Els comandaments policials de l’1-O prenen la paraula

El paper dels Mossos, la violència i les càrregues policials centraran la segona setmana de testimonis

Ni l’expresident espanyol Mariano Rajoy ni la seva número dos, Soraya Sáenz de Santamaría, ni tan sols l’exministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido. Cap dels tres excàrrecs del govern espanyol que van declarar la setmana passada com a testimonis al Tribunal Suprem va saber concretar per què es van enviar 6.000 policies i guàrdies civils abans de l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya; per què en lloc d’auxiliar els Mossos d’Esquadra -tal com preveien les instruccions-, aquests agents van acabar actuant autònomament a les escoles on es votava; per què van carregar i què va passar perquè en un moment determinat d’aquella jornada, cap al migdia, deixessin de fer-ho. Cada vegada que els ho van preguntar, Rajoy, Santamaría i Zoido van tirar del “Ho desconec” o van assenyalar un nom: Diego Pérez de los Cobos, el coronel de la Guàrdia Civil que estava al capdavant de l’operatiu de l’1-O i que declararà demà.

Més enllà de les decisions sobre l’operatiu policial, la declaració del coronel hauria de servir per fer llum en una de les ombres de dubte que han anat sembrant les acusacions aquests dies: la de la suposada deslleieltat dels Mossos. Tot i assegurar que desconeixia els detalls de l’operatiu, Zoido sí que recordava perfectament dues coses: que suposadament la policia catalana no havia desplegat tots els agents compromesos per l’operatiu i que, a parer seu, els que eren a peu de carrer no van complir l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’impedir la votació mantenint la convivència.

“Vaig parlar amb el secretari d’estat i em va dir que no s’havien complert les previsions dels Mossos”, va deixar anar Zoido responent a Xavier Melero, l’advocat de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn. José Antonio Nieto és el primer que prendrà la paraula avui al Suprem. Després ho farà Juan Antonio Puigserver, l’home que va ocupar la conselleria d’Interior després de la intervenció de la Generalitat pel 155 i que va mantenir la confiança a tots els càrrecs.

L’explicació que donin De los Cobos i Nieto sobre les jornades prèvies a l’1 d’Octubre, la preparació i el disseny de l’operatiu policial per al referèndum, el paper dels Mossos i el desenvolupament de la jornada, el completaran quatre comandaments policials més: l’excap de la policia espanyola, Sebastián Trapote, el tinent general de la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo, i els comissaris de planificació de seguretat i planificació dels Mossos, Emili Quevedo i Manel Castellví, cosa que permetrà també contraposar les explicacions i les visions dels responsables dels cossos i forces de seguretat de l’Estat i dels Mossos.

Quevedo ja va explicar quan va declarar davant el magistrat del cas Pablo Llarena que els efectius desplegats pels Mossos l’1-O no eren “6.000 o 7.000, molts menys que en una jornada electoral”, com va dir Zoido dijous, sinó 11.000, els mateixos que qualsevol dia d’eleccions -amb la diferència que ni l’1 d’Octubre ni en cap altra votació es concentren tots els efectius als col·legis, perquè s’han de destinar agents a les tasques quotidianes de patrulla i a les comissaries.

El suposat setge del 20-S

La declaració dels testimonis policials tornarà a centrar el judici en la discussió sobre l’existència de violència, d’una situació de setge i d’aixecament que mantenen les acusacions. Dimecres declararà una altra de les figures clau que la Fiscalia i Vox han fet servir per justificar la suposada rebel·lió: la secretària del jutjat d’instrucció 13, que va redactar un informe explicant el “terror” que va passar quan va haver de sortir per darrere de la conselleria d’Economia el 20-S, a causa de les protestes que hi havia a l’exterior.

La Fiscalia ja va moderar el relat “pel·liculer” -en paraules de Forn- de la funcionària escalant murs i saltant terrats, fins a adaptar-lo a una sortida per “l’edifici contigu”, que és l’opció escollida ara per les acusacions a l’hora de descriure l’episodi. No recullen, però, el matís que ho va fer per un pati interior, tal com va demostrar l’ARA, ni tampoc recorden que va ser l’única que va triar aquest camí, voluntàriament. Tots i cadascun dels testimonis que van estar aquell dia a les portes de l’edifici de Vicepresidència han negat la violència.

Dimecres i dijous també estan citats a declarar els propietaris dels hotels que acollien els policies desplaçats a Catalunya, diferents empresaris relacionats amb factures per suposats treballs de l’1-O -que les defenses neguen que s’encarreguessin ni que es paguessin des del Govern- i altres testimonis que hauran d’aclarir si es van destinar diners a la publicitat de l’1-O.

Més continguts de