Santamaría fa seu el relat de la Fiscalia i responsabilitza el Govern de la "violència" de l'1-O

Assegura que la DUI no va ser simbòlica però diu que "no sap" si es va arribar a publicar al DOGC

MARIONA FERRER I FORNELLS / OT SERRA

El judici del Procés, en directe

Sense treure's el posat de vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría –que es defineix ara com a advocada de l'Estat– ha encetat el torn de declaracions de testimonis de membres de l'executiu de Mariano Rajoy. I ho ha fet defensant l'anomenada 'operació diàleg' i l'aplicació del 155 després de l'1-O en resposta a les preguntes del número dos de Vox, Javier Ortega Smith, que finalment ha pogut utilitzar la palestra política que li atorga el Suprem en plena precampanya electoral. "La DUI no era simbòlica, per això vam aplicar el 155", ha assenyalat a preguntes del fiscal Javier Zaragoza després de considerar que "no hi va haver referèndum".

Però Santamaría ha topat ràpidament amb les seves pròpies contradiccions en resposta a les preguntes incisives de les defenses. Sobre el relleu a la cúpula d'Interior després del 155, ha dit que "tot el que no es publica no té efectes jurídiques". El guant l'ha recollit ràpidament la defensa de Carme Forcadell, l'advocada Olga Arderiu, que li ha preguntat si tenia "coneixement de si la DUI es va publicar o no". Santamaría ha volgut desviar l'atenció cap al 10 d'octubre i, al final, atrapada per les preguntes de la lletrada i del mateix president del tribunal, Manuel Marchena, ha dit que "no ho sabia". Com a testimoni tenia l'obligació de dir la veritat.

L'exvicepresidenta espanyola també ha optat per tirar pilotes fora sobre tot el dispositiu policial al voltant de l'1-O. Santamaría s'ha desvinculat per complet de les decisions que es van prendre en relació a les actuacions policials de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, en un intens interrogatori amb el lletrat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, Xavier Melero. "Era un tema operatiu i jo no hi entrava" i "L'actuació policial que es desprenia de les instruccions judicials" han estat les respostes reiterades de Santamaría, interpel·lada pels motius pels quals es va trencar la coordinació entre les forces de seguretat l'1-O si la intenció de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional era "donar suport" als Mossos o bé "substituir" les seves funcions. L'exvicepresidenta ha situat el ministeri de l'Interior, la Delegació del govern espanyol i els mitjans de comunicació com a font d'informació de les actuacions policials sobre el referèndum i ha negat que el CNI hi estigués implicat, per bé que el seu director, Félix Sanz Roldán, digués aquest setembre que el govern espanyol havia quedat satisfet amb la tasca dels serveis d'intel·ligència de l'Estat.  

De 431 a 93 policies ferits: nou ball de xifres del govern de Rajoy sobre l'1-O

Així, ha defensat el paper de la policia espanyola i ha considerat "proporcionades" les càrregues policials l'1-O, per bé que ha evitat utilitzar aquests termes i s'hi ha referit com a "actuacions policials ordenades judicialment". Santamaría ha donat una nova xifra de policies ferits.  Si després de l'1-O va parlar de 400, avui ha ofert dues xifres diferents, 93 i 95, en resposta a les preguntes de l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde. Quan li han fet notar aquesta diferència de xifres, ha dit que amb el temps "van anar depurant dades". En canvi, a l'hora de valorar els votants ferits no s'ha fixat en el nombre de lesionats, sinó en el d'atesos o ingressats, que ha reduït a entre dues i quatre persones.

Amb tot, ha reconegut que les de l'1-O són "imatges que no són agradables a la vista" però que s'haurien pogut evitar "si no s'hagués convocat la gent a actuar com a muralles". L'exvicepresidenta espanyola ha fet seu en tot moment el relat de la Fiscalia per fonamentar el relat de la rebel·lió tot i que després del referèndum no van parlar de "violència" –una paraula que ha utilitzat ara constantment basant-se en imatges vistes per la televisió.

El govern espanyol va quadruplicar la xifra d’agents ferits l’1-O

"Aldarulls diaris" del 20-S al 27-O

És en relació als fets del 20-S que ha reconstruït tot el relat de la rebel·lió i ha assegurat que es van trobar amb "aglomeracions amb imatges de naturalesa violenta" en qualsevol actuació judicial, i per això es va decidir enviar milers de forces de seguretat a Catalunya. "És molt dur viure el que van viure", ha dit sobre el "clima d'assetjament massiu" que rebien els alcaldes i membres d'institucions, amb "amenaces i coaccions". Des d'aquell moment ha assegurat que no va tenir més converses amb membres de la Generalitat vist que hi havia hagut "aldarulls diaris" del 20-S al 27-O, una afirmació categòrica que li han retret les defenses, que li han preguntat quantes denúncies havien rebut. També en aquest assumpte Santamaría ha tirat pilotes fora i ha dit que només coneixia la informació per mitjà del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. "Van prendre la decisió de tirar endavant, sabent que era una estratègia concertada: cadascú feia el seu paper", ha afegit en referència als responsables del referèndum. Al seu parer, no es pot parlar d''escraches' després dels escorcolls: "Jo sé el que és viure un 'escrache', i el que es va viure a Catalunya no ho era, era un assetjament violent".

Mariano Rajoy, l’home que no va veure venir les urnes

[[OBJECT]

Santamaría ha deixat clar que sempre va dir 'no' a parlar d'un referèndum pactat en les tres reunions que va mantenir amb el vicepresident Oriol Junqueras, l'última ja a Barcelona a principis del 2017. "Junqueras volia parlar del referèndum i li vaig dir que no", ha assenyalat, i ha argumentat que no podia "vulnerar la llei". Al seu parer, el líder d'ERC "no tenia interès en la resta d'assumptes" durant la reunió a la conselleria d'Economia. En resposta a una pregunta sobre si el govern espanyol tenia en compte els milers de manifestants sobiranistes, Santamaría ha girat la qüestió i ha subratllat que els que "no van valorar que havien de proposar una reforma de la Constitució són els que estan asseguts al banc dels acusats".

Més continguts de