Xi Jinping s'erigeix com a líder d'un nou ordre mundial
El president xinès fa una demostració de força sense precedents i reivindica que hi ha alternatives als EUA i a Occident
PequínEl president xinès, Xi Jinping, ha desplegat influència diplomàtica i poder militar aquesta setmana per desafiar Occident i reivindicar-se com a líder d'un nou ordre mundial. En un escenari acuradament planificat i amb esdeveniments coreografiats fins al mil·límetre, Xi s'ha presentat com un contrapès dels Estats Units de manera desacomplexada.
La setmana va començar amb la cimera anual de l'Organització de Cooperació de Xangai (OCS), que va tenir lloc a la ciutat de Tianjin, considerada el port de la capital. Xi Jinping va desplegar la catifa vermella per rebre una vintena de països i una dotzena d'organitzacions internacionals. Va utilitzar aquesta plataforma, que suma el 40% de la població mundial, per reivindicar que hi ha alternatives a Occident. En concret, va reclamar un “sistema de governança global més just i equitatiu”, i fins i tot es va atrevir a parlar de democràcia per exigir-la a les relacions internacionals i que tots els països tinguin el mateix pes. Així mateix, va defensar el paper d'organismes multilaterals com l'ONU, l'Organització Mundial del Comerç (OMC), o els BRICS, i va fer una apologia activa del respecte a totes les cultures.
El mandatari xinès jugava amb una carta important, l'assistència del primer ministre indi, Narendra Modi, disposat a restablir relacions amb la Xina, empès pels aranzels de Donald Trump. Modi, membre de l'OCS, sembla disposat a oblidar antics enfrontaments fronterers i va proclamar que el segle XXI seria “el segle d’Àsia”, advertint del poder que sumen els dos països més poblats del món.
Exhibició militar
La diplomàcia va deixar pas després a una exhibició de poder militar. La desfilada amb què es va commemorar el 80è aniversari de la rendició del Japó i la fi de la II Guerra Mundial a l'Àsia va ser tota una demostració de la potència de les modernitzades forces armades xineses. La Xina va exhibir un arsenal punter amb avions de combat i no tripulats, míssils intercontinentals amb capacitat nuclear, sistemes de defensa contra míssils, drons, tancs… Tot plegat mostra el salt qualitatiu que ha fet el seu exèrcit en els darrers deu anys i com s’ha convertit en una potència a témer, tot i que encara lluny de la capacitat dels Estats Units o Rússia. O sigui, la Xina ja no és només un gegant econòmic, sinó també una força militar.
La imatge de Xi Jinping flanquejat pel president rus, Vladímir Putin, i el líder nord-coreà, Kim Jong-un, com a convidats d'honor a la desfilada, va ser l'últim capítol de l'escenificació. Enviava un clar missatge a Donald Trump i a Occident: la Xina tria les seves aliances i no accepta pressions.
La filtració de l'animada conversa entre Putin i Xi sobre el desig de viure fins als 150 anys gràcies a la biotecnologia encara afegeix més complicitat a les relacions. Era la primera vegada que els tres líders compareixien plegats en públic, i l'escenari escollit van ser les grades de la Porta de la Pau Celestial, sobre el retrat de Mao, el lloc on s'exhibeix el poder a la Xina.
L'aliança entre tots tres països, però, no és simètrica. Les sancions internacionals han convertit la Xina en el principal suport econòmic de Rússia i Corea del Nord. El missatge era potent i posava en evidència que els intents dels Estats Units de separar Rússia de la Xina no tenen recorregut. Tampoc cal oblidar el desafiament a Europa. Putin va acusar Occident de ser el causant de la invasió d'Ucraïna, davant la complaença de Xi Jinping. La suposada neutralitat de la Xina davant de la invasió resulta ara difícil de sostenir.
Orgull patriòtic
Els actes d’aquesta setmana també eren importants de cara a la política interna perquè han insuflat una injecció d’orgull patriòtic. El país no passa pel millor moment: l'economia no es reactiva, la bombolla immobiliària encara no ha tocat fons, i l'atur augmenta. El poder militar també té els seus clarobscurs: Xi manté una purga continua a l'exèrcit per erradicar els suposats casos de corrupció.
El president xinès ha sabut aprofitar la situació geopolítica. La disruptiva política internacional de Donald Trump, impulsada per la seva política d'“Amèrica Primer”, és una oportunitat per a la Xina. La guerra aranzelària contra tots, l’erràtic suport a Ucraïna, i la retirada dels Estats Units d'organismes internacionals deixa un buit que el gegant asiàtic ocupa fàcilment.
Aquesta setmana s’ha vist la imatge d’un Donald Trump aïllat, davant d’un Xi Jinping empoderat i envoltat d’aliats. Això, malgrat que s'envoltava dels països més sancionats del món –l'Iran, Birmània, Corea del Nord i Rússia–, i de règims autoritaris com el del Vietnam o Laos. Amb tot, la representació teatral d'aquesta setmana té fissures. Malgrat el discurs a favor de la multilateralitat i de la participació equitativa, la Xina no busca relacions d'igualtat amb els veïns. L'enfrontament pel control del mar de la Xina Meridional ho demostra.
El respecte del gegant asiàtic per les institucions internacionals és ambivalent. Per exemple, no reconeix les resolucions internacionals sobre les aigües territorials de les Filipines. Tampoc no es pot oblidar que el discurs oficial de respecte a altres cultures tampoc és gaire creïble tenint en compte com la Xina reprimeix els tibetans i els uigurs al seu país.
Aquesta setmana Xi Jinping ha fet una crida als països occidentals a “abandonar l'esperit de guerra freda”. És una declaració recurrent als seus discursos i als de la diplomàcia xinesa. Però la imatge que sorgeix des de Pequín no és dialogant: mostra la configuració d'un bloc de països antioccidentals, liderats pel líder xinès, disposats a transformar l'ordre mundial actual.
Des de Pequín també s'ha enviat un missatge al Sud Global, és a dir, als països en vies de desenvolupament: és possible el creixement i la modernització sense democràcia, ni respecte als drets humans. En definitiva, la Xina mostra que el camí de l'autoritarisme és una via vàlida.