La Fiscalia amaga gran part de les càrregues policials als seus vídeos de l'1-O

El tribunal del Procés rebutja el cara a cara entre De los Cobos i Ferran López

Ot Serra / Montse Riart
6 min

Madrid / Barcelona[Si veus aquest contingut amb una aplicació en dispositiu mòbil, clica aquí per veure la retransmissió en directe]

Tres mesos i mig després d'anar revivint els fets de Setembre i Octubre de 2017 a través del relat dels protagonistes i dels testimonis, finalment aquest dimarts ha arribat el moment al judici del Procés de l'exhibició dels vídeos del 20-S i l'1-O, després que les defenses intentessin sense èxit mostrar-los quan declaraven els testimonis per contraposar el seu relat, especialment en el cas de les desenes de policies que van declarar durant setmanes per explicar les suposades "cares d'odi" que van veure en unes "muralles" de ciutadans -l'anomenada "massa"- que els agredia i insultava sistemàticament. En els vídeos proposats per la Fiscalia s'han reviscut algunes de les escenes més conflictives als col·legis del referèndum, però obviant majoritàriament les càrregues policials, i les imatges han acabat desmuntant també el relat dels agents de la violència sistemàtica contra la policia.

Només s'han vist alguns cops de porra de la Guàrdia Civil a l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), on un agent també va rebre l'impacte d'una cadira després de rebentar la porta de vidre del centre. També s'ha exhibit la relliscada d'un agent a l'Escola La Roureda de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) que l'ex delegat del govern espanyol Enric Millo va qualificar com la 'trampa Fairy' i que va rebre una puntada de peu al cap.

En aquest sentit, s'han vist imatges en la línia de sustentar la suposada agressivitat dels votants, com la tensió viscuda a l'Escola Ramon Llull de Barcelona o el llançament de pedres durant l'abandonament de la Guàrdia Civil amb els seus vehicles a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Hi ha, però, alguns vídeos de la Fiscalia que les defenses tenen la intenció d'aprofitar per sostenir la seva tesi, com els de l'Escola Castell de Dosrius (Maresme), on l'institut armat va propiciar l'enfrontament amb els votants a les portes del col·legi sense avís previ.

Un darrera l'altre, els policies i guàrdies civils que van declarar com a testimonis al judici van afirmar haver estat víctimes d'agressions i de llançament d'objectes. En canvi l'única lesió que s'ha vist en els vídeos de la Fiscalia és la d'un policia que va rebre l'impacte d'una cadira quan entrava en una escola, però no els que van rebre l'impacte d'un tros de lavabo o d'una moto llençada suposadament pels votants. També s'han visualitzat vídeos d'agents aturats davant de ciutadans que cridaven "som gent de pau" i "fora", en un intent de refermar la idea que no els van deixar complir amb el manament judicial d'impedir la votació. Per exemple, la Fiscalia ha triat la imatge de bombers situant-se davant de la Guàrdia Civil a Sant Joan de Vilatorrada, la concentració darrere una barrera de taules i cadires a Sant Martí de Sesgueioles (Anoia) i l'acumulació de gent a la rampa d'accés d'un centre de votació de Sant Cebrià de Vallalta, entre d'altres.

L'advocacia de l'Estat, que ha estat molt més precisa en el seu torn d'intervenció a l'hora de contextualitzar i assenyalar el dia i l'hora de les imatges aportades que no pas la Fiscalia, s'ha centrat en d'altres aspectes de l'1-O. Per exemple ha aportat vídeos on s'hi veia Mossos d'Esquadra emportant-se urnes i material electoral de les escoles, entre aplaudiments dels votants. Les imatges pretenien subratllar una de les tesis d'aquesta part que insisteix a situar els Mossos d'Esquadra alineats amb el Govern a l'hora d'impedir el compliment de l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'impedir la votació.

Les concentracions de protesta davant dels hotels on s'allotjaven els agents desplaçats a Catalunya per l'1-O també s'han vist a la sala, tot i que la Fiscalia no ha estat capaç d'identificar les localitats on es produïen ni la data concreta. La defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, s'ha queixat que la Fiscalia ha inclòs dins del bloc de l'1-O les imatges de la policia espanyola abandonant la seu de la CUP el 20-S entre una multitudinària concentració, quan es tractava de dues jornades diferents i d'una actuació –en el cas de la seu de la CUP el 20-S– que es va haver d'aturar perquè no comptava amb manament judicial. Davant les queixes dels lletrats, el fiscal Jaime Moreno ha defensat que la seva intenció era demostrar el "clima general", amb independència d'on passessin els fets. Fins i tot Benet Salellas ha hagut de rectificar la data d'un vídeo sobre la vaga del 8 de novembre que el fiscal ha situat erròniament a l'aturada de país del 3 d'octubre.

