L'exèrcit turc ataca de nou Síria

BarcelonaL'exèrcit turc ha obert foc aquest divendres sobre la frontera després que alguns projectils sirians hagin caigut en territori turc. L'incident ha tingut lloc a la província de Hatay, segons han dit els mitjans de comunicació turcs.

Un atac sirià va matar dimecres cinc civils a la ciutat turca d'Akcakale i això va portar Turquia a tornar-s'hi quan el seu Parlament ho va autoritzar.

La població turca, però, es manifesta clarament en contra d'una operació del seu exèrcit a Síria, segons els resultats d'una enquesta publicada divendres al diari 'Hürriyet', després de dies de tensió entre Ankara i Damasc. Aquests sondejos van ser realitzats al setembre per Metropol Research Company, una agència vinculada al govern, i abans del bombardeig sirià del passat dia 3 a un poble turc, en què van morir cinc persones. Els resultats diuen que només un 16% aprovaria una intervenció a Síria davant el 76% en contra.

Tot i aquests resultats i les protestes de la ciutadania en saber-se la decisió, el primer ministre turc, Recep Tyyip Erdogan, ha decidit atacar Síria al·legant que posar a prova Turquia és "un error fatal".

Des de l'estiu el nombre de refugiats sirians en campaments turcs ha augmentat considerablement i aquesta setmana ja supera els 96.000. Tot i això, un 52% de la població rebutja l'acollida de refugiats, un 66% demana l'arribada de nous exiliats i tan sols el 42% està a favor de tenir-los.

Segons una altra enquesta realitzada per Konsensus Company feta a principis de setembre, però, un 80% dels turcs s'oposa a una intervenció militar a Síria, tot i que un 43% considera que la guerra civil que viu aquest país és la principal causa del fet que la guerrilla kurda a Turquia hagi recuperat l'activitat.

La guerra civil siriana posa a prova la política exterior turca

La guerra civil siriana i la creixent tensió militar d'aquest país amb Turquia posen a prova la nova política exterior turca, que ha buscat cotes d'independència davant les posicions dels seus aliats occidentals al Pròxim Orient. Durant la dècada en què va governar el primer ministre turc, Recep Tyyip Erdogan, el país eurasiàtic ha passat als ulls dels observadors per diferents etapes de percepció. Quan el seu partit, Justícia i Desenvolupament, va arribar al poder el 2002, després de la dura crisi econòmica que el país havia patit l'any anterior, hi va haver cert escepticisme al voltant de les idees islamistes d'Erdogan. Malgrat això es va encarregar de dissipar dubtes implementant mesures de lliure mercat i proeuropees.

Enmig d'aquest èxit polític, Erdogan i el seu ministre d'Exteriors, Ahmet Davutoglu, van llançar la política de "cap problema amb els veïns", incloent-hi països considerats per Occident com a "problemàtics", com l'Iran i Síria. Així, Turquia va fer-se un lloc dins el món àrab i no va dubtar ni un sol moment a l'hora d'enfrontar-se amb Israel el maig del 2010. Erdogan també va intentar intervenir juntament amb el Brasil pel conflicte nuclear de l'Iran, tot i que les negociacions es van quedar estancades per la negació d'Occident.

Les primaveres àrabs, i especialment Síria, darrerament han posat en dubte la posició turca, el govern del qual acostumava a celebrar consells de ministres juntament amb l'executiu sirià. Molts analistes crítics amb Erdogan qualifiquen la posició turca com un "fiasco" o "aventurera". Quan passa alguna cosa greu com per exemple el recent atac sirà en territori turc, el primer lloc on mira Turquia és precisament als Estats Units i l'OTAN, on la seva independència en política exterior ha causat algunes suspicàcies. A causa, doncs, d'aquesta pujada de tensió amb Síria, amb el vistiplau del Parlament perquè l'exèrcit turc pugui intervenir militarment en territori sirià, Turquia té ara problemes amb Rússia i l'Iran, els dos grans protectors del règim.

Així mateix, Turquia corre el perill de passar d'una política de "cap problema amb els veïns" a no tenir cap veí amic. Fins i tot, l'actual president turc –islamista moderat– Abdullah Gül, ha dit aquesta setmana que les mostres d'agressivitat i poder no són bones per al país: "Hem de mantenir un principi de benefici mutu i amistat en les relacions amb tots els nostres veïns".