Tsipras intenta convèncer que Europa canviarà

Enviada Especial A AtenesFa només dos mesos Syriza omplia de gom a gom la plaça de Sintagma demanant als grecs que votessin no a un acord amb els socis europeus que exigia més sacrificis socials a canvi d’un altre crèdit que mantindria Grècia dins l’euro. Ahir, en el míting final de la campanya de les eleccions anticipades de demà, els seguidors d’Alexis Tsipras amb prou feines omplien un terç de la plaça. Entre les dues imatges, la contundent victòria del no al referèndum (62,5%) i la signatura, una setmana més tard, d’un acord pitjor que el que els grecs havien rebutjat a les urnes. El primer ministre, Alexis Tsipras, enfrontat a una forta resistència dins del seu partit i havent vist caure la seva popularitat del 70% al 30%, va forçar la convocatòria d’eleccions anticipades per relegitimar-se i ara s’enfronta al desencís dels que van creure que les coses podrien anar d’una altra manera.

Per això, ahir es va envoltar dels líders de l’esquerra europea, i sobretot de Pablo Iglesias, esperança blanca dels (cada dia menys) grecs que confien que Europa pot canviar. “Imagineu-vos què passarà si el primer ministre grec té al seu costat el Pablo a Espanya, Gerry Adams a Irlanda i un primer ministre progressista a Portugal”, va dir Tsipras, referint-se als tres socis europeus que han de celebrar eleccions aquest any. Iglesias li va fer costat: “L’amistat es demostra en els moments difícils: Podem està amb l’Alexis”, va proclamar, tot i que dins la formació espanyola hi ha un sector que dóna suport a Unitat Popular, el partit escindit de Syriza. Iglesias va comparar el primer ministre dimissionari amb el “lleó” que es mereixen els grecs per lluitar contra els “voltors” a Brussel·les i no un “conill”, en referència a Vangelis Meimarakis, el líder conservador de Nova Democràcia, que s’ha acostat perillosament en les enquestes.

Ska Keller, l’eurodiputada d’Els Verds alemanys, va concedir que “el combat és difícil i no sempre es pot guanyar”, i va instar els grecs a tornar a confiar en Tsipras per mantenir els “vents de canvi” a Europa. Keller va esmentar Barcelona en referir-se a la necessitat d’acollir els refugiats que arriben a Europa i va dir que el “canvi comença diumenge a Grècia, i després continua a Catalunya, a Espanya i a la resta d’Europa”. En l’acte també hi van participar el líder de l’Esquerra alemanya, Gregor Gysi, i el secretari general del Partit Comunista Francès, Pierre Laurent.

El discurs del nou Tsipras no brillava, i sonava més aviat a qui demana una segona oportunitat i es limita a recordar que l’alternativa, el retorn de la vella guàrdia, seria molt pitjor. És el mateix que defensava entre el públic Stavros Antanasiadis, un economista aturat: “La batalla comença ara i no és igual que gestioni un acord qui treballa pels interessos del poble que algú altre”. En un altre lloc de la plaça, el Iorgos, funcionari del ministeri d’Agricultura, disculpava la marxa enrere del líder grec: “Esperàvem més, però vam topar amb el bloc alemany i sols era molt difícil: amb l’ajuda dels altres països d’Europa, quan guanyi Podem, tot canviarà”.

Vot útil i no de trencament

Syriza ha fet girar la campanya entorn de la figura de Tsipras amb el lema “Voteu el primer ministre”. Conscient que el desencís és el seu principal enemic, el líder de Syriza defensava que “l’abstenció no és una decisió antisistema, és el que vol Nova Democràcia: cada vot que es perd és un vot de confiança a la corrupció”. Una Syriza centrada, capaç de minimitzar els danys de l’acord amb els creditors esperant que els amics emulin l’experiència grega, un vot útil i no de trencament, aquest és el partit que Tsipras vol per al pròxim període.

Les últimes enquestes, que es van conèixer ahir, van tornar a posar Syriza per davant dels conservadors, que la setmana passada havien arribat a encapçalar alguns sondejos. Però en cap de les sis publicades ni Syriza ni Nova Democràcia obtenien prou suport per governar en solitari. Els resultats no recollien encara l’efecte que pot tenir l’anunci per sorpresa del polèmic (i popular) exministre de Finances Iannis Varufakis, que dóna suport a Unitat Popular, el nou partit format pels escindits de Syriza i altres grups anticapitalistes, que defensen la sortida de l’euro.