Vasos comunicants d’intestabilitat
La repressió a l’Iran contrasta amb el procés de pau a Turquia i l’autogovern sirià
BarcelonaLa nova conjuntura al Pròxim Orient reafirma un cop més la teoria dels vasos comunicants en aquesta regió del planeta. En aquest sentit, la guerra de Síria i la situació a l’Iraq després de l’ofensiva conjunta de sunnites i jihadistes estan tenint conseqüències directes en els diferents estats que acullen els gairebé 40 milions de kurds.
Procés de pau a Turquia
Ankara presenta un marc legal per facilitar el diàleg amb el PKK
El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, és conscient del paper determinant que jugarà la minoria kurda en les eleccions presidencials d’aquest agost, en les quals concorrerà com a candidat del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP). Per aquest motiu, el seu executiu acaba de presentar un projecte de llei que atorgarà un marc legal al procés de negociació amb la guerrilla del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
Aquesta reforma donarà una base legal als contactes, blindarà el procés i establirà mecanismes de coordinació entre les institucions. Ankara també s’ha compromès a fer passos en l’àmbit de la seguretat i els drets humans, així com en aspectes socioeconòmics i culturals kurds. A més, preveu mesures per a la reinserció dels guerrillers que vulguin abandonar les armes.
El pro kurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP) mirarà de tenir la clau de la presidència en els comicis d’aquest agost, moment en què es compliran trenta anys de l’inici de la lluita armada del PKK en un conflicte que ja ha deixat més de 40.000 morts. En una recent entrevista a l’ARA, el líder guerriller Cemil Bayik va advertir que “si Ankara no fa els passos necessaris el PKK utilitzarà el seu legítim dret d’autodefensa”.
Els kurds sirians, en guerra
Dos anys d’administració pròpia al marge del règim i l’oposició
El juliol del 2012 el règim de Damasc abandonava les regions kurdes del nord del país i el Partit de la Unió Democràtica (PYD), la branca política del PKK a Síria, n’aconseguia el control. Des d’aquest moment, el PYD ha intentat mantenir un full de ruta propi al marge de l’oposició siriana i del govern d’Al-Assad per defensar els drets dels tres milions de kurds de Síria. Malgrat que es va intentar un autogovern d’unitat nacional amb una coalició entre el PYD i els partits kurds sirians pròxims a Barzani i Talabani, és el PYD el que administra aquesta autonomia. Aquest executiu ha possibilitat l’ensenyament del kurd a les escoles i la creació d’estructures d’estat, com l’exèrcit i la policia propis. Un informe recent de Human Rights Watch atribueix al PYD abusos contra faccions opositores. Asia Abdullah, copresidenta del PYD, acusa Ankara i Damasc de “donar suport als jihadistes per acabar amb la revolta kurda” i destaca que “l’objectiu no és la separació de Síria sinó aconseguir un sistema federal en què es reconeguin els drets de les minories”.
Mà dura de Teheran
El règim dels aiatol·làs segueix executant presos polítics kurds
L’arribada de Hassan Rouhani a la presidència no ha fet variar la repressió de Teheran cap a la dissidència política. Ahmed Shaheed, observador de l’ONU a l’Iran, explica: “Des que Rouhani va arribar al poder, prop de 600 persones han sigut executades, 40 de les quals són d’origen kurd”. Malgrat que la guerrilla del Partit per una Vida Lliure al Kurdistan (PJAK) va anunciar fa dos mesos la creació de l’organització Kodar per mantenir converses amb Teheran, el govern central ha rebutjat qualsevol contacte. La tensió ha crescut a la regió kurda i hi ha hagut xocs entre el PJAK i la Guàrdia Revolucionària iraniana.
