durant anys ha menyspreat els italians del sud, i es va convertir en l’home de Salvini a Sicília. Però l’aposta no li va sortir bé. La seva carrera política es va acabar l’endemà de les eleccions: va quedar quart amb només un 2,7% dels vots. La llista cívica del periodista amb el suport de la Lliga i el partit postfeixista Germans d’Itàlia, ni tan sols va obtenir representació municipal.

Compra de vots

No obstant això, el mal gust de boca no va ser perdre les eleccions, si no el que el periodista va descobrir pel camí.En una ocasió, un reconegut expolític sicilià va portar La Vardera fins al barri de la Kalsa, bastió de la Cosa Nostra. Allà, el jove aspirant a alcalde es va trobar amb un familiar de Gino U mitra Abbate, cap de la Màfia actualment a la presó, que li va proposar vots a canvi de diners: “Em va preguntar quants vots necessitava i em va dir: «Jo te’n puc donar 3.000 a 30 euros cada un. En total 90.000 euros». Així de simple i brutal”. Explica el periodista que, òbviament, no ho va acceptar i va presentar una denúncia. Des de llavors, les autoritats italianes protegeixen la família del periodista, que viu en un barri no gaire lluny de la Kalsa.

La resta de partits tampoc surten ben parats al documental. En una altra trobada reveladora, l’exgovernador de Sicília Salvatore Cuffaro, que va estar a la presó per haver col·laborat amb la Cosa Nostra, va oferir al periodista un lloc a l’administració local o anar a les llistes de les eleccions generals que se celebrarien el març del 2018 si donava suport públic al candidat de centredreta, principal adversari d’Orlando.

“Hem volgut fer una anàlisi antropològica de la política però des d’una perspectiva diferent”, sosté el periodista. “El que em va fer sentir pitjor va ser adonar-me de com a la meva ciutat, encara avui, hi ha mafiosos que poden decidir pel poble. I això m’entristeix moltíssim”, assegura. Una anàlisi que demostra, segons La Vardera, que tot i que la Sicília d’ara és molt diferent d’aquella en què governaven a cop d’escopeta Totò Riina i Bernardo Provenzano, encara queda molta feina per fer.