El viacrucis de comprar a Veneçuela sense efectiu

Ciudad Guayana (Veneçuela)El mercat municipal de Chirica a San Félix, una ciutat industrial al sud de Veneçuela, està ple de taules de fusta que serveixen per mostrar la mercaderia sense cap mena d’ordre: torres d’alvocats, peix del dia, pasta de dents, paquets de sucre, ous o paper de vàter. La separació entre les diverses parades és tan mínima que, des de lluny, sembla que a tot el mercat hi hagi una única taula que aguanta amb heroïcitat tots els productes que hi ha a la venda.

Liliana Márquez és una administrativa que camina pel mercat com qui fa un viacrucis. Després de la seva jornada de treball, aquesta dona es posat un calçat còmode per començar la missió d’omplir la cistella de la compra per alimentar la seva família. Ella fa més de cinc anys que sobreviu amb escassetat de productes bàsics. “La nostra vida ha canviat. Comprar menjar s’ha convertit en l’única prioritat per a qualsevol veneçolà”, diu amb resignació.

La Liliana va a diversos supermercats cada dia per veure què hi pot trobar. Però ara, a la recerca de menjar, també s’hi suma un problema afegit: no hi ha bitllets al país. En conseqüència, no disposa d’efectiu per pagar. Això genera una dinàmica maratoniana en l’economia diària. I és que els comerciants han establert un sistema de preus que canvia segons la forma com es fa el pagament. És a dir, si el comprador paga amb efectiu obtindrà un preu inferior a si compra amb targeta de dèbit, per transferència bancària o amb bitllets d’anomenada baixa denominació (bitllets de 100 bolívars que el govern veneçolà vol retirar de la circulació).

Un exemple: un quilo d’arròs val 45.000 bolívars si s’adquireix amb bitllets de 500, mil o dos mil bolívars, que l’executiu ha posat en circulació recentment. En canvi, el quilo d’arròs s’encareix a 70.000 bolívars si es compra amb els bitllets antics de 100 bolívars. I el preu es dispara si es recorre a altres formes de pagament: 110.000 bolívars amb targeta de dèbit i 130.000 amb transferència bancària. I el quilo d’arròs és sempre el mateix! El salari mínim mensual és de només 797,51 bolívars.

Per això la rutina diària de la Liliana és consultar sempre els preus abans d’anar a comprar. “Els preus canvien cada dia, i fins i tot d’un venedor a un altre poden variar de 5.000 a 10.000 bolívars per producte”, assegura. A mesura que augmenta la inflació a Veneçuela, la gent s’ha vist obligada a reduir la compra de productes bàsics. Fa una setmana la Liliana va adquirir set productes bàsics amb la mateixa quantitat de diners que ara porta a la butxaca. Aquest cop només podrà comprar tres productes: ous, farina i mantega. I aquest serà el menú de la seva família fins a nou avís.

A Veneçuela triomfa un nou negoci: la venda de bitllets. “Són grups de crim organitzat que acaparen (o compren de manera il·lícita) l’efectiu a grans magatzems i entitats bancàries per després crear una necessitat i, per tant, poder revendre els bitllets i aconseguir grans guanys”, va denunciar el defensor del poble, Tarek William Saab.

Ronny García té al seu voltant sacs de bitllets. “Al principi venia menjar i cobrava en efectiu perquè era l’única manera per guanyar-me la vida, però ara també venc bitllets. És un negoci amb el qual guanyo el doble o el triple que amb el menjar sense cap mena d’esforç”, detalla. Les màfies tenen una xarxa de venedors als quals proporcionen un percentatge de benefici d’entre un 20% i un 25% en la revenda de bitllets, segons la Fiscalia General de Veneçuela. Aquest jove comerciant reconeix que vendre bitllets és il·legal, però assegura que ell està disposat a assumir “el risc”.

El petro, la nova moneda

Davant aquesta crisi d’efectiu, Nicolás Maduro ha pres diverses mesures econòmiques. Durant l’últim any, el president ha ordenat l’emissió de bitllets de 1.000 i 2.000 bolívars (i fins i tot de més quantitat), i ha decretat l’augment del sou mínim mensual en set ocasions. “Però res frena la hiperinflació del país, que ja supera el 1.000%”, explica l’economista José Guerra. Ahir, el govern veneçolà va anunciar la seva nova estratègia: el petro, una moneda digital que es basa en les reserves i riqueses naturals del país.

“Estem parlant d’una divisa digital amb què el govern espera obtenir liquiditat (després de la compra d’aquesta moneda pels clients internacionals), i així fer front a la crisi econòmica que afecta el país. Però això no tindrà impacte en el veneçolà del carrer, és una estratègia que intenta minimitzar l’impacte de les sancions que els Estats Units van imposar a Veneçuela”, opina Luis Duarte, economista titular de la Universitat Central de Veneçuela.

L’oposició, indecisa sobre les eleccions

L’oposició veneçolana -que conforma la coalició Taula de la Unitat Democràtica (MUD)- encara no ha decidit si participarà en les eleccions presidencials convocades per Nicolás Maduro per al pròxim 22 d’abril. Les diverses formacions polítiques que formen part de la coalició no han arribat a un acord sobre què fer i sobre les conseqüències que la seva decisió pot tenir. L’oposició considera que no té temps per preparar la campanya per als comicis.