Internacional 19/09/2015

“Syriza ens va donar esperança i ara no sabem a qui votar”

L’atur juvenil supera el 50% i molts han agafat el camí de l’emigració

C. M.
4 min
Simpatitzants de Syriza mostrant un cartell amb el lema “Alexis, t’estimem”, en referència al primer ministre.

AtenesEl vot jove va ser una de les claus de la sonada victòria del noal referèndum del 5 de juliol, en què els grecs van rebutjar l’acord amb els socis europeus, en ple corralito als bancs i amb Brussel·les i Berlín amenaçant-los amb la sortida de l’euro. Un no que es va traduir en decepció quan el govern d’Alexis Tsipras va acabar signant el tercer compromís, que suposava més retallades a canvi de més endeutament.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Vaig votar Syriza, vaig votar no al referèndum i ara no sé a qui votar”, confessava ahir Sofia Soldatu, una atenenca de 20 anys, mentre esperava per passar la prova d’accés a l’Escola d’Art Dramàtic de la capital grega. “Estic totalment decebuda, i tots els meus amics que van votar Syriza també: ens van donar esperança i després van fer tot el contrari del que havien promès... ara només tinc ganes de tirar la tovallola”, afegia Soldatu.

Buscant la sortida fora

La família d’aquesta noia ha vist com la crisi que va esclatar a Grècia el 2009 -una crisi bancària que el govern d’Atenes i els socis europeus van convertir en una crisi del deute públic- ha capgirat la seva vida. El seu pare tenia quatre forns de pa que van haver de tancar i van emigrar als Estats Units per provar sort, però l’aventura americana va fracassar i van haver de tornar a casa. Ara un dels seus germans viu a Londres i la resta de la família està intentant tornar a marxar. “Jo no me’n vull anar, vull ser actriu i no ho sabria fer en una altra llengua. No hi ha feina per als actors, però no hi ha feina per a ningú i, posats a estar a l’atur, val més ser aturat del que t’agrada”, raona.

“Els polítics enganyen, tots”

Entre els joves de menys de 25 anys la taxa d’atur oficial supera el 50% i molts han agafat el camí de l’emigració. L’Stellos, de 29 anys, en fa tres que no troba feina, després d’haver treballat en un quiosc, en una botiga de roba i com a entrenador d’atletisme. Ara es planteja marxar a Sud-àfrica, com ha fet un amic seu: “A Johannesburg hi ha feina però és molt lluny de casa”, lamenta. Tampoc no sap què votarà demà. Els últims set mesos han sigut una autèntica muntanya russa per als grecs i tot ha passat molt de pressa: “Semblava que estava tot perdut i va arribar Tsipras i ens va semblar que ens en sortiríem, vaig estar content de votar Syriza i després van venir les negociacions i l’estira-i-arronsa, i aleshores Tsipras va resistir convocant el referèndum i quan va guanyar el no semblava que les coses podien canviar, i llavors ell va convertir el no en un sí i va acceptar el que nosaltres vam rebutjar a les urnes... Va ser com tornar a la vella política: els polítics ens enganyen, tots”, afegeix.

Un acte de fe estèril

El sentiment que votar és un acte de fe estèril és inevitable per a molts grecs. Dues eleccions i un referèndum en nou mesos, després de cinc anys de turbulències i amb més de trenta vagues generals, i la idea que res no canvia, tenen un efecte devastador, sobretot entre una joventut a qui la crisi enxampa en un moment clau de la seva vida, quan s’inicien els grans projectes personals. També el de formar una família.

La Maria, una jove del barri treballador de Peristeri, filla d’un obrer de la construcció, que amb 25 anys s’acaba de llicenciar en psicologia, posa els ulls com plats quan li preguntem si pensa a ser mare. “¿Tenir fills? Com? Si no en tinc ni per mantenir-me a mi mateixa. Què faig? Tinc un fill i l’hi porto a la meva mare? A Grècia, qui té fills o és ric o no està bé del cap!”

La pobresa continua creixent

L’empobriment dels grecs ha sigut massiu des que el país va entrar en recessió, arrossegat per la crisi financera internacional que va esclatar amb la fallida de Lehman Brothers. L’ingrés mitjà per càpita de les famílies gregues ha caigut un 27,5% des del 2007, segons les dades publicades aquesta setmana per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que contrasten amb la tendència general dels països més industrialitzats del món, on l’ingrés mitjà ha crescut un 8,13%.

Els estalvis familiars han passat en el mateix període del 3,2% dels ingressos al -6,8%. I no hi ha res que faci pensar que les coses poden millorar a curt termini.

Segons un estudi publicat a finals d’agost per l’oficina d’estadística grega, el 21,5% dels grecs pateixen la pobresa, gairebé el doble que el 2008.

La meitat de les famílies pobres no poden permetre’s un àpat amb carn, pollastre o peix cada dos dies, i el 63% tenen deutes amb rebuts domèstics.

Però aquests valors no computen els efectes devastadors sobre l’economia real dels controls de capitals i el corralito imposats a finals de juny i que encara es mantenen per a algunes transaccions.

stats