El telèfon vermell entre les dues Corees torna a sonar

El règim nord-coreà, en un gest d’obertura, truca per primera vegada en dos anys a Seül

P.j. Armengou

4 min

Un funcionari de Corea del Sud comprovant la línia reoberta per Pyongyang, ahir a Panmunjeom, el poble on està situada l’Àrea de Seguretat Conjunta entre les dues Corees. GETTY

BarcelonaEl telèfon vermell de l’Àrea de Seguretat Conjunta de Panmunjeom, l’espai de negociació conjunta a la frontera entre les dues Corees, va tornar a sonar ahir a les tres de la tarda. Dos quarts de vuit del matí a Catalunya. Després de dos anys suspesa, Pyongyang ha decidit reobrir per sorpresa la línia directa de contacte amb el sud, segons va informar el mateix règim nord-coreà.

El gest arriba després que el mateix Kim Jong-un proposés durant el seu discurs de Cap d’Any iniciar negociacions amb Seül per discutir una baixada de la tensió militar i la possibilitat que el seu país participi en els Jocs Olímpics d’hivern, que s’han de celebrar al febrer a la ciutat de Pyeongchang, a Corea del Sud.

Dimarts, el president sud-coreà, Moon Jae-in, va recollir el guant llançat pel Nord i va proposar que funcionaris d’alt nivell dels dos països iniciessin negociacions la setmana vinent a l’Àrea de Seguretat Conjunta de Panmunjeom, al bell mig de la zona desmilitaritzada, el mateix indret on l’any 1950 es va signar l’armistici entre les dues faccions de la península de Corea. Les converses, a les quals Corea del Nord no s’ha referit directament, podrien celebrar-se el 9 de gener. És a dir, un mes abans dels Jocs Olímpics d’Hivern.

La reobertura de la línia telefònica dona esperances per a la represa de les relacions entre les dues Corees, estancades des de fa temps i amenaçades per les contínues tensions entre els dos països i les provocacions del president nord-americà, Donald Trump, i Kim Jong-un.

“La reobertura d’un canal de comunicació és molt important, ja que és un pas cap a la possibilitat de mantenir el diàleg en qualsevol moment, quan vulguin les dues parts”, va dir ahir Yoon Young-chan, portaveu del president sud-coreà, el conservador Moon Jae-in.

El govern de Moon Jae-in ha reiterat en diverses ocasions la necessitat d’iniciar un diàleg amb el nord. Això ha suscitat les crítiques de Trump, que considera massa tova la posició sud-coreana. Seül, però, té més interès a resoldre pacíficament la crisi nuclear amb Pyongyang i s’ha mostrat preocupada per la possibilitat que l’escalada dialèctica entre els líders dels EUA i Corea del Nord desemboqui en xocs armats inesperats.

El Consell de Seguretat de l’ONU té sobre la taula el debat sobre els crims del règim de Kim Jong-un | XISCO SERRA

Per la seva banda, Corea del Nord va dir ahir, per boca de Ri Son-kwon, el president del seu Comitè per a la Reunificació Pacífica de la Pàtria: “Seguint el desig del nostre líder, mantindrem contactes amb el sud amb una actitud sincera i diligent”. “Una vegada més, expressem la nostra sincera esperança que els Jocs Olímpics de Pyeongchang tinguin èxit”, va afegir Ri Son-kwon durant el comunicat, emès per la televisió estatal nord-coreana.

Entre els interessos del règim comunista per reprendre els contactes amb els seus veïns -a més de la mateixa participació en els Jocs- hi hauria acostar-se a Seül per evitar més sancions econòmiques com les que ha impulsat Washington -sovint amb el suport de la Xina- en els últims mesos. En el discurs de Cap d’Any, però, Kim Jong-un va indicar que un requisit per enviar la seva delegació d’esportistes a competir a Pyeongchang és que s’acabin els exercicis militars conjunts entre sud-coreans i nord-americans.

Per la seva banda, el tercer en discòrdia, els EUA, ha indicat que no canviarà la seva política respecte a Pyongyang. “Els EUA [...] continuarem posant la màxima pressió a Corea del Nord per assegurar-nos que desnuclearitza la península. Els nostres objectius són els mateixos i compartim això amb Corea del Sud, però la nostra política i el nostre procés no han canviat”, va dir dimarts Sarah Huckabee Sanders, la secretària de premsa de la Casa Blanca.

