Un judici polític amb fronts oberts a la sala, al carrer i a Europa
El debat quedarà marcat pel fet que el focus es posi en la “persecució d’un moviment” o l’anàlisi de fets concrets
MadridAcostumats a presenciar debats polítics en Parlaments, mítings o assemblees, a partir de dimarts serà al Tribunal Suprem on tindrà lloc el debat més important sobre els compassos més determinants de la història recent de la política catalana. Amb la diferència, però, que el debat es produirà entre la Fiscalia i uns acusats que es juguen fins a 25 anys de presó.
Argumentar la rebel·lió
La Fiscalia haurà de demostrar la suposada violència en el Procés
A nivell jurídic, la qüestió troncal del judici és que la Fiscalia pugui convèncer el tribunal que hi va haver violència durant el 20-S o l’1-O per justificar l’acusació de rebel·lió. Tot i que tota la instrucció ha girat al voltant d’aquesta hipòtesi, el mateix Marchena va posar sobre la taula, quan va admetre la querella del ministeri públic, la possibilitat que els fets es quedin en conspiració per a la rebel·lió o altres delictes menors.
Pressions a banda i banda
Les tesis de la Fiscalia patiran la tensió de Vox i l’Advocacia
Tot i que el posicionament de la Fiscalia és el que sol tenir més incidència en la decisió final dels jutges, al llarg del judici serà una constant veure com els ultres de Vox porten l’acusació fins a l’extrem i l’Advocacia de l’Estat aporta una versió més rebaixada dels fets. Aquest òrgan no veu violència i està acusant provisionalment de sedició i malversació.
La malversació
Les acusacions veuen delictiu que les despeses no s’executessin
En el que totes les acusacions coincideixen és en la malversació, fet que eleva notablement les peticions de penes. El debat amb les defenses rau en si es considera delictiu que les despeses compromeses no s’acabessin executant. Els testimonis i la resta de proves -el volum dels quals condicionarà la durada del judici- seran la clau per dirimir els delictes.
La lluita pel relat
Fiscalia i defenses xocaran per si es jutja l’1-O o tot un moviment
Més enllà dels delictes, hi haurà una lluita pel relat. Les defenses denuncien una causa general contra l’independentisme, i la Fiscalia mira cap al passat i apunta a un procés llargament planificat per trencar amb l’Estat. Però s’analitzaran fets concrets: els advocats exposaran que celebrar un referèndum no és delicte i que el 20-S no es va impedir l’acció de la justícia, mentre que el ministeri públic parlarà de violència.
La situació dels presos
Nou dels dotze encausats afronten el judici a la presó
Un dels aspectes destacats del judici és la situació de presó preventiva de nou dels encausats, que hauran d’anar i venir de les presons per assistir a les sessions. Ni el Tribunal Suprem ni el Constitucional han concedit mesures alternatives per afrontar aquesta última fase del procediment; només un espai habilitat al costat de la sala de plens on podran estar durant els recessos. A més, la ciutadania els podrà tornar a veure -per televisió- després que només n’hagin transcendit algunes imatges des de la presó.
El ressò internacional
150 mitjans acreditats i la mirada posada en Estrasburg
La transcendència d’aquest judici es pot quantificar amb el nombre de mitjans que s’han acreditat per seguir-lo: uns 150, dels quals una cinquantena són de fora de l’Estat. També per la supervisió d’observadors internacionals, a qui el tribunal insta a acudir a la sala de vistes en qualitat de públic. Els dirigents independentistes ja han deixat clar que si el judici no acaba amb absolució, aquest procediment acabarà amb una “condemna a l’Estat” per part d’Estrasburg.
Les mobilitzacions
L’independentisme posarà el termòmetre al carrer
Partits i entitats prometen mantenir actiu el carrer durant el judici. L’ANC i Òmnium preparen concentracions en ciutats europees i a les capitals de vegueria catalanes coincidint amb l’inici del judici. També hi haurà una mobilització el 16 de març a Madrid, juntament amb entitats madrilenyes partidàries del dret a decidir. La Intersindical-CSC ha convocat una vaga general per al dijous 21 de febrer.
Implicacions en la política
Pedro Sánchez i les relacions JxCat-ERC abans del 26-M, a prova
La política catalana es veurà molt condicionada pel judici a partir de dimarts i un cop es conegui la sentència, que Quim Torra va vaticinar com un “punt d’inflexió”. Amb el pas del temps, les municipals entraran de ple a l’escenari i caldrà veure com afecten la rivalitat de JxCat i ERC, tant fora com dins del Suprem. L’inici del judici coincideix amb la tensió al carrer per la manifestació del PP, Cs i Vox contra el diàleg de la Moncloa i el Govern i amb el trencament d’aquestes converses. A més, dijous el Congrés tombarà, previsiblement, els comptes. Amb el 26-M a la vista, la pressió de l’independentisme perquè la Fiscalia faci un gest serà constant.
