CRÒNICA

La Fiscalia no està fina

La sala conté la respiració quan Sànchez fa al·lusió als ‘whatsapps’ sobre Marchena

Em permetrà l’ínclit Jorge Fernández Díaz adaptar la seva frase més cèlebre. La Fiscalia no està fina. No ho ha estat en els primers cinc dies de judici i iniciarà el sisè amb el rum-rum d’alguns mitjans estatals, que comencen a qüestionar les constants imprecisions i titubejos del ministeri públic. Per provar d’espolsar-se les crítiques, avui prendrà la paraula el fiscal que fins ara s’ha mostrat més en forma, Javier Zaragoza. Ell protagonitzarà el cara a cara més tens dels que s’han vist fins ara al Tribunal Suprem, el que mantindrà amb l’expresident de l’ANC i líder de JxCat, Jordi Sànchez.

Zaragoza és l’artífex del relat de la violència que nodreix l’escrit d’acusació del ministeri públic, i després de cinc sessions passant de puntetes sobre aquest aspecte -clau per sustentar la rebel·lió- avui tindrà la difícil missió d’argumentar-la davant Sánchez, que, com recordarà en diverses ocasions, està a punt de complir ja 500 dies a la presó. A diferència dels seus companys, Zaragoza utilitza bé l’entonació per intentar seduir el tribunal -acusatòria quan pregunta, incrèdula quan valora les respostes de l’acusat-, però la profusió en l’ús d’adjectius i valoracions li jugarà una mala passada a la tarda, quan Manuel Marchena el renya perquè dona per fet, en les seves preguntes, els delictes dels quals acusa. “Faci preguntes, no conclusions provatòries”. No serà l’única reprimenda del jutge al fiscal, a qui també cridarà l’atenció per intentar posar un parany a Sànchez insinuant contradiccions entre el que dirà l’acusat -abans fins i tot que ho faci- i el que va contestar fa més d’un any a l’Audiència Nacional i el Suprem.

La sala escolta en tensió

L’intercanvi entre Zaragoza i Sànchez és llarg però viu i manté la sala en tensió. Sorprèn que en algun moment l’exlíder de l’ANC faci seves expressions de la fiscalia i parli d’una “muralla humana” davant d’Economia i de “violència sobre els cotxes de la Guàrdia Civil”, però Sánchez és rotund cenyint l’autoria dels desperfectes a persones aïllades i reivindicant el caràcter “cívic i pacífic” dels manifestants. Mira de desmuntar la descripció apocalíptica que fa d’aquella jornada la Fiscalia. “No hi va haver llançament d’objectes ni intent d’assalt. No hi va haver cap risc per a la integritat física de cap persona”, insistirà. També negarà el paper de “garant de la seguretat” que li atorga constantment Zaragoza, que el situa gairebé com a mà dreta del conseller d’Interior. “Jo en seguretat no soc competent, no és el meu tema”, subratllarà Sànchez. Ho corroborarà després, quan dirà que els Mossos van utilitzar "els seus ' bastones" per dispersar alguns manifestants.

Sànchez està cada cop més còmode i fins i tot es permet la ironia -“Puc ser independentista però no soc idiota”- i llança dards al mateix president de la sala. El públic conté la respiració quan l’exlíder de l’ANC farà al·lusió als whatsapps d’Ignacio Cosidó sobre Marchena per defensar-se de les preguntes del fiscal, que li retreu haver rebut un correu -que mai va llegir- parlant de tallar carrers l’1-O. Marchena, de qui ja explicàvem dimecres que només l’altera la gana, aguantarà impertorbable. Ni un gest. Ni aixecar una cella.

Però la jornada ha de servir per comprovar si la Fiscalia remunta. Tot i el vigor del matí, a la tarda l’empenta de Zaragoza remet. Quan acaba el seu torn -després d’ensenyar fotos de tres cotxes de la Guàrdia Civil malmesos i plens d’adhesius-, arriba el torn de les defenses, que hauran de batallar per poder exhibir fotografies i vídeos sobre el 20-S i l’1-O. El contrast és clar. Mentre en unes imatges els fotògrafs salten per enfilar-se a un cotxe de la Guàrdia Civil, en les altres són els policies els que salten sobre els votants.

L’exhibició de proves durant el judici és celebrada pels presents a la sala -menys per Marchena, que veu com el judici se li allarga irremeiablement-, ja que trenca la rutina de l’interrogatori i distreu. Una de les més contentes mentre veu l’informatiu de TV3 sobre el 20-S, és la consellera Laura Borràs, que somriu d’orella a orella. Potser la Fiscalia no haurà provat la violència, però sí que la consellera -a qui no deixen treure el mòbil- pot passar més de tres hores sense tuitejar.

Santi Vila i l’hipermetropia

Twitter és, de fet, un dels grans protagonistes de la causa. Avui de la mà de Santi Vila, que és el primer a declarar i que culparà en part les xarxes socials -i els polítics que hi fan “d’aprenents de mags”- del fracàs del seu intent d’evitar la DUI i el 155. Les xarxes no fan per a algú que, en feliç autodefinició, parla de si mateix com un “animal molt poc gregari”. Potser per això és el primer dels acusats que declara sense una comitiva de suport a la sala.

Vila sempre ha lluït amb orgull la seva condició de personatge heterodox, sovint incòmode per als seus companys. Avui no serà una excepció. Serà el primer de tots els acusats que admetrà obertament que el Govern podria haver actuat més responsablement. “Si poguéssim tornar enrere, faríem coses diferents”. A qui no li passa, que quan mira enrere embelleix els seus records? Potser al president Quim Torra, a la sala, que aquest cap de setmana assegurava haver esborrat la paraula enrere del diccionari.

Vila sí que gaudeix de mirar enrere, perquè a més de poc gregari i de liberal pateix hipermetropia. “Hi veig millor de lluny que de prop”, admetrà quan s’hagi d’enfrontar a les proves que s’exhibeixen a les pantalles. I de lluny serà com es miri tots els fets succeïts aquella tardor en què va formar part del Govern fins a la nit abans de la DUI.

Més continguts de