EMERGÈNCIA SANITÀRIA

La zona vermella dels centres de tractament de l’Ebola

Hi ha cinc instal·lacions d’aquest tipus a la regió congolesa afectada per l’epidèmia

Una ambulància espera davant el centre d’atenció de malalts d’Ebola que l’ONG Metges Sense Fronteres acaba d’obrir a la localitat congolesa de Beni. No li donen pas per entrar-hi i el conductor, un congolès robust, s’impacienta. L’ambulància té el logotip de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Això vol dir que transporta un pacient sospitós de tenir l’Ebola. Els vehicles de l’OMS són els únics equipats per traslladar aquesta mena de malalts a Beni, que ara mateix s’ha convertit en l’epicentre de l’epidèmia. Cada setmana s’hi detecten nous casos.

“Et recomano que no toquis la tanca”, diu el conductor de l’ambulància a aquesta periodista veient que recolzo un braç a la tanca exterior del centre mentre també espero per entrar-hi. “Aquí hi ha Ebola per totes bandes. Si després et toques un ull amb el braç ja ets dona morta”, afegeix l’home fent un moviment amb la mà com si degollessin algú.

Des que l’1 d’agost passat es va declarar un brot d’Ebola en aquesta regió congolesa hi ha una psicosi generalitzada sobre què es pot tocar i què no per evitar infectar-se del virus. Els centres de tractament de l’Ebola es consideren “zona vermella” directament. És millor ni acostar-s’hi, diu tothom. I si s’hi va, és preferible no tocar absolutament res i ni tan sols seure enlloc, aconsellen algunes persones.

Un centre de trànsit

A la zona afectada per l’epidèmia a l’est de la República Democràtica del Congo hi ha fins a cinc centres de tractament de l’Ebola, que no són pocs. El de Beni, per exemple, té fins a seixanta llits. A més, tot just la setmana passada Metges Sense Fronteres hi va obrir una altra instal·lació que anomena “centre de trànsit”, perquè els pacients només són allà mentre es confirma si tenen la malaltia o no.

Abans aquests pacients eren traslladats directament al centre de tractament de l’Ebola a Beni, que gestiona l’ONG Alima. Però durant les últimes setmanes aquest centre havia quedat totalment saturat i el personal no donava l’abast. Els símptomes característics de l’Ebola -febre, diarrea, vòmits i dolors musculars- són semblants als de la malària, i ara és època de pluges a la República Democràtica del Congo. Per tant, el paludisme també hi és molt freqüent.

El centre d’Alima rebia cada dia una mitjana de 20 pacients amb aquests símptomes, tot i que finalment els metges concloïen que només un o dos tenien Ebola realment, segons explica Eloise Morice, la representant de l’ONG. Aquests malalts calia ingressar-los i aïllar-los igualment, fins que es confirmava el diagnòstic. Les proves d’Ebola triguen tres dies: cal fer un primer test, i un segon al cap de 48 hores si el primer dona negatiu.

Ara tots aquests pacients que esperen el diagnòstic van a parar al centre que Metges Sense Fronteres va inaugurar dijous passat i que l’organització assegura que ha construït en només vuit dies. Era urgent. De fet, aquest cap de setmana s’hi continuaven fent les últimes obres mentre els metges ja atenien malalts.

El centre, situat en uns terrenys davant l’hospital general de Beni, sembla una instal·lació provisional. Està format per diverses casetes de fusta i lona de color blanc, on es distribueixen els malalts en habitacions separades. Actualment té capacitat per a 16 persones però disposa d’espai suficient per arribar a tenir 32 o 48 llits si calgués i l’epidèmia es continués estenent. “Hem d’estar preparats davant de qualsevol contingència. No sabem què pot passar en el futur”, admet la responsable mèdica del projecte, la nord-americana Leah Feldman.

A l’entrada del centre cal complir el ritual de rentar-se les mans i les soles de les sabates amb aigua amb clor abans d’accedir-hi, com passa en tants establiments i oficines de la ciutat de Beni des que es va declarar aquest nou brot d’Ebola. Un cop a dins, la distància de seguretat amb els malalts és amplíssima, i les proteccions són nombroses per evitar qualsevol contacte. Sembla difícil infectar-s’hi. A més, hi ha operaris netejant per totes bandes. Fins a 97 persones treballen només en les feines de desinfecció.

“No podem córrer cap risc. Aquí tenim pacients que tenen Ebola i d’altres que no. Un contagi seria terrible”, justifica la representant de Metges Sense Fronteres. Els malalts que són diagnosticats amb el virus són traslladats al centre de tractament d’Ebola. “Els altres poden anar-se’n a casa o els transferim a l’hospital general un cop s’hagin dutxat i els hàgim donat roba nova”, conclou.

Més continguts de