La Fiscalia retreu als Mossos que no fessin ús de la força ni patissin lesions l’1-O
Agents de la Guàrdia Civil relaten agressions violentes de votants durant el referèndum
Madrid“¿Els Mossos no van fer ús de la força?” “Nosaltres vam fer servir la força de manera proporcionada, atenent els principis bàsics d’actuació”. “¿Algun mosso d’esquadra va resultar lesionat?” “Crec que no”. “I contusionat?” “No”. “Insultat o agredit?” “Segurament sí”. “Agredit?” “No em consten agressions”. Amb aquest final d’interrogatori, el fiscal Javier Zaragoza va voler deixar constància ahir de les diferències entre l’actuació dels Mossos i la de les forces de seguretat de l’Estat l’1-O. Tenia al davant l’últim membre de la prefectura de la policia catalana a testificar en el judici al Procés: el comissari Joan Carles Molinero. Màxim responsable de la comissaria superior de coordinació central dels Mossos durant el referèndum, rebia les ordres directes del major Josep Lluís Trapero juntament amb el comissari Ferran López, de qui ahir va calcar la declaració.
Molinero va girar la truita al relat de la policia espanyola i, igual que Trapero i López, va acusar el coordinador de l’operatiu policial de l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, d’incomplir l’operatiu que s’havia posat sobre la taula. És més, va sostenir que el pla dels Mossos va comptar amb la “complaença” i “acceptació” de De los Cobos, que “no va qüestionar en cap moment” les parelles d’agents de la policia catalana que es van enviar als 2.300 punts de votació a primera hora del matí. La revelació d’un sergent de la Guàrdia Civil a la tarda, que va admetre que la vigília de la votació ja havia rebut una llista amb els col·legis on actuar, indica que el trencament de la coordinació podia haver estat premeditat, fet que contravé la versió de De los Cobos.
D’altra banda, Molinero també va insistir que no van rebre cap instrucció directa de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, que sempre va passar per davant el compliment del mandat judicial i que així ho van deixar clar en dues reunions amb el Govern el 26 i el 28 de setembre per alertar-los de possibles “enfrontaments” entre votants i policia si no es desconvocava l’1-O.
Distàncies amb el Govern
Els tres pesos pesants del cos -Trapero, López i Molinero- han desplegat al Tribunal Suprem una doble estratègia: per una banda, han rebatut les acusacions de “passivitat”, i per l’altra, han marcat distàncies amb l’executiu de Carles Puigdemont. Si Trapero va dir que tenien un pla per detenir l’expresident de la Generalitat, Molinero va confirmar ahir, com ja havia avançat López, que Puigdemont els va advertir en la reunió del 28 de setembre que si hi havia alguna “desgràcia” l’1-O, declararia la independència.
L’advocat de Forn, Xavier Melero, va voler posar ahir el dit a la nafra a aquesta distància del Govern que han marcat durant el judici, que serveix d’avantsala del que viurà Trapero per rebel·lió a l’Audiència Nacional. Va preguntar a Molinero per què no van plantejar-se dimitir o bé fer un comunicat públic abans de l’1-O per esvair dubtes. El comissari va revelar que tota la prefectura es va plantejar fer una roda de premsa per deixar clar que acatarien el mandat judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però que al final, per “un cúmul de circumstàncies i la intensitat de l’activitat d’aquells dies”, van decidir no dur-la a terme.
Melero també va voler tancar l’interrogatori llançant un dard al fiscal Zaragoza i fent evident que estava retraient als Mossos que no haguessin tingut lesionats l’1-O. Amb ironia, va preguntar a Molinero si les unitats antidisturbis de la policia catalana van causar “cap vessament de sang” entre els votants. “Rotundament, no”, va replicar el comissari. “Suposo que deveu haver obert les corresponents investigacions disciplinàries per depurar responsabilitats...”. “Crec que no”, va acabar responent el policia.
Llançament de pedres i cadires
Ben diferent va ser el torn de la tarda, centrat en l’interrogatori de desenes de guàrdies civils que van intervenir als locals de votació del referèndum. Es van abordar alguns dels episodis amb més enfrontaments, inclosos aquells on alguns ciutadans van mostrar actituds agressives contra els agents. És el cas de Sant Esteve Sesrovires, on a l’Escola La Roureda l’agent Y30747J va abonar la trampa Fairy -batejada per Enric Millo- quan va explicar que va caure a terra a conseqüència d’una relliscada amb líquid detergent. Un cop a terra, va rebre una puntada de peu al cap per part d’un home a qui l’institut armat va detenir immediatament. També es van reviure el llançament d’una cadira a un agent que entrava per la porta d’un local a Sant Joan de Vilatorrada i llançaments de pedres a Sant Carles de la Ràpita. En aquest municipi, el capità responsable de l’operatiu va reconèixer l’ús de les porres, que van provocar fins a 80 ferits entre els ciutadans, tot i que va justificar l’actuació.
