Rajoy afirma que es va veure "obligat" a aplicar el 155 després dels "actes violents" a Catalunya

Tant l'expresident com Cristóbal Montoro matisen que el Govern no destinés fons públics a l'1-O

OT SERRA / MARIONA FERRER I FORNELLS

El judici del Procés, en directe

[Si veus aquest contingut des d'una aplicació mòbil, clica aquí per veure el vídeo en directe]

Mariano Rajoy protagonitza la declaració més destacada de la vuitena jornada del judici contra el Procés –la primera en què compareixen els testimonis–, després de rellevar Soraya Sáenz de Santamaría. En la línia del que ha dit la seva vicepresidenta al govern espanyol, ha considerat que es van produir "actes violents" i "assetjament" contra alcaldes i policies els mesos de setembre i octubre a Catalunya –basant-se en informacions aparegudes als mitjans–, i que aquest va ser un dels factors que van motivar l'aplicació de l'article 155, per la "situació excepcional" que tot això suposava. "Dir que no hi va haver assetjament a alcaldes és estar cec", ha assenyalat. En aquest sentit, l'aprovació de la llei de transitorietat era un motiu de pes, segons Rajoy, per suspendre l'autonomia, una mesura preferible per sobre de l'aplicació de l'estat d'excepció, perquè no atempta contra "drets individuals", ha explicat. 

Santamaría fa seu el relat de la Fiscalia i responsabilitza el Govern de la "violència" de l'1-O

Rajoy ha avalat la tesi de la Fiscalia en relació amb la violència i ha confirmat que estava "seriosament preocupat" per les possibilitats que es produïssin enfrontaments al carrer a Catalunya. Concretament, sobre l'1-O, ha apuntat que era "normal" que hi hagués violència si es tenia en compte "la voluntat d'una part perquè n'hi hagués". El representant del ministeri públic, Fidel Cadena, ha centrat les seves preguntes en aquesta qüestió, amb l'objectiu de donar fonament a l'acusació de rebel·lió, cosa que ha comportat la intervenció del president del tribunal, Manuel Marchena, que no ha trobat pertinent que l'expresident expressés la seva valoració dels incidents durant el referèndum. Vist l'impediment, Cadena ha donat per acabat l'interrogatori. 

Davant de l'exhibició d'un vídeo en un dels col·legis electorals de l'1-O, Rajoy ha constatat la violència policial tot i advertir que "n'hi ha d'altres que també tenen interès", però ha responsabilitzat els dirigents polítics que "no van evitar que es produïssin aquests esdeveniments". "Si no s'hagués actuat amb l'objectiu de violentar la llei, no s'haguessin produït aquestes imatges", ha insistit l'expresident del PP.   

A preguntes de Vox, Rajoy no ha respost si creia que l'independentisme hauria acabat "trencant la unitat nacional" si no fos per l'aplicació del 155, i s'ha limitat a respondre que "qualsevol president de qualsevol país no hauria mirat cap a una altra banda" si una comunitat autònoma pretengués subvertir l'ordre constitucional. Tampoc ha donat una resposta clara interpel·lat per les raons d'haver enviat la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya en el marc de l'operació Copèrnic. "Suposo que els operatius entenien que era necessari en aquella circumstància que hi fos la Guàrdia Civil i la Policia Nacional", ha contestat. Amb tot, Rajoy ha situat el seu paper al capdavant de l'executiu com a encarregat de la "direcció política" i ha traslladat la responsabilitat als seus companys de govern. "Fonamentalment la vicepresidenta i els ministres prenien les decisions que els semblaven més oportunes i jo les avalava", ha indicat.

Santamaría es desvincula de l'actuació policial l'1-O i menysté els votants ferits

Rajoy ha deixat clar d'entrada que no "hi havia res a parlar" sobre el referèndum amb els seus interlocutors a la Generalitat, perquè no estava disposat a "liquidar la sobirania nacional". "Si vol fer un referèndum ha d'anar a les Corts Generals i ha de ser el poble espanyol el que ha de prendre aquesta decisió", ha assenyalat l'expresident espanyol, en la línia del que havia dit al matí Santamaría. 

