La Fiscalia minimitza la violència policial de l'1-O: "Només hi va haver dos ferits greus"

El fiscal Javier Zaragoza qualifica l'actuació dels cossos de seguretat de "legítima i proporcional"

Xavi Tedó
4 min

BarcelonaSegueix el judici al Procés en directe

El fiscal Javier Zaragoza ha minimitzat avui la xifra de ferits durant el referèndum de l'1-O fruit de la violència policial: "Només hi va haver dos ferits greus, un que va patir un infart i un altre que va rebre una pilota de goma a l'ull després de llançar una tanca contra les forces policials", ha assenyalat en referència a Roger Español –que divendres declara a Barcelona com a testimoni i com a investigat pels fets de l'1-O.

Zaragoza ha anat més enllà i ha qualificat l'actuació policial de "legítima i proporcional" per aturar el referèndum. "Identificar l'ús legítim i proporcionat de la força policial com a tortura o tracte degradant és un disbarat jurídic", ha replicat al lletrat de Jordi Cuixart, Benet Salellas, que va carregar amb duresa contra el dispositiu policial. També ha responsabilitzat el Govern de les càrregues: "L'ús violent no es pot atribuir als policies, sinó a qui coneixia la legalitat i va mobilitzar ciutadans com a murs humans per impedir l'actuació policial", ha conclòs. També ha opinat que el Tribunal Suprem no és la instància judicial per esbrinar si es van produir o no excessos policials, perquè aquests fets "no són objecte d’aquesta causa", i ha remarcat d'aquesta manera que la investigació d'aquesta qüestió no és prioritària per a la Fiscalia.

La versió de Zaragoza contrasta amb la xifra de ferits que van donar els metges catalans el 13 d'octubre del 2017, que van emetre un contundent comunicat contra el govern espanyol, que va ser un dels primers a desmentir la xifra de contusionats i la va qualificar com a "gran farsa". La Fiscalia també va voler minimitzar aleshores la gravetat de les càrregues dient que "només el 0,037%" dels votants van ser víctimes d'una "presumpta violència lleu". El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va denunciar que no es podia posar en dubte "la professionalitat i la independència dels metges" a l'hora de certificar els ferits que hi va haver durant l'1-O. L'últim balanç del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va xifrar el nombre de ferits en 893.

El departament de Salut, però, va presentar un informe una setmana més tard en què informava que 991 persones van ser ateses el mateix 1-O en centres sanitaris, ja fossin centres d'atenció primària o hospitals, dels quals 23 tenien més de 79 anys i 2 eren nens menors d'11 anys. Aquestes són algunes de les dades que va recollir l'informe de la conselleria, que va concloure que, en total, 1.066 persones van requerir atenció mèdica perquè 991 van ser ateses el mateix diumenge, però 75 van anar al metge fins al dia 4 d'octubre.

La gran majoria de ferits el dia del referèndum, el 82,5%, van patir contusions o policontusions, i el diagnòstic lleu es va donar en un 83% dels casos. En els dies posteriors, el 93,3% dels atesos responien també a contusions o policontusions. Per edats, la franja entre els 41 i els 65 anys va concentrar gairebé la meitat dels ferits durant el referèndum, mentre que al voltant del 40% tenien més de 18 anys però menys de 40. El 10% restant es va donar entre el grup de més grans de 65 anys i només un 2% eren menors d'edat.

Davant aquest informe del departament de Salut, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va destacar que les dades que s'hi recollien refermaven la veracitat dels diagnòstics dels professionals mèdics en relació als ferits i la seva correcta actuació. L'òrgan que agrupa els quatre col·legis de metges catalans va agrair al departament que donés a conèixer la informació detallada de tots els casos atesos per les càrregues policials de l'1-O. Segons el president del CCMC, el doctor Josep Vilaplana, "les dades posen fi a la polèmica sorgida en alguns mitjans que, en un intent de rebaixar la gravetat dels ferits, posava en dubte l'actuació dels metges".

El govern espanyol, conscient que la repressió policial el dia del referèndum va suposar un revés important per a l'Estat, ha posat tota la carn a la graella per minimitzar la xifra de ferits amb un argumentari per als mitjans internacionals en què s'assegura que "només tres persones van ser portades a l'hospital com a resultat de l'operació policial". El mateix ministre d'Exteriors, Josep Borrell, va aprofitar la reunió amb els seus homòlegs europeus a Brussel·les de la setmana passada per desvirtuar la violència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O.

Les "fake news" de Borrell

Després de comparar el caos del Brexit amb la declaració d'independència, Borrell va explicar que durant la reunió en què es va abordar la desinformació de cara a les eleccions europees va posar l'exemple del conflicte polític a Catalunya. "He posat exemples que ens han afectat directament, com és el cas dels famosos 1.000 ferits en el referèndum il·legal a Catalunya, que després, a l’hora de la veritat, només dos van ingressar als hospitals", va etzibar el ministre.

Borrell, que va dir que "avui en dia és més fàcil piratejar els cervells humans", també va assegurar davant la resta de ministres d'Exteriors de la UE que "moltes de les imatges que es van propagar sobre l'actitud violenta de la policia eren 'fakes' (falses)" i que hi va haver molta informació aquells dies que provenia de servidors russos i veneçolans.

stats