Lluita entre les dues grans potències
Internacional Xina 30/12/2023

L'agència d'espionatge xinesa desafia la CIA

L'ambiciós Ministeri de Seguretat xinès està desplegant IA i altres tecnologies avançades per situar-se frec a frec amb l'agència nord-americana

Edward Wong, Julian E. Barnes, Muyi Xiao i Chris Buckley / The New York Times
4 min
Estació de Tren de West a Pequín, la Xina.

Els espies xinesos en volien més. En reunions durant la pandèmia amb contractistes tecnològics xinesos, es van queixar que les càmeres de vigilància que rastrejaven diplomàtics estrangers, militars i agents d'intel·ligència al districte de l'ambaixada de Pequín no cobrien totes les seves necessitats. Els espies van demanar aleshores un programa d'intel·ligència artificial (IA) que creés dossiers instantanis sobre cada persona d'interès de la zona i analitzés els seus patrons de comportament. Van proposar alimentar la intel·ligència artificial amb bases de dades i imatges de càmeres que inclourien matrícules de cotxes, dades de telèfons mòbils, contactes i molt més.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els perfils generats per la IA permetrien als espies xinesos seleccionar objectius i identificar les seves xarxes i vulnerabilitats, segons notes recollides a les reunions que van mantenir i a les quals ha tingut accés The New York Times. L'interès dels espies per la tecnologia posa en evidència les grans ambicions de l’anomenat Ministeri de Seguretat de l'Estat, o sigui la principal agència d'intel·ligència de la Xina. En els darrers anys, ha reclutat moltes persones –inclosos alguns nord-americans–, ha millorat la seva formació, ha incrementat el seu pressupost i ha apostat per l'ús de tecnologies avançades amb l’objectiu de fer realitat l’aspiració del president xinès, Xi Jinping: rivalitzar amb els Estats Units com a potència econòmica i militar preeminent al món.

L'agència xinesa, coneguda com a MSS, que abans estava plena d'agents que tenien com a principal font d'informació les xafarderies dels sopars de l'ambaixada, ara està ja frec a frec amb la CIA dels Estats Units en recollida de dades a tot el món.

Avui els agents xinesos tenen el que van demanar: un sistema d'IA que rastreja els espies nord-americans i altres personalitats, segons fonts nord-americanes. Al mateix temps, la CIA també ha doblat la seva despesa des que Joe Biden és a la Casa Blanca, i ha intensificat el seu espionatge sobre les empreses xineses i els seus avenços tecnològics.

Els espies xinesos han intensificat la seva recollida d'intel·ligència sobre empreses nord-americanes que desenvolupen tecnologia tant per a usos militars com civils, mentre que la CIA cada cop dedica més recursos per recopilar dades sobre empreses xineses que desenvolupen IA i informàtica quàntica.

Tot i que els serveis d'intel·ligència dels Estats Units fa temps que recopilen informació econòmica, no s’havien interessat fins ara per informació sobre els avenços tecnològics fora de les empreses de defensa. Ara, en canvi, la informació sobre les tecnologies emergents de la Xina es considera tan important com esbrinar el seu poder militar o les maquinacions dels seus líders. Alguns responsables polítics admeten en privat que l'esforç en aquest nou àmbit s'està quedant curt i les empreses i l’exèrcit xinesos estan sorprenent el govern dels Estats Units amb els seus avenços.

Sota el poder de Xi Jinping

A la Xina, el poder de l’anomenat Ministeri de Seguretat de l'Estat ha crescut des que Xi Jinping és al poder. L'octubre del 2022 el Partit Comunista va promocionar el titular del ministeri, Chen Wenqing, com a màxim responsable de seguretat del partit i membre del politburó, de manera que es va convertir en el primer responsable dels serveis secrets a formar part d’aquest cos. El seu substitut, Chen Yixin, col·laborador de Xi des de fa molt de temps, té ara més funcions encara.

Els serveis d’espionatge xinesos s'encarreguen de recollir intel·ligència i fer operacions a altres països, així com de limitar la influència estrangera a la Xina i reprimir les anomenades activitats subversives. La seva missió és declaradament política: defensar el Partit Comunista davant qualsevol amenaça. Sota la direcció Chen, difonen a les xarxes socials possibles amenaces. A l'agost, per exemple, va anunciar que havia capturat dos ciutadans xinesos espiant per a la CIA, un d’ells reclutat pels EUA al Japó i l’altre a Itàlia. A l’octubre anunciava la detenció d’un investigador del sector de seguretat que havia estat presumptament reclutat pels Estats Units.

Tot plegat suggereix que la CIA està reconstruint la seva xarxa d’informants a la Xina, delmada per la contraintel·ligència xinesa fa més d'una dècada. L’agència xinesa està fent els seus propis moviments agressius a l'estranger, com ara reclutar un polític belga d'extrema dreta i assetjar persones d’ètnia xinesa crítiques amb el partit. Un agent va contractar un investigador privat local per atacar físicament un candidat xinès nord-americà al Congrés dels Estats Units a Long Island, segons una acusació del departament de Justícia.

Les agències d'intel·ligència nord-americanes es van alarmar quan van descobrir que un espia de Xangai havia reclutat un estudiant nord-americà a la Xina, Glenn Duffie Shriver, que va sol·licitar treballar per a la CIA i el departament d'Estat. Shriver va ser condemnat el 2011 a quatre anys de presó. Arran d’això, la contraintel·ligència dels Estats Units va començar a sospitar de les persones que sol·licitaven treballar per al govern dels Estats Units i que havien estudiat a la Xina. També va començar a centrar-se en les oficines provincials dels serveis d’espionatge xinesos. Per exemple, l'oficina de la província de Jiangsu, a tocar de Xangai, se centra en obtenir secrets nord-americans, en particular sobre tecnologia de defensa. Els seus oficials van reclutar Ji Chaoqun poc abans que marxés als Estats Units el 2013 per estudiar enginyeria a l'Institut Tecnològic d'Illinois a Chicago. Ji va proporcionar als serveis secrets xinesos el nom de nou persones dels Estats Units que podien contractar per obtenir informació sobre tecnologia aeroespacial i de satèl·lits. Així mateix, Ji es va enrolar a la reserva de l’exèrcit nord-americà amb l’objectiu de treballar després per a la CIA, l’FBI o la NASA. El 2018, però, va ser arrestat a Chicago i condemnat a vuit anys de presó. El seu referent als serveis secrets xinesos, Xu Yanjun, va ser detingut a Brussel·les també aquell mateix any, en una operació dirigida per l'FBI, i es va convertir en el primer agent secret xinès a ser extradit als Estats Units.

Copyright 'The New York Times'
stats