Recepta de sol contra la depressió hivernal

Malmö (Suècia)Suècia ha patit el novembre més fosc en almenys una dècada. Especialment al centre i sud del país. Lund, a pocs quilòmetres de Malmö, havia registrat només 15 hores de sol fins al 29 de novembre. Växjö, uns 200 quilòmetres al nord, encara menys, només tres hores. Això sí, l’últim dia del mes els núvols van donar una treva i van contribuir a maquillar una mica les estadístiques. Les xifres, però, segueixen sent raquítiques, i encara més si es comparen amb les de Catalunya. A Barcelona, per exemple, el novembre de l’any passat hi va haver 141 hores d’insolació, segons el resum anual de l’Observatori Fabra.

El novembre acostuma a ser un dels mesos més foscos i grisos a Suècia, quan els dies s’escurcen diligents i la neu, que aporta lluminositat a l’ambient, encara no ha arribat. És quan apareixen els primers símptomes del trastorn afectiu estacional, que en anglès es coneix com a seasonal affective disorder, amb les eloqüents sigles SAD (la traducció de sad al català és trist). És una depressió clínica, però amb la diferència que es manifesta a la tardor o a l’hivern i desapareix a la primavera. A les latituds nord-europees, com Escandinàvia, una persona de cada sis pateix SAD, segons un estudi de la Universitat de Copenhaguen, però n’hi ha moltes més d'afectades per una síndrome més lleu, coneguda com a malenconia hivernal (winter blues, en anglès).

Menys serotonina

Aquests trastorns estan directament relacionats amb la manca de llum solar. La reducció de les hores d’insolació pot provocar una caiguda dels nivells de serotonina, un neurotransmissor que regula l’ansietat, la felicitat i l’estat d’ànim. També és la substància química precursora de la melatonina, l’hormona que regula els cicles del son. Per tot plegat, les persones amb SAD pateixen símptomes com apatia, fatiga, son, dificultats per concentrar-se i trastorns de la gana.

“És una sensació semblant a la de córrer amb pedres a les butxaques o nedar amb roba. És igual quantes hores dormi, sempre estic molt cansada, i fins i tot m’arribo a plantejar si la meva filla estaria millor sense mi”, explica a l’ARA la Hanna, de 41 anys, que viu a Estocolm i fa gairebé dues dècades que pateix depressió hivernal. “Em passa des que tenia 23 anys, tot i que en fa vuit que tinc un SAD real. Sempre em torna entre el gener i el març, però al novembre ja en començo a notar els símptomes”, relata.

Entre els tractaments hi ha la psicoteràpia, els antidepressius, suplements de vitamina D i també la fototeràpia, és a dir, la simulació artificial de la llum del sol. A Suècia és habitual trobar en farmàcies i altres botigues làmpares que simulen la llum solar filtrant-ne els rajos ultraviolats, sovint conegudes com a happy lamps o capses de llum. En termes generals, n’hi ha prou utilitzant-les a una distància curta durant 20 minuts cada dia per notar-ne els efectes positius. També hi ha centres que ofereixen sales amb aquest tipus de llum i temperatures al voltant dels 30 graus per imitar la sensació de prendre el sol en latituds tropicals. “No sé si funciona o no, però és agradable notar l’escalfor durant una hora”, diu la Hanna.

Tractaments privats

Tot i això, no hi ha unanimitat al voltant de l’efecte real de la fototeràpia en depressions. La Junta Nacional de Salut i Benestar de Suècia, per exemple, no la recomana com a tractament als centres de salut pública, malgrat que existeixen diversos estudis que han evidenciat que és beneficiosa per a persones amb SAD o malenconia hivernal. Un d'aquests estudis, publicat el 2008 per la Universitat d’Uppsala, va demostrar que, després d’un mes de tractament amb llum artificial, pràcticament tots els participants havien reduït a la meitat el seu grau de depressió.

El més beneficiós, però, són els rajos de sol reals. Per això són tan habituals els viatges, sobretot al gener i febrer, dels suecs cap al sud d’Europa o el sud-est asiàtic. “Cada any faig un viatge al sud de França, però només durant una setmana. De cara al futur, el meu pla és buscar una solució per poder passar l’hivern sencer a França o a Espanya”, afegeix la Hanna. És, de fet, el pla de molts suecs, sobretot un cop jubilats. Només cal veure la quantitat d’escandinaus establerts a la Costa del Sol malaguenya, on fins i tot hi ha escoles i esglésies sueques.