Internacional 08/02/2022

Scotland Yard arresta 'el creador d'eunucs', que feia castracions i les emetia en 'streaming'

Sis homes més també han sigut detinguts després d'haver-se sotmès voluntàriament a l'extirpació dels genitals

4 min
Aspecte exterior de la seu del New Scotland Yard, al centre de Londres.

LondresScotland Yard ha detingut un home de 44 anys, conegut amb el nom de The Eunuch Maker (el creador d'eunucs), per haver dut a terme, presumptament, desenes de castracions d'homes al soterrani d'un habitatge en ruïnes de Finsbury Park, al nord de Londres, i haver emès les operacions en streaming, via subscripció, a través d'un compte de Twitter. L'arrest, que s'ha fet públic ara però que es va fer la primera setmana de desembre, va comportar també la detenció de sis homes més, d'entre 30 i 60 anys, després de l'escorcoll de la propietat.

Tant l'anomenat creador d'eunucs com la resta de detinguts podrien formar part d'un moviment anomenat Nullo, que fa referència a l'anul·lació genital. Es tracta d'una sòrdida organització que hauria agafat volada entre algunes persones que no s'identifiquen amb els gèneres masculí i femení.

Un portaveu de la Policia Metropolitana de Londres ha explicat que "entre el dimarts 7 de desembre i el divendres 10 de desembre del 2021, els agents del cos van escorcollar una adreça residencial a la zona de Finsbury Park en relació amb una investigació sobre una denúncia per greus danys corporals". La policia no ha revelat la identitat del detingut, només que és d'origen noruec. Informacions de la premsa britànica publicades aquest dimarts apunten que en una entrevista online el sospitós, a hores d'ara en llibertat condicional, havia assegurat que ell mateix s'havia operat per extirpar-se els genitals, i que havia practicat l'operació a 58 homes més.

Una pràctica històrica

El de Finsbury Park és el primer cas que es coneix públicament al Regne Unit d'aquestes pràctiques extremes en les últimes dues dècades, però els precedents històrics són coneguts i s'han estudiat. La pràctica de la castració comença més de 4.000 anys enrere. N'hi ha referències des del 2.100 abans de Crist: s'aplicava a esclaus i presoners de guerra per reduir la seva potencial agressivitat, de la mateixa manera que abans ja s'havia practicat amb animals –cosa que continua sent habitual–, segons explica el periodista José Antonio Díaz Sáez al seu llibre Eunucos , d'Ediciones Almuzara .

A la Xina, per exemple, la castració no es va prohibir fins al 25 de novembre del 1924, quan es va eliminar una pràctica que havia perdurat més de 3.000 anys i a través de 25 dinasties. De fet, els registres d'eunucs a la Xina es remunten fins a la dinastia Xang (1600-1046 aC), quan els reis Xang castraven els presoners de guerra. A la dinastia Qin (221-206 aC) els esclaus eunucs feien treballs forçats en projectes estatals, incloent-hi la fabricació del famós Exèrcit de Xian, les estàtues de terracota.

Amb la castració sorgeixen així uns éssers que, en virtut de la seva peculiaritat fisiològica, es veuen abocats a adoptar funcions derivades de la seva extraordinària naturalesa: sacerdots, castrati, endevins, consellers palatins, cuidadors dels harems, espies... ocupacions que duen a terme al llarg de la història. Però com també relata Díaz Sáez, al segle XXI encara hi ha eunucs.

Jessica Hinchy, professora assistent d'història a la Nanyang Technological University de Singapur, també ha estudiat el món dels eunucs, en aquest cas durant l'Imperi Britànic a l'Índia, al llibre Governing gender and sexuality in colonial India , editat per Cambridge University Press. D'acord amb el seu estudi, els eunucs sovint es vesteixen de dones i es descriuen com a castrats o nascuts d'aquesta manera. A les cultures del sud d'Àsia es creu que tenen el poder de beneir o maleir la fertilitat. Avui dia, molts consideren els eunucs transgènere, encara que aquest terme va més enllà i també inclou persones intersexuals, que descriuen els seus cossos fora de l'estricte concepte binari d'home o dona. L'any 2014, el Tribunal Suprem de l'Índia va reconèixer oficialment un tercer gènere, i es considera que els eunucs (o hijras) pertanyen a aquesta categoria, fins i tot és possible identificar-se com a tal en els passaports.

Hi ha raons mèdiques que, de vegades, poden aconsellar la castració, o que són l'excusa per justificar-la. És el cas, per exemple, del professor Richard Wassersug , de la British Columbia University, del Canadà. Wassersug és investigador de gènere i atenció sanitària. Ell mateix va ser castrat químicament fa més de 20 anys per tractar-se un càncer de pròstata. Ara estudia la vida dels centenars de milers de persones nascudes amb testicles que se sotmeten a castracions químiques o físiques per motius mèdics o voluntaris, i advoca perquè tinguin la millor atenció sanitària possible.

D'altra banda, la castració química ja és un recurs penal aprovat contra els delinqüents sexuals en alguns estats dels Estats Units, com a Alabama, que hi va donar la llum verda el 2019. A Catalunya és una pràctica molt poc habitual i només s'hauria fet servir una vegada .

El cas recent més famós de la pràctica del col·lectiu Nullo és el de l'artista japonès Mao Sugiyama. D'acord amb informacions publicades per The Guardian i altres mitjans de comunicació, l'any 2012, amb 22 anys, Sugiyama es va sotmetre a l'extracció dels testicles i el penis per conscienciar sobre els drets dels asexuals. Els va conservar refrigerats i dos mesos després els va cuinar i els va servir als seus amics en un àpat. El canibalisme no és delicte al Japó.

stats