Internacional 02/04/2021

La Xina i la campanya per esborrar del mapa H&M i Nike

Patriotisme i boicot comercial són la resposta a les pressions d'Occident per la violència contra els uigurs

3 min
Ciutadans xinesos passen pel davant d'una tenda d'H&M a Pequín.

PequínA la Xina, l'aplicació per comprar productes d'H&M ja no es pot descarregar als telèfons mòbils des de la botiga d'aplicacions de Huawei o Xiaomi. Si busques la direcció física d'una botiga de roba de la marca sueca, tampoc apareix als mapes del cercador Baidu, l'equivalent a Google Maps al gegant asiàtic. I les plataformes de comerç electrònic han esborrat les referències a H&M: la seva cerca no dona resultats. En pocs dies la marca ha sigut invisibilitzada a internet per als consumidors xinesos, que, precisament, són molt actius en compres online. I sembla que el govern de Xi Jinping hi està al darrere.

H&M ha sigut l'empresa més afectada pel boicot xinès a marques occidentals o japoneses, però no l'única: Nike, Adidas, Burberry, Uniqlo i Converse també són víctimes de l'onada patriòtica impulsada des de Pequín. El pecat de totes elles és haver mostrat preocupació perquè les seves cadenes de subministrament utilitzin cotó de la regió del Xinjiang, produït pel treball forçós al qual el govern xinès sotmet la població de la minoria uigur. "Cotó tacat de sang", molts l'anomenen.

Tot plegat s'emmarca en les sancions coordinades que, la setmana passada, la Unió Europea, el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà i Austràlia van aprovar contra la Xina per la violació dels drets humans al Xinjiang. A part de l'impacte en aquestes firmes occidentals –que es converteixen en víctimes col·laterals–, la ira de Xi Jinping es va fer notar des d'un principi. Poques hores després de les sancions occidentals, el govern xinès contraatacava multiplicant el nombre de persones i institucions estrangeres a les quals es va imposar sancions, incloent-hi eurodiputats, investigadors, periodistes i centres d'estudis. Mentrestant, encesos discursos polítics àmpliament difosos en els mitjans estatals i les xarxes socials insistien que Pequín no permetria ingerències estrangeres en els seus afers interns.

L'amenaça d'un mercat enorme

No és la primera vegada que firmes occidentals pateixen l'assetjament de les xarxes i han de demanar disculpes per suposades faltes de respecte a la cultura xinesa, però en aquesta ocasió els decibels, la coordinació i els efectes han sigut superiors. En el cas d'H&M, de fet, fins i tot han arribat a tancar botigues físiques a les ciutats d’Urumqi i Jinan. I el més important de tot és que, amb aquesta campanya, la Xina llança un seriós avís a totes les empreses estrangeres que pretenguin prescindir de les comandes de cotó del Xinjiang . El missatge és clar: si es boicotegen els productes xinesos, el gran mercat de consumidors del gegant asiàtic es tanca.

Malgrat això, aquest dilluns el portaveu del ministeri d'Afers Estrangers, Zhao Lijian, va negar en roda de premsa que tot plegat es tractés d'una campanya orquestrada pel govern. Va afirmar que "aquestes empreses estrangeres es neguen a utilitzar el cotó de Xinjiang simplement sobre la base de mentides" i va considerar lògic que “això desencadenarà el disgust i la ira del poble xinès”. Però havia sigut la Lliga de la Joventut Comunista la que havia iniciat la setmana anterior la campanya a les xarxes al penjar, traduïts al xinès, comunicats que multinacionals com H&M havien publicat a les seves webs corporatives el mes de setembre de l'any passat assegurant que no utilitzarien cotó de Xinjiang, "produït amb mà esclava". Els missatges de boicotejar aquestes marques –que insultaven la nació xinesa– van inundar les xarxes socials xineses, sempre controlades pel govern.

Oportunitat de negoci

La Xina viu un moment d'exaltació nacional, a menys de cent dies de celebrar, l'1 de juliol, el centenari de la fundació del Partit Comunista, el més longeu en el poder. No hi ha debat sobre els drets humans a la Xina. El missatge que impera és que ara és una nació forta, que competeix amb els Estats Units, i que no tolerarà la ”humiliació” d'Occident. El discurs fa una clara referència als “cent anys d'humiliació”, un període traumàtic de la seva història (1839-1949) en què van perdre les guerres amb les potències occidentals i el Japó. La Xina es va veure obligada a obrir els seus ports i a firmar tractats desiguals.

En contraposició a la indignació contra les marques estrangeres, el costat comerciant dels xinesos no ha perdut l'oportunitat de fer del nacionalisme un negoci. Pocs dies després de la tempestuosa cimera d'Alaska, entre la Xina i els Estats Units , ja estaven a la venda jerseis, tasses, paraigües, fundes de mòbil i fins i tot cerveses customitzades amb les frases que va pronunciar el responsable d'exteriors, Yang Jiechi. En els portals de vendes estan etiquetades com a “productes patriòtics”, i per menys de cinc euros pots comprar una samarreta amb la declaració, convertida ja en eslògan patriòtic: “Deixeu d'interferir en els afers interns de la Xina”.

stats