Internacional 22/09/2022

Lavrov critica el "cinisme" d'Occident i abandona el Consell de Seguretat

Zelenski demana a l'ONU més "càstigs" per a Rússia i que li retiri el dret de veto

4 min
El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, al Consell de Seguretat de l'ONU.

BarcelonaEl ministre d'Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, ha participat aquest dijous a la primera reunió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Nova York des que va començar la guerra d'Ucraïna, tot i que la seva presència ha sigut breu. Hi ha aparegut just quan li tocava parlar, i després de deixar anar el discurs victimista habitual del Kremlin i de titllar els països occidentals de "cínics" s'ha aixecat i ha marxat.

Lavrov ha tornat a justificar "l'operació militar especial" –que ha qualificat d"inevitable"– pels atacs que, segons ell, pateix la població russòfona d'Ucraïna des del 2014, i ha acusat Occident de "fomentar el conflicte". "La posició dels països occidentals és particularment cínica", ha dit, amb l'argument que estan enviant armes a Kíiv i entrenant soldats ucraïnesos només per "debilitar Rússia". "Això els converteix en part directament implicada en el conflicte", ha afegit, i ha lamentat la seva impunitat: "Occident es manté i es mantindrà impune, perquè, esclar, no us castigareu a vosaltres mateixos", ha deixat anar.

Lavrov no ha fet esment a l'anunci d'ahir de Vladímir Putin sobre la mobilització de 300.000 reservistes ni tampoc a l'amenaça d'utilitzar l'arsenal nuclear. Sí que s'hi ha referit el secretari general de l'ONU, António Guterres, que en el discurs d'obertura de la reunió ha alertat que el sol fet de parlar d'una eventual guerra nuclear és "totalment inacceptable". "La idea d'un conflicte nuclear, que era impensable, ara s'ha convertit en un tema de debat. Això, en si mateix, és totalment inacceptable", ha dit, alhora que ha instat els països amb armes nuclears que es comprometin a no utilitzar-les i a destruir-les.

El secretari d'Estat del Estats Units, Antony Blinken, també ha condemnat les "temeràries amenaces nuclears" de Putin, i ha instat tots els membres del Consell de Seguretat a enviar un missatge clar en contra d'aquesta postura. "Justament és un país [Rússia] que el gener d'aquest any, aquí mateix, es va unir a altres membres destacats d'aquest consell i va signar un manifest que deixava clar que una guerra nuclear mai es pot guanyar i no s'ha de lliurar mai. Un altre exemple que Rússia viola els compromisos fets en aquest organisme", ha assenyalat. Blinken ha celebrat la "notable unitat" dels estats de les Nacions Unides respecte a la guerra d'Ucraïna. "Fins i tot la petita quantitat de nacions que mantenen lligams estrets amb Rússia han manifestat dubtes seriosos", ha dit.

Entre aquests països amb relacions properes amb Moscou destaca la Xina, que aquest dijous ha mantingut la postura ambivalent dels últims mesos. El titular d'Exteriors xinès, Wang Yi, ha repetit que cal respectar la sobirania i la integritat territorial de tots els països, però que també cal prendre's seriosament les "raonables preocupacions sobre seguretat" que puguin tenir. Alhora, ha dit que la Xina dona suport a les investigacions sobre les violacions de drets humans, però ha subratllat que han de ser "objectives i justes, basades en fets i no en una presumpció de culpabilitat" i que "no han de ser polititzades". I les mateixes peticions per al Consell de Seguretat: "ha de mantenir els principis d'imparcialitat i objectivitat".

Retirada del veto rus

A la trobada de les Nacions Unides a Nova York, que se celebra des de dimarts, també hi ha participat el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, tot i que ho ha fet de forma telemàtica. "S'ha comès un crim contra Ucraïna i demanem que hi hagi un càstig". Així ha arrencat el seu discurs, en aquest cas davant de l'Assemblea General. En un missatge gravat, Zelenski ha plantejat un "pla de cinc punts per la pau" que inclou, com a primer i principal element, un càstig internacional a Rússia per la seva agressió militar al seu país, a través de sancions econòmiques, "restricció de visats" als ciutadans russos i la retirada del dret a veto rus en el Consell de Seguretat de l'ONU.

Zelenski ha demanat un càstig a Rússia "per la violació de fronteres i la integritat territorial" que ofereixi a Ucraïna "compensacions totals" pels "danys i pèrdues" que la guerra ha produït al país. Això passa, ha dit, per crear "un tribunal especial" per jutjar els crims de guerra comesos a Ucraïna . Però la creació d'un tribunal especial dins del Tribunal Penal Internacional (TPI) com el de l'antiga Iugoslàvia o el de Ruanda requereix l'aprovació del Consell de Seguretat de l'ONU, on el dret a veto de Rússia ho fa impossible. Per això, Zelenski demana retirar aquest dret a Moscou, i ha reclamat també a tots els estats del món, presents a l'Assemblea de l'ONU, que "declarin Rússia un estat que promou el terrorisme".

Dins d'aquests "cinc punts" hi ha algunes mesures concretes com "l'ajuda financera" i armamentista de la comunitat internacional a la nació agredida, com Ucraïna, per garantir-li la integritat territorial, la seguretat alimentària i energètica i tota mena de "tractats multilaterals i bilaterals" que assegurin aquestes condicions. En definitiva, i en el cinquè punt del pla, es tracta d'"unir el món en la determinació de lluitar contra els que agredeixen". "El que no hi ha en la meva fórmula és neutralitat, no pot haver-hi neutralitat quan els valors dels drets humans i la pau són atacats", ha dit, en al·lusió a estats com l'Índia, que s'ha quedat al marge del conflicte, o la Xina, que més aviat es posiciona al costat de Rússia tot i seguir defensant la integritat territorial dels estats.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, durant la seva intervenció aquest dijous a l'Assemblea de l'ONU.

Més sancions i més armes de la UE

Zelenski ha rebut ja una primera resposta a la seva proposta de càstig, tot i que sense gaires detalls. Els ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea (UE), que s'han reunit aquesta matinada mateix a la seu de l'ONU, han acordat treballar per proveir Ucraïna de més armament i per imposar noves sancions a Rússia, tot i que no han concretat quines. El nou paquet de vuit sancions afectarà "sectors rellevants de l'economia russa i seguirà apuntant cap a gent responsable per la guerra d'agressió a Ucraïna", ha dit l'alt representant de la UE, Josep Borrell, que no ha entrat en més detalls.

El cap de la diplomàcia europea creu que la decisió anunciada aquest dijous pel president rus, Vladímir Putin, de fer una mobilització parcial dels seus reservistes per anar a lluitar a Ucraïna demostra pànic i desesperació. "Està clar que Putin està intentant destruir Ucraïna", ha dit. Els ministres europeus també estan d'acord en incrementar l'ajuda armamentista a Ucraïna.

stats