Serps, matolls i nens sols, a la frontera del Río Grande

Hidalgo (Texas, EUA)Agents fronterers patrullaven un capvespre no fa gaire per la riba del Río Grande. Aquest lloc, conegut com el Racó del Diable, és l’escollit pels contrabandistes del costat mexicà per fer entrar milers de dones i nens als Estats Units. Només uns minuts explorant els camins de terra i ensopeguen amb un grup d’immigrants irregulars, apinyats sota les palmeres fugint de la calor sufocant. No van fer cap esforç per fugir mentre el cotxe patrulla s’apropava.

“Vaig pel meu compte”

Interrogat pels agents, un nen d’Hondures va dir que es deia Alejandro i tenia 8 anys. “Amb qui vas?”, va preguntar en espanyol el subcap de la patrulla fronterera del Valle de Río Grande, Raúl L. Ortiz. “Pel meu compte”, va dir l’Alejandro, traient un certificat de naixement, curosament doblegat, dels seus texans. Era l’únic que portava. “On són els teus pares, Álex?”, li va preguntar Ortiz, fent servir el diminutiu per treure-hi ferro. “A San Antonio”, va dir.

Però el nen no tenia cap adreça de la seva família a la ciutat de Texas ni de la seva tia a Maryland. Li van donar aigua i ell va somriure agraït, sense saber que el seu viatge, que ja feia tres setmanes que durava, duraria probablement molt més temps.

Les famílies i els nens s’han convertit en un negoci de grans beneficis i pocs riscos per als càrtels del narcotràfic mexicans, que, segons Ortiz, han pres el control del tràfic de persones a través del Río Grande. Ofereixen paquets familiars, diuen els immigrants, i cobren fins a 7.500 dòlars per portar un menor sol o una mare amb fills de l’Amèrica Central a la riba nord-americana del riu.

Als contrabandistes els agrada fer servir aquesta zona de matolls espinosos infestada de serps. Aigua avall d’una presa, el riu s’alenteix i es fa més estret, de manera que és fàcil travessar-lo a rem. La riba està plena de sabatilles gastades, biberons trencats i salvavides podrits, deixalles dels immigrants que arriben a l’altra banda i segueixen camí.

L’Alejandro va dir que l’havia portat un tal “Jaime, el contrabandista”. Un altre immigrant del grup probablement viatjava amb el nen, un veí o un cosí, va explicar Ortiz. Els agents haurien d’esbrinar qui.

“Els meus pares han mort”, deia un altre nen d’Hondures de 14 anys. Venia a buscar una tia que vivia a Nova Orleans. “Hi ha molts motius que els impulsen a creuar, però retrobar algun membre de la família és un dels primers”, diu Ortiz. Els agents fronterers han d’entregar els menors no acompanyats en un termini màxim de 72 hores al departament de Salut i Serveis Humans, que gestiona els centres d’acollida i treballa per buscar els seus parents al país. Després que Obama declarés la crisi humanitària, nous albergs es van obrir en tres bases militars.