Itàlia reitera la negativa a deixar desembarcar l’‘Open Arms’

Espanya i altres cinc estats de la UE s’ofereixen finalment a repartir-se i acollir els migrants de bord

Des de les platges paradisíaques de l’illa italiana de Lampedusa -abarrotades de turistes en aquesta època de l’any- es podia veure aquest dijous amb claredat l’ Open Arms, l’embarcació de l’ONG catalana Proactiva Open Arms que ja porta 15 dies bloquejada enmig del mar sense port on desembarcar. Després que dimecres el Tribunal Administratiu Regional del Laci, a Itàlia, anul·lés la prohibició del ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, i li permetés l’entrada a aigües italianes, el vaixell humanitari fondejava a molts pocs metres de l’illa. Des d’aquesta posició, l’ONG rebia dijous l’anunci que podria desencadenar, d’una vegada per totes, l’arribada a terra de les prop de 150 persones migrades que la nau té a bord. El primer ministre italià, Giuseppe Conte, va confirmar que sis països de la Unió Europea, entre ells Espanya, han expressat la seva disponibilitat i voluntat per repartir-se i acollir els nàufrags. La resta són França, Alemanya, Portugal, Romania i Luxemburg. Les negociacions entre aquests estats, que dijous seguien en curs per ultimar els detalls, van comptar amb la coordinació de la Comissió Europea.

Malgrat aquest oferiment de distribució conjunta -una fórmula que la UE ja ha utilitzat en episodis similars-, el desembarcament no arriba. Per efectuar-se es necessita el permís de Salvini, que també ahir va reiterar que no el donarà i que continuarà mantenint la seva política de ports tancats a la immigració. “L’ Open Arms en 15 dies hauria anat i tornat tres vegades a Espanya. És evidentment un atac polític a Itàlia”, va clamar en una roda de premsa a la localitat de Castel Volturno, al sud del país. Fins i tot el primer ministre Conte va retreure a Salvini, en una carta oberta duríssima, la seva immobilitat.

Mentrestant, a bord de l’ Open Arms el martiri continua. Quan el vaixell va arribar la nit de dimecres a aigües italianes hi viatjaven 147 rescatats. A última hora de dijous, però, la xifra s’havia reduït a 138 després que nou persones fossin evacuades per causes psicològiques -cinc malalts i els seus acompanyants-. Al llarg de la jornada, l’ONG va mostrar en diverses ocasions la seva indignació per la situació que s’està vivint. “Continuem sense tenir autorització per al desembarcament de la resta de persones de bord. Aquesta serà la seva nit número 15 al vaixell. No hi ha dret”, denunciava Open Arms en el tuit en què informava de l’evacuació de nou persones. En aquest sentit, Laura Lanuza, portaveu de l’ONG, explicava a l’ARA que la incertesa neguiteja tant la tripulació com els rescatats. “No en tenim ni idea. Ningú ens ha dit res i no sabem quan podrem desembarcar. Esperem que sigui ja”. I és que l’episodi de l’ Open Arms, l’últim de molts, torna a posar a debat la necessitat d’una política migratòria europea que, en paraules del fundador de l’ONG, Oscar Camps, “doni un gir de timó a la situació que es viu al Mediterrani”.

El repartiment europeu
Mentrestant, sembla que es normalitza que el repartiment de rescatats entre els estats europeus sigui l’única manera que -principalment- Itàlia o Malta acceptin qualsevol desembarcament. El primer escenari on es va produir una estratègia d’aquest tipus, però, va ser a Espanya, quan el juny de l’any passat el port de València va permetre atracar als 629 migrants rescatats per l’ Aquarius. En aquella ocasió, i per iniciativa de la Generalitat Valenciana, es va aconseguir un acord bilateral amb França per acollir-ne 80.

D’ençà, la Comissió Europea va començar a coordinar aquests repartiments amb un protocol no escrit, donat que no hi ha una norma per obligar els estats a reallotjar migrants ni a desembarcar-ne. Ara, el govern espanyol assegura que ha estat treballant amb la Comissió Europea i altres països “per aconseguir una solució comuna, europea, ordenada i solidària a la situació de l’ Open Arms ”. I insisteix que “el repte migratori ha de ser afrontat per la Unió Euro amb mecanismes de col·laboració en què participin els països membres, entenent que no és un problema exclusiu dels estats riberencs”.

En només un any la Comissió Europea ha coordinat 16 repartiments de migrants entre 16 països, segons fonts comunitàries. Els països acollidors han estat Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Irlanda, Luxemburg, Malta, Holanda, Portugal, Itàlia, Lituània, Eslovènia, Romania, Bulgària, Finlàndia i Noruega -que no pertany a la UE-. I els ports d’arribada han estat: València, Barcelona, Algesires, La Valletta, i Catània i Pozzallo, a Itàlia

Brussel·les justifica que prefereix no donar més informació sobre la redistribució de migrants per no provocar un greuge comparatiu entre estats. En canvi, el ministeri de l’Interior espanyol ha detallat a l’ARA que, del juny al desembre del 2018, les ONG van rescatar un total 2.243 immigrants, la majoria amb els vaixells Open Arms i Aquarius. D’aquests, 1.118 van ser acollits per Espanya, segons fonts del ministeri que destaquen que l'espanyol és un dels estats de la UE que més n’ha acollit fins ara. Subratllen, per exemple, que es va fer càrrec de 549 dels 629 migrants rescatats per l’ Aquarius i desembarcats a València.

Més continguts de