Xile debat reduir la jornada laboral a 40 hores
L’Amèrica Llatina és una de les regions del món on més hores es treballa a l’any
Santiago de XileLa societat xilena fa anys que discuteix reduir la jornada laboral de les 45 hores actuals a 40, sense que hagi pres cap mesura pràctica per fer-ho realitat. El govern de Gabriel Boric ha decidit reactivar un projecte de llei en aquest sentit, que va quedar desat en un calaix del Congrés el 2019. La proposta estableix que la rebaixa es farà de manera gradual i en un termini de cinc anys, sense que impliqui una reducció de sou per als treballadors. “És un projecte pro família i que apunta al bon viure”, ha dit el president durant la presentació dels avenços de la iniciativa.
Un estudi de la Fundació Sol, que analitza el mercat laboral xilè, revela que, fins i tot amb la reducció de cinc hores laborals, almenys la meitat de les dones seguiran patint "pobresa de temps". És a dir, no tindran espai vital per descansar, relaxar-se o consumir oci perquè destinaran el dia a activitats de treball (remunerat o no).
La iniciativa que ara vol reprendre el govern es va presentar a la Cambra de Diputats el 2017 i va aprovar-se dos anys després. Des d’aleshores, però, va quedar estancada al Senat. Va comptar amb el suport incondicional del Partit Comunista i, en particular, de la diputada Camila Vallejo, que ara és portaveu de l'executiu.
Els empresaris xilens, avesats a les pràctiques de lobi polític, han posat el crit al cel per la decisió del govern de recuperar el projecte de llei, que va ser una promesa de campanya de Boric. Asseguren que la iniciativa provocarà una davallada de la productivitat. “Quan el president Lagos, fa 15 anys, va reduir la jornada de 48 a 45 hores, també van sorgir veus que s’hi van oposar i van pronosticar mals importants a l’economia”, ha replicat Boric.
“En una jornada laboral de vuit hores diàries, tres serviran per pagar les remuneracions i les altres cinc seran de treball exclusiu per obtenir guanys”, explica l’economista de la Fundació Sol i acadèmic de la Universitat de Xile, Gonzalo Durán. “Està demostrat que la reducció de la jornada no afecta la productivitat, sinó que la impulsa i la millora”, afegeix el president de la Confederació de Treballadors Metal·lúrgics, Horacio Fuentes.
En canvi, l’empresariat alerta que Xile no està en l’escenari econòmic ni laboral per avançar en aquesta línia i reclama incloure el principi “d’adaptabilitat” per a alguns contractes, sobretot si l’organització es basa en sistemes de treball per torns o jornades especials. A la pràctica representaria establir una jornada de 40 hores però distribuïdes sobre la base de mitjana d’hores, és a dir, que es puguin compensar d’uns dies a altres. “La dreta aspira a tenir un banc d’hores mensuals que permeti a l’empresa utilitzar-les quan ho necessiti, i hi podria haver jornades i setmanes de més hores”, adverteix Fuentes.
Algunes empreses apliquen la mesura
El ministeri de Treball ha creat una certificació per a empreses que hagin reduït la jornada laboral a 40 hores de forma voluntària. De juny a octubre de l'any passat, quasi 1.500 empreses van sol·licitar aquest segell governamental. La majoria eren pimes, el 90% de les quals van implementar la mesura. Tot i així, Durán alerta que la tramitació del projecte de llei s’està duent a terme amb “el moviment sindical debilitat” i que en aquestes condicions "és difícil contenir l’impuls empresarial que buscarà els buits de la regulació". I afegeix: “Hi ha un risc que l’avanç sigui limitat o inclús que arribem al retrocés”.
L’Amèrica Llatina és una de les regions del món on més hores es treballa a l’any, segons dades de l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). També té una de les taxes d’informalitat laboral més altes. Colòmbia, l’Argentina, Bolívia, Perú, Mèxic, l’Uruguai i Paraguai encapçalen la llista amb 48 hores laborals a la setmana de mitjana. Xile i l'Equador ocupen la segona posició amb 45 hores setmanals. Per últim, al Brasil i al Salvador es treballa 44 hores.
