MEDI AMBIENT

Els vessaments de petroli

Des del 1967 s’han vessat al mar prop de 6 milions de tones de fuel des de vaixells petroliers, més de la meitat només als anys 70. El 2018 va trencar la tendència a la baixa

TEXT_SÒNIA SÁNCHEZ / INFOGRAFIA_EDUARD FORROLL

Als mars i oceans del món s’hi han vessat 5,86 milions de tones de petroli provinents de vaixells de càrrega que van tenir algun accident, principalment per col·lisió, encallament, avaria tècnica, explosió o incendi. La bona notícia és que aquests tipus d’accidents van a la baixa, segons les dades recopilades per la Federació Internacional de Pol·lució de Propietaris de Petroliers (ITOPF, en les sigles en anglès).

El vessament de 113.000 tones de petroli l’any passat a prop de Xangai, de fet, va trencar una tendència constant a la baixa en la quantitat de fuel que cau al mar. Des dels anys 70, quan hi havia una mitjana de 25 grans vessaments a l’any (els que deixen anar més de 700 tones), tant el nombre de vaixells que vessen com la quantitat vessada s’han reduït considerablement. De fet, un 55% de tot el petroli vessat al mar per petroliers accidentats es va vessar en aquella fatídica dècada dels 70. El vessament més important que s’ha registrat mai va ser el del vaixell Atlantic Empress l’any 1979, que va embrutar les aigües del Carib prop de Tobago amb 287.000 tones de fuel. El famós chapapote que Mariano Rajoy va subestimar en el seu moment, quan el 2002 el vaixell Prestige es va enfonsar davant de les costes de Galícia, està en el número 21 del rànquing de vessaments de petroli de la ITOPF amb les seves 63.000 tones de fuel. Altres casos sonats, com el de l’ Exxon Valdez del 1989, tampoc no entren al podi dels deu primers: és a la posició 36 amb 37.000 tones.

Tot i que els tres vessaments més importants de la història han sigut al Carib, a la costa d’Angola i a la de Sud-àfrica, la regió que acumula accidents més grans d’aquest tipus és la costa atlàntica d’Europa. L’informe de la ITOPF assegura que, malgrat el creixement continuat en el trànsit de petroli i gas natural a través de les rutes marítimes, el nombre anual de vessaments ha passat de 25 de grans i 54 de petits (entre 7 i 700 tones) als anys 70 fins als 2 i 5 respectivament entre el 2010 i el 2018. Tot i això, com demostren el Sanchi i altres casos destacats a la gràfica, un sol vessament pot ser responsable de gairebé tot el fuel caigut al mar aquell any. Fins ara, el 2012 és l’any que menys petroli ha vist caure al mar des que hi ha registre: van ser mil tones.

Més continguts de