També dimarts, al matí, el president nord-americà indicava en un missatge a Twitter: “Les sancions i les altres pressions estan començant a tenir un gran impacte a Corea del Nord. Els soldats estan fugint perillosament a Corea del Sud. L’home-coet [Kim Jong-un] ara vol parlar amb Corea del Sud per primera vegada. Potser això és una bona notícia, potser no, ja veurem!”

Un llarg historial de tensions

L’enemistat entre les dues Corees es remunta a la mateixa existència dels dos estats, dividits després de la fi de l’ocupació japonesa durant la Segona Guerra Mundial. La clausura de la línia telefònica entre Pyongyang i Seül, però, va produir-se fa prop de dos anys. La decisió la va prendre unilateralment el règim comunista arran del tancament per part del govern sud-coreà del complex industrial de Kaesong, gestionat pels dos estats i situat, curiosament, prop de la zona de negociacions de Panmunjeom. Seül, per la seva banda, va retirar-se del projecte per les contínues proves armamentístiques del seu veí del nord.

Tot i la manca de relacions diplomàtiques entre les dues Corees, representants dels dos països s’han vist obligats sovint a comunicar-se. És el cas de la repatriació de nou pescadors nord-coreans que van arribar a la deriva a la costa del Japó al novembre. Llavors, les converses van fer-se mitjançant un megàfon. Des d’ahir (i fins a nou avís), no caldrà.

Un gran botó vermell? Quin botó vermell?

El president dels EUA, Donald Trump, va advertir ahir a Kim Jong-un via Twitter que el seu botó nuclear és “molt més gran i poderós” que el del nord-coreà. Desgraciadament per a Trump, però, el dia que el vulgui pitjar no el trobarà: el botó vermell no existeix.

La figura d’un botó per llançar tot l’arsenal atòmic d’un país sobre l’enemic ha estat profusament utilitzada en pel·lícules, sèries i dibuixos animats. Però res més enllà de la realitat: el suposat botó és en realitat un maletí i iniciar un atac no és tan fàcil com pitjar un botó.

Per disparar els míssils, Trump hauria d’accedir primer al maletí, que sempre porta un militar que l’acompanya i que inclou un walkie-talkie. Després, hauria de llegir la guia amb els objectius possibles, l’arsenal disponible i els protocols. Finalment, per autoritzar l’atac, el president hauria de demostrar la seva identitat proporcionant un codi secret inclòs en l’anomenada galeta, una mena de targeta que suposadament han de portar els presidents en tot moment. Caldria, doncs, que no l’hagués perdut; cosa que li va passar a Bill Clinton durant uns quants mesos, segons va explicar un alt militar de la seva administració.

Amb tot, el Congrés dels EUA ha demanat més obstacles per al llançament d’armes atòmiques. “Com més temps estic al Senat, més por tinc d’un error -va dir el senador demòcrata Dianne Feinstein el 2016-. Un home, el president, és el responsable: fa un error i, qui sap, és l’Harmagedon”.

https://www.ara.cat/internacional/Trump-Kim-Jong-un-nuclear-poderos_0_1936006444.htmlTrump respon a Kim que el seu botó nuclear és "més gran i poderós"

La possibilitat d’anar als Jocs, reoberta

La utilització de la línia telefònica intercoreana permetrà dialogar sobre l’enviament d’una delegació de Corea del Nord als Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang, que se celebraran del 9 al 25 de febrer. “Mantindrem converses de treball sobre el possible enviament per la nostra part d’una delegació”, va reconèixer Ri Son-gwon, que encapçala l’agència encarregada de gestionar assumptes intercoreans a Pyongyang. Kim Jong-un va expressar fa uns dies el seu desig que una delegació nord-coreana participi en les competicions i fins i tot estudia la possibilitat de viatjar-hi per assistir a la cerimònia d’inauguració. “Esperem sincerament que [els Jocs] siguin un èxit”, va afirmar. Els esportistes classificats, els patinadors Pyom Tae-ok i Kim Ju-ik, no es van inscriure el 30 de novembre, de manera que es van saltar el termini oficial. Ara, doncs, per poder participar-hi, caldria que els convidés el COI.