Internacional 15/02/2018

La Segona Esmena, un dret irrenunciable i una plaga letal

Salvador Giné
2 min
L’autor de la matança a l’institut de Florida, Nikolas Cruz, custodiat per la policia.

Criminòleg i autor de ‘La sociedad armada’Als Estats Units, el dret a tenir i portar armes és reconegut a la Segona Esmena de la Constitució federal i en moltes constitucions dels estats. L’origen prové de l’aversió dels colons a tenir exèrcit i a la seva substitució per la milícia: homes blancs i lliures que eren obligats a tenir les armes de cacera a punt si se’ls convocava per defensar l’assentament. Irònicament, el que va ser una obligació d’anar armat ha acabat sent un dret irrenunciable. Amb un simple tràmit, qualsevol persona major d’edat sense antecedents policials, psiquiàtrics o de consum de drogues pot comprar un rifle o un revòlver, o deu, o vint...

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Hem de dir que la meitat de les armes -des de fusells a pistoles- es compren en armeries, que demanen identificació de la persona i consulten els antecedents en centres oficials, però l’altra meitat es compren i venen entre particulars, sense cap control ni permís.

Armes en el 43% de les cases

Els Estats Units és el país del món amb més armes de foc entre la ciutadania. Es calcula que uns 80 milions d’americans en disposen. El 43% dels domicilis tenen una arma de foc per a la defensa dels residents, i a les enquestes de seguretat el 47% de la població creu que tenir una arma a casa els fa sentir més segurs. Legalment, el Tribunal Suprem reconeix aquest dret. A la sentència Districte de Colúmbia vs. Heller (2008) s’admet que tenir una arma al domicili és “un dret individual que no es pot prohibir, per a un ús tradicionalment legal com és la pròpia defensa al domicili”. I el 74% dels habitants del país poden demanar un permís per anar armats pel carrer, amb l’arma sota la roba, tot i que en alguns estats es permet dur-la a la vista.

Anem a les conseqüències de tanta llibertat d’armes. Segons el New York Times, entre la matança de dimecres i la del desembre del 2012 al col·legi Sandy Hook, en què van morir 20 nens de 6 i 7 anys i sis mestres, més de 400 persones han mort en uns 200 tirotejos en centres educatius. Segons dades oficials, el 2014 van morir 35.398 persones per accidents amb vehicles. Per armes de foc en homicidis, suïcidis i causes accidentals, pràcticament les mateixes: 33.645 persones. I una altra dada significativa. En només 18 anys, del 1979 al 1997, van morir per armes de foc 651.697 nord-americans, per sobre dels 432.000 soldats dels EUA morts en combat en tot el segle XX (Primera i Segona Guerra Mundial, Corea i el Vietnam, entre altres conflictes).

stats