Alemanya veu més probable un atac de falsa bandera o un cop d'estat que una invasió d'Ucraïna

Dortmund (Alemanya)Parlar sobre Rússia, però sense Rússia. Aquesta és la delicada i extraordinària conjuntura de la Conferència de Seguretat que des d’aquest divendres i fins diumenge està tenint lloc a Munic. Cada any aquesta cita a la capital bavaresa s’erigeix en la trobada informal sobre política de seguretat més important del món. Però l’actual edició ve marcada per com Occident s’ocupa de la crisi a la frontera entre Ucraïna i Rússia.

Per primer cop en més de 30 anys, no hi ha cap delegació oficial russa que hagi viatjat a la Conferència de Seguretat de Munic. “Hem de constatar i lamentar que aquesta Conferència s’ha anat transformant en els darrers anys en un fòrum transatlàntic”, va raonar la portaveu del ministeri rus d’Exteriors, Maria Zakhàrova. En canvi, la vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris; el president ucraïnès, Volodímir Zelenski; el canceller alemany, Olaf Scholz, i un centenar de prominents conferenciants hi han confirmat la seva assistència.

Els senyals de distensió que Scholz va copsar dimarts passat en la seva visita a Moscou semblen haver-se esfumat. La inquietud per un imminent atac rus a territori ucraïnès torna a créixer. Així ho ha corroborat aquest divendres des de Munic el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, quan ha expressat la seva “profunda preocupació” perquè, si bé el seu govern i el dels seus aliats fan tot el possible per trobar una solució diplomàtica al conflicte, “aquest no és el camí que escull Rússia”. Tot el que observa actualment, ha dit Blinken, és “part d’un escenari que ja està en marxa: crear falses provocacions per, després, haver de reaccionar-hi i, finalment, perpetrar una nova agressió contra Ucraïna”. Al vespre un comunicat conjunt dels ministeris d’Exteriors de França i Alemanya alertava també que Rússia podria intentar construir un pretext per justificar una escalada militar.

Blinken ha compartit escenari amb la ministra alemanya d’Exteriors, Annalena Baerbock. Després del xoc que va suposar el pas de Donald Trump per la Casa Blanca, la relació entre els Estats Units i Alemanya ha recuperat l'harmonia. “Baerbock ha parlat amb una tremenda claredat moral sobre el que passa a Ucraïna i això és essencial”, ha remarcat Blinken. El cert és que Baerbock, al càrrec des de fa dos mesos, és qui s’expressa amb més fermesa al respecte des del govern de Berlín. “Amb la seva concentració de tropes, Rússia expressa una amenaça absolutament inacceptable. Per a Ucraïna, però també per a la nostra arquitectura de pau a Europa”, ha remarcat. “Per això, aquesta crisi no és una crisi d’Ucraïna sinó de Rússia”, ha precisat. La ministra alemanya ha considerat que, en cas d'atac, l'escenari més probable no és el d'una invasió a gran escala, sinó una "operació de falsa bandera o un cop d'estat". "L'escenari d'una invasió completa podria ser possible, però no estic segura que sigui realment l'escenari més probable", ha afirmat.

Baerbock ha lamentat la retirada de les missions de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) a la zona del Donbass justament en un moment en què creixen les tensions i ha considerat que caldria reforçar les tasques de monitoratge i no pas desmantellar-les. "Són els únics que ens donen informació", ha dit.

Disposats a fer renúncies

La ministra ha insistit que Alemanya està disposada a pagar un preu molt alt si Rússia ataca Ucraïna. “Per a nosaltres, totes les opcions estan sobre la taula, també el Nord Stream 2”, ha indicat, insinuant que Berlín es podria plantejar la renúncia temporal al gasoducte -encara per estrenar- que uneix Rússia i Alemanya a través del mar Bàltic sense passar per territori ucraïnès.

“Un atac de Rússia a Ucraïna tindria conseqüències financeres, econòmiques i polítiques massives. I tenim un altre missatge important per a Moscou: no les volem en absolut, aquestes conseqüències. Volem un diàleg seriós sobre seguretat i pau a la nostra Europa comuna. Volem minimitzar el risc d’escalada. Justament per això hem elaborat diverses propostes substancials que ara estan sobre la taula de Moscou. Cada minut, ara, avui, ahir, demà, volem parlar d’això. Però el que no volem i el que no podem és posar en entredit l’arquitectura de seguretat que entre tots ens hem donat”, ha raonat.

Entre el públic de la conferència ha comparegut l’alcalde de Kíev i excampió mundial de boxa, Vitali Klitschko. “Gràcies pels 5.000 cascos militars, però necessitem armes de defensa”, li ha adreçat a Baerbock. La ministra alemanya ha insistit, però, que Berlín no enviarà aquest tipus d’armament a la zona de conflicte.