El 20-S per les acusacions

Els primers vídeos que s'han vist a la sala del judici del Procés, a petició de la Fiscalia, són les imatges de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Mireia Boya i Eulàlia Reguant sobre els cotxes de la Guàrdia Civil el 20-S davant de la seu d'Economia. Es tracta d'unes de les imatges més recurrents del ministeri públic per defensar l'existència d'una rebel·lió. Al plenari s'ha escoltat la referència de Cuixart a "l'altar majestuós" des dels cotxes de la Guàrdia Civil, l'afirmació d'"ens hi deixarem la pell" i els crits de "votarem, votarem, votarem" o de "no sortiran" dels concentrats, que les acusacions llegeixen com a indicadors d'una voluntat d'impedir l'acció judicial.

També s'han escoltat els Jordis desconvocant la concentració, emplaçant els manifestants a la "mobilització permanent" amb un acte l'endemà davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i fen crides a la no-violència. Tot i la petició reiterada de les defenses perquè el fiscal assenyalés concretament l'hora i el lloc dels fets, Moreno no ho ha fet perquè en molts moments ho desconeixia. Per exemple, s'ha exhibit descontextualitzada la càrrega dels Mossos la matinada del 20-S davant d'Economia, quan Sànchez i Cuixart ja havien marxat i havien desconvocat la concentració. Finalment, el fiscal ha acabat assenyalant que les imatges eren posteriors a la mitjanit, quan Marchena ha insistit en saber l'hora dels fets.

El 20-S a la conselleria d'Exteriors també ha estat un altre dels moments subratllats per l'acusació pública. En concret s'han vist les imatges de la sortida d'un detingut de l'edifici del departament a la Via Laietana. El comandament de la Guàrdia Civil que estava al capdavant de l'operatiu no va ressenyar cap incident remarcable en el seu informe inicial, però quan va declarar com a testimoni va parlar d'un autèntic intent d'assalt a la conselleria aquell dia. A més, agents van denunciar que els Mossos no col·laboressin i, en canvi, a les imatges s'ha vist com els efectius de la policia catalana aixecaven ciutadans de terra.

Un altre dels moments de tensió que la Fiscalia ha volgut subratllar és l'escorcoll de la Guàrdia Civil al domicili de l'alt càrrec de Governació Joan Ignasi Sànchez, on l'institut armat va necessitar emprar la força i l'ajut dels Mossos per desallotjar la multitud que obstaculitzava la sortida. Per reforçar el "clima" de tensió que denuncia el ministeri públic, també s'han vist imatges de concentracions a les casernes de la Guàrdia Civil.

El cara a cara, descartat

Abans de posar fil a l'agulla amb això, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha donat resposta a la petició de fa setmanes de Xavier Melero, lletrat de Joaquim Forn, de celebrar un cara a cara entre Diego Pérez de los Cobos i Ferran López, en apreciar contradiccions entre els dos testimonis. El tribunal, però, ha rebutjat que tingui lloc aquesta compareixença conjunta del tinent coronel de la Guàrdia Civil responsable del dispositiu policial de l'1-O i el número dos dels Mossos durant el referèndum, perquè considera que els magistrats ja podran valorar la credibilitat d'un i altre en contraposició amb altres proves.

Melero va demanar aquest cara a cara després que López avalés el que ja havia exposat anteriorment Josep Lluís Trapero, en el sentit que el dispositiu policial de l'1-O era conjunt entre els tres cossos de seguretat –Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d'Esquadra–, de manera que contradeia la versió de De los Cobos, que va assegurar que fins al dia 1 a primera hora del matí no sabia que la policia catalana es presentaria un binomi d'agents a les portes dels col·legis. "S'han apreciat contradiccions en nombrosos testimonis de les acusacions i les defenses", ha avisat Marchena, que ha insistit que el tribunal té prou elements per apreciar quines declaracions han estat fiables i quines no.

En relació a la prova documental, la visualització dels vídeos ha començat amb els que han proposat les acusacions, després vindran els de les defenses i, un cop s'hagin exhibit, s'obrirà el debat sobre la seva autenticitat i, per tant, la possible impugnació. Finalment la sala ha marcat un criteri pel que fa als documents: s'accepten com a prova els originals, la "literalitat", de tots els tuits, correus, l'agenda Moleskine o el document 'EnfoCATs', però no els informes "valoratius" de la Guàrdia Civil sobre aquests documents, com tampoc les notícies informatives sobre ells que la Fiscalia també demanava que es tinguessin en compte.

stats