Washington ignora els deu anys de guerra a l'Iraq

WashingtonFa deu anys el president George W. Bush va anunciar per televisió l'inici de la invasió militar dels Estats Units i els seus aliats a l'Iraq de Saddam Hussein "per desarmar-lo, alliberar el seu poble i defensar el món d'un greu perill". La guerra havia de ser curta; el seu cost, baix, i la resistència dels iraquians, insignificant. Però res va sortir com estava previst.

L'exèrcit nord-americà no s'esperava una insurrecció ferotge ni una violència sectària entre sunnites, xiïtes i kurds cada cop més mortífera. L'Iraq es va sumir en el caos i la guerra que havia de durar un any es va allargar fins a gairebé nou. Desenes de milers d'iraquians hi van morir -algunes estimacions posen la xifra en 180.000-, 4.488 soldats nord-americans van perdre-hi la vida i més de 32.000 van resultar ferits.

D'altra banda, el pronòstic del cost de la intervenció militar de 60.000 milions de dòlars va quedar completament desfasat, ja que el real va arribar fins als gairebé dos bilions de dòlars, és a dir, trenta vegades més. "La Guerra de l'Iraq va ser una guerra d'elecció i representa una decisió dolenta i mal planejada" del govern Bush, segons el president del Consell d'Afers Exteriors, Richard Haas, que afegeix que la invasió militar "no va valer la pena". El mateix pensen la majoria dels seus conciutadans. Una enquesta de la cadena ABC i el Washington Post publicada aquesta setmana diu que el 58% dels nord-americans creuen que la guerra no ha valgut la pena.

Avui el nivell de violència a l'Iraq és més baix que abans de la retirada militar dels Estats Units, però els actes terroristes són encara freqüents. Es calcula que 200 iraquians van morir el mes passat en atacs violents, i ahir una onada d'atemptats en cotxe bomba a Bagdad van deixar com a mínim 65 morts i centenars de ferits.

Només dues notes de premsa

Potser per aquesta inestabilitat i per la impopularitat de la guerra, el president Barack Obama ha decidit ignorar l'efemèride. Cap acte oficial ni cap discurs commemoraran avui l'inici del conflicte i l'única menció del govern sobre aquest aniversari es va fer a través de dues notes de premsa breus: una del president i l'altra del secretari de Defensa.

Obama va donar les gràcies als més d'un milió i mig de soldats nord-americans que van servir en la Guerra de l'Iraq i va honorar els gairebé 4.500 militars que hi van morir. A més, va afirmar que seguirà treballant perquè "els més de 30.000 ferits a l'Iraq rebin els beneficis que es mereixen". Per la seva banda, el nou secretari de Defensa, Chuck Hagel, va assegurar que els Estats Units continuaran donant suport a un Iraq "pacífic, segur, lliure i pròsper".

El març del 2003 el president Barack Obama era un desconegut membre del Senat de l'estat d'Illinois. Tot i així, la seva oposició a la guerra des del seu inici el va catapultar a la Casa Blanca el 2008 després de guanyar les primàries contra la llavors senadora de Nova York, Hillary Clinton. Obama va qualificar el 2002 l'aleshores probable conflicte de l'Iraq com "una guerra estúpida", però ahir no va oferir cap tipus de crítica, només un missatge de gratitud a les tropes.

Els principals arguments de la guerra van resultar ser mentida. El dictador iraquià Saddam Hussein no posseïa armes de destrucció massiva ni va tenir res a veure en els atacs terroristes de l'11 de Setembre. A més, l'objectiu velat d'un canvi de règim al país per impulsar una onada democràtica al Pròxim Orient tampoc es va complir.

Mentides i petroli

Els experts consideren que el sistema democràtic establert a l'Iraq és dèbil i amb moltes irregularitats. El seu primer ministre, Nuri al-Maliki, presideix un govern corrupte i utilitza les forces de seguretat per reprimir la població. "No hi ha hagut una reconciliació entre les diferents comunitats del país", diu Meghan O'Sullivan, professora de la Universitat de Harvard.

Alguns membres del govern de Bush han defensat aquesta setmana la invasió militar. Paul Wolfowitz, secretari de Defensa durant l'inici del conflicte, assegura que l'Iraq "està millor sense Saddam Hussein" i que el gran error va ser "no tenir una bona estratègia de contrainsurgència".

L'altra gran raó del conflicte va ser el petroli. Així ho van admetre en el seu moment alguns líders republicans. Tot i així, tampoc en aquesta qüestió els Estats Units en van sortir gaire ben parats, ja que Rússia i la Xina són els que van aconseguir els grans contractes per explotar el petroli iraquià.