Donar la cara sense complexos

BarcelonaA pocs quilòmetres del Taj Mahal, a la ciutat índia d’Agra, hi ha la cafeteria Sheroes Hangout. L’establiment té pràcticament tot el que tenen molts altres locals de la zona: una àmplia carta de te i cafè, sandvitxos vegetals, hamburgueses, patates fregides o chapati, una mena de pa indi molt popular al país. També un entorn acollidor: cadires i taules de fusta, prestatgeries amb llibres i parets pintades de colors càlids i vius. El bar, però, té una particularitat que el fa especial: totes les cambreres, un total de deu, tenen la cara desfigurada.

La Shabnam i l’Anshu són dues d’aquestes cambreres. Ahir eren a Sant Sebastià per donar la cara, sense complexos. La Shabnam té 30 anys, però quan en tenia quinze -era només una adolescent- un home la va atacar amb àcid. erL’agressor era el propietari de la fàbrica tèxtil on treballava, i feia temps que abusava sexualment d’ella. L’home la va ruixar mentre dormia. La Shabnam va explicar ahir que va estar tres mesos a l’hospital, que tothom la rebutjava -fins i tot els seus mateixos familiars- i que va passar set anys tancada a casa, sense sortir. Tenia por i vergonya. El seu agressor, en canvi, va estar entre reixes molt poc temps: un any i mig.

Ara, però, la Shabnam va cada dia a treballar i, a més, en una feina de cara al públic. La cafeteria Sheroes Hangout, a prop del Taj Mahal, és un dels dos establiments que la fundació Chhanv té a l’Índia. L’altra, on hi treballen 20 dones també amb la cara desfigurada, és a la ciutat de Lucknow, al nord del país. L’objectiu de tots dos locals és clar: visibilitzar i denunciar els atacs amb àcid i, sobretot, normalitzar la situació de les víctimes, que, un cop sobreviuen a l’agressió, han de fer front a un fort estigma i rebuig de la societat que fa que amb prou feines vulguin sortir de casa. A més, els és pràcticament impossible trobar feina o casar-se.

“El nom de les cafeteries ja és una declaració d’intencions”, explica per telèfon a l’ARA Alok Dixit, director de la fundació. Sheroes Hangout és la fusió de les paraules en anglès she, heroes i hangout, que volen dir “lloc de reunió d’heroïnes”. Que aquestes dones tinguin feina, al final, és el menys important, assegura Dixit. “Volem que la societat entengui el seu drama, que es posi a la seva pell i, per tant, s’afavoreixi la seva reinserció ”, subratlla. Per això aposten per una feina de cara al públic, en lloc d’amagar-les. Les dues cafeteries -la primera va obrir el 2014- han tingut una bona rebuda entre veïns i també entre els turistes.

Però un altre dels problemes que preocupa, i molt, a l’organització és la impunitat legal que, sovint, tenen els atacants. La majoria de les víctimes són analfabetes, una circumstància que, segons Dixit, fa que no posin cap denúncia. La por de les represàlies de l’agressor també les frena a l’hora de denunciar els atacs. “Demanem més implicació del govern per aturar aquests crims”, insisteix el portaveu de Chhanv, que considera que les penes són molt baixes i que, en molts casos, ni es compleixen.

Les agressions amb àcid contra les dones fa anys que es repeteixen a l’Índia, però també en altres països com el Pakistan, Bangladesh i Cambodja. Normalment els autors són homes que agredeixen amb àcid les dones després que elles hagin rebutjat tenir relacions o casar-se amb ells. El rostre de les víctimes, que sol ser el blanc de l’atac, queda deformat per l’efecte corrosiu del compost químic, que és molt fàcil de trobar a l’Índia perquè es fa servir com a producte de neteja.