Quan fins i tot ‘Le Monde’ veu com es desinfla la causa
El diari francès diu que els primers interrogatoris mostren “la fragilitat de l’acusació”
Cap de MèdiaDesprés d’anys i anys de llegir titulars a la caverna dient que el Procés es desinflava -mentre la mobilització popular demostrava persistentment el contrari- resulta balsàmic topar amb un titular en què la deflació s’aplica a un subjecte diferent. És de Le Monde i diu: “El judici dels separatistes catalans es desinfla”. El subtítol amplia: “L’acusació està tenint dificultats per demostrar el delicte de rebel·lió, que era la principal acusació contra els líders catalans després de l’organització d’un referèndum el 2017”. I en el text es parla de com els primers interrogatoris mostren “la fragilitat de l’acusació”.
La peça la signa Sandrine Morel, corresponsal del diari a Madrid des del 2010. Es tracta d’algú que no s’ha distingit precisament per regalar les orelles dels independentistes. Durant el Procés va denunciar haver rebut pressions de l’Oficina