Diferències amb el 9-N

La declaració de Rajoy ha sigut gairebé mil·limètrica a la de Saénz de Santamaría. De fet, ha hagut d'aclarir que sabia pels diaris digitals el que havia respost la seva número dos, perquè no és possible per llei el contacte entre testimonis. Rajoy ha marcat distàncies entre el 9-N i l'1-O: "No tenien res a veure". En primer lloc, ha dit que la consulta del 2014 no era una "consulta vinculant", que tampoc hi havia una DUI i que els tribunals no van actuar de la mateixa manera. A més, ha citat declaracions de Puigdemont en què remarcava que el referèndum del 2017 seria diferent del del 2014. Ha donat així per bo que hi va haver una declaració d'independència, però no ha valorat si va ser "simbòlica" o no perquè Marchena ha tallat la pregunta del fiscal Cadena.

Igual que Saénz de Santamaría, també s'ha desvinculat de l'operatiu policial de l'1-O. "Jo mai he pres cap decisió sobre cap dispositiu policial", ha assegurat, aclarint que tota la informació sobre la jornada del referèndum li arribava a través de la seva vicepresidenta i, al seu torn, de la delegació del govern espanyol a Catalunya. "Jo parlava amb Sáenz de Santamaría, no parlava en absolut amb els comandaments de Catalunya", ha afegit perquè, al seu parer, "no té cap sentit".

Urkullu va fer de mediador?

Rajoy ha volgut fugir d'estudi quan un dels advocats de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, Francesc Homs, li ha preguntat si el lehendakari Iñigo Urkullu va fer de mediador abans de l'aplicació del 155. L'expresident espanyol no volia dir si s'havia reunit personalment amb ell. Marchena ha inferit per la resposta que sí que ho va fer a la Moncloa, però Rajoy ha insistit que aquells dies es va reunir amb molta gent i d'altres li trucaven, assegurant que "no recordava" la conversa. En tot moment ha insistit que la proposta que va fer aquells dia era que l'independentisme "no se saltés la Constitució" i ha recordat que no estava disposat a "negociar que la Generalitat complís la llei".

Noves dades sobre la presumpta malversació

Ha estat en el terreny de la presumpta malversació en què Mariano Rajoy ha aportat nova informació. Si bé el febrer del 2018 assegurava des del Congrés que no es va gastar "ni un cèntim" per al referèndum, tal com va dir en el seu moment Cristóbal Montoro, ara ha precisat que la secretaria d'Estat d'Hisenda va informar fins a nou cops a la fiscalia general de l'Estat o a la fiscalia del Tribunal de Comptes sobre diners que es podrien haver desviat al referèndum i així "s'hauria vulnerat la llei". L'exministre d'Hisenda ha situat la xifra de denúncies en set -quatre a la Fiscalia General de l'Estat i tres a la fiscalia del Tribunal de Comptes-, però en definitiva ha ratificat que es van percebre indicis d'irregularitats sobre la utilització de fons a l'1-O. 

Montoro ha reconegut els informes de la Guàrdia Civil en què s'apunta a la suposada destinació d'1,6 milions d'euros al referèndum i ha explicat que el ministeri va posar a disposició dels investigadors recursos humans per "assessorar" en les seves indagacions. Les famoses declaracions de Montoro al diari 'El Mundo' en què assegurava l'abril de 2018 que no s'havia gastat ni un sol euro públic al referèndum, les ha matisat, i s'ha preguntat "quina classe de convocatòria és la que es fa oficialment sense pressupost", donat que es trobava intervingut pel govern espanyol. 

En referència a aquella entrevista, el fiscal Zaragoza li ha recordat que va dir que no sabia "amb quins diners s'havien pagat les urnes", però l'ha conduït a respondre que aquesta afirmació no implicava que no hi hagués hagut desviament en relació a la resta de material electoral, l'acció exterior, la publicitat institucional i la presència d'observadors internacionals. Sobre l'informe de la Guàrdia Civil, l'advocat Jordi Pina ha assenyalat un suposat pagament de 93.000 euros a Unipost, però ha advertit que l'advocacia de l'Estat ha aportat a la causa un document de l'administradora concursal de l'empresa en què apuntava que no es devia cap factura ni s'havia cobrat cap pagament.

Més continguts de