Bèlgica demana a Llarena que tradueixi l'euroordre de Puigdemont per poder analitzar el cas

L'expresident no pot accedir a l'Eurocambra per la reactivació de l'ordre de detenció 

La justícia belga no començarà a analitzar la petició per extradir Carles Puigdemont fins la setmana que ve. La fiscalia de Brussel·les confirma que ha rebut aquest dimarts la petició de l'euroordre emesa dilluns pel jutge Pablo Llarena, però que l'ha rebuda només en castellà. A través d'un comunicat, una portaveu de la fiscalia de Brussel·les explica que la "complexitat" del cas requereix una "anàlisi jurídica exhaustiva" i demana a la justícia espanyola que enviï tots els documents traduïts a una de les tres llengües oficials de Bèlgica (francès, flamenc i alemany) o en anglès. El mateix comunicat aclareix que les autoritats espanyoles s'han compromès a tenir-ho traduït la setmana que ve. És la tercera euroordre que Espanya emet per demanar l'extradició de Carles Puigdemont. 

La fiscalia explica que el seu paper és "fer les primeres verificacions" de la sol·licitud d'euroordre i aclareix que cal que la petició inclogui informació com ara la indicació d'una sentència executòria, ordre de detenció o una altra decisió judicial executòria que descrigui la naturalesa i la qualificació legal del delicte, la descripció de les circumstàncies en què es va cometre el delicte inclòs el moment, el lloc i el grau de participació de la persona buscada. També recorda que cal que, en cas que hi hagi una sentència definitiva, s'inclogui l'escala de les penes descrites per llei i també la resta de conseqüències del delicte. 

La fiscalia, a més, apunta que també li correspon verificar si el fet en què es basa l'ordre de detenció europea constitueix o no un delicte segons la llei belga. Aleshores, si es compleixen totes els condicions anteriors és quan l'advocat general requereix a un jutjat d'instrucció que decideixi si l'ordre és o no vàlida.

L'expresident ha reiterat que està "a total disposició" de la justícia belga perquè confia en el sistema judicial d'aquest país i en la seva separació de poders, ha dit. "Afrontem aquesta nova etapa amb plena confiança", ha sentenciat Puigdemont insinuant que els terminis a partir d'ara amb l'euroordre poden ser "més llargs del que alguns preveuen". 

Puigdemont ha fet aquestes declaracions davant les portes del Parlament Europeu, on ha protestat juntament amb la resta d'exconsellers exiliats i una vintena d'eurodiputats i simpatitzants després de conèixer la sentència. 

L'Eurocambra reactiva el veto a Puigdemont

Una conseqüència que sí que s'ha fet efectiva després de l'emissió de l'euroordre és que el Parlament Europeu ha reactivat la prohibició d'entrada a l'expresident Carles Puigdemont, que va ser elegit eurodiputat a les darreres eleccions europees. La decisió respon a la cooperació entre estats membres i institucions europees, segons han explicat a l'ARA fonts de l'eurocambra. Després d'haver estat elegit eurodiptuat, l'expresident a lexili només havia pogut accedir a l'Eurocambra com a convidat, perquè la Junta Electoral Central (JEC) no el va notificar com a europarlamentari electe per no haver anat a Madrid a jurar la Constitució. Ara, però, després que s'hagi reactivat la petició de detenció europea, el Parlament comunitari no li permet l'entrada tampoc com a visitant. 

Però una altra conseqüència de la reactivació de l'ordre europea de detenció és que Puigdemont podrà demanar la restitució de tots els seus drets polítics i també econòmics com a diputat del Parlament de Catalunya, que li van ser suspesos com preveu la llei d'enjudiciament criminal per a les persones acusades de rebel·lió. Ahir el jutge Pablo Llarena va reactivar la petició europea de detenció per a l'expresident, però com que és pels delictes de sedició i malversació s'aixeca la suspensió d'aquests drets.

El jutge, de fet, ha notificat aquest dimarts al Parlament l'aixecament de la suspensió, i  Puigdemont ha explicat que demana la restitució dels seus drets polítics i també econòmics com a diputat del Parlament de Catalunya. Segons fonts parlamentàries consultades per l'ACN, ara es farà un informe com a pas formal per tal que Puigdemont torni a cobrar com a diputat del Parlament. Una altra cosa és com votarà al ple del Parlament. És el diputat qui ha de fer una petició sobre com designar el vot en cas d'absència, però la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ja s'ha mostrat partidària aquest dimarts de que ho faci.

D'altra banda, en la interlocutòria de reactivació de l'euroordre, Llarena fa menció també de l'exconseller a l'exili Toni Comín, i del fet que tampoc li és aplicable el 384bis de la llei d'enjudiciament criminal, que preveu la suspensió provisional de càrrec públic. Sorprèn la referència perquè l'exconseller de Salut mai ha estat suspès i, tot i que va delegar el vot, ha seguit cobrant el sou de parlamentari. 

La justícia espanyola reactiva l’euroordre contra Puigdemont

Com aclareix la defensa de Puigdemont, un cop es rebi la notificació de les autoritats belgues, l'expresident ha de comparèixer davant un jutge d'instrucció que fa una primera valoració de l'euroordre.  L’expresident podria haver d'anar directament a la Fiscalia de Brussel·les o passar a disposició judicial anant primer a una comissaria. Aleshores és quan es valora si Puigdemont ha de ser empresonat de manera provisional o deixat en llibertat amb mesures cautelars o sense. Aleshores un altre jutge ha d'examinar el cas a fons i dictar una audiència. Abans d'una decisió en ferm, hi ha diverses opcions d'apel·lació. 

Puigdemont no s'ha mostrat sorprès per la immediatesa amb què es va reactivar l'euroordre un cop sabuda la sentència però sí que ha ironitzat sobre el fet que Llarena emetés l'euroordre només per a ell i no per a Comín, Puig, Serret, Ponsatí i Rovira: "Això s'hauria de preguntar als creatius que hi ha a la justícia espanyola. Les últimes euroordres, a més, eren per un delicte que ja no és. Hauran d'explicar què ha canviat per canviar el delicte, però ja estem acostumats a aquestes decisions a la carta".

Més continguts de