Suècia dona instruccions a la població de què cal fer en cas de guerra

BarcelonaQuè cal fer en cas d'un atac bèl·lic? La pregunta la respon el govern suec del socialdemòcrata Stefan Löfven en un manual amb instruccions bàsiques en cas de guerra, que s'ha repartit entre els gairebé cinc milions de domicilis que hi ha al país. La guia detalla breument, per exemple, quins són els subministraments bàsics que s'han d'emmagatzemar a casa, quins són els llocs més segurs o com es pot estar informat dels últims esdeveniments.

Les autoritats consideren que l'augment de la tensió al bàltic arran de les maniobres militars de Rússia fa necessari recordar a la població civil nocions bàsiques sobre com cal protegir-se en cas d'emergència. Suècia és un dels països més estables, que es va mantenir neutral durant la Segona Guerra Mundial i que l'últim conflicte en què es va veure involucrat es remunta a l'any 1814 amb Noruega.

L'antecedent de la guerra real

El títol del manual en qüestió es pot traduir com 'Si arriba una crisi o la guerra' i és una revisió del pamflet 'Om kriget komme' ('Si arriba la guerra') que es va distribuir a tota la població l'any 1943 i del qual es van fer actualitzacions que només es van enviar als funcionaris públics fins als anys 90.

De 20 pàgines i amb il·lustracions, el manual envia un missatge patriòtic de l'obligació de defensar-se i no rendir-se mai si es produeix una amenaça, alhora que ensenya a detectar notícies falses. "Tota la informació referent a què l'objectiu és la resistència serà falsa", es llegeix en aquest fulletó.

L'Agència Sueca de Contingències Civils ha justificat la iniciativa perquè, malgrat que Suècia "és més segura que la majoria de països, hi ha amenaces", afirma el seu cap, Dan Eliasson. En aquesta regió banyada pel mar Bàltic s'ha produït una escalada de la tensió des del març del 2014, amb l'annexió unilateral de Rússia de la península de Crimea, que fins llavors era de sobirania ucraïnesa i que es va declarar territori rus després d'un referèndum no reconegut per la comunitat internacional. A més, Rússia ha estat denunciada diverses vegades per violar repetidament l'espai aeri de països tercers, uns atacs que el Kremlin llegeix com a mostres de "russofòbia".

Més inversió en armes

No obstant això, Estocolm ha citat reiteradament l'agressió russa com el motiu d'una sèrie de mesures de seguretat que inclouen recuperar el reclutament militar i estacionar tropes a l'illa bàltica de Gotland. Des del 2016, a més, l'executiu ha trencat la tendència a la baixa dels últims anys i ha augmentat la despesa militar.

Però no tots els riscos provenen de la guerra, i el manual també fa referència a les emergències per les inclemències climatològiques a causa de l'escalfament global o d'atacs terroristes, com el que es va patir el 8 d'abril de l'any passat, quan el conductor d'un camió va encastar el vehicle contra un edifici del centre comercial d'Estocolm i que va evidenciar la vulnerabilitat de la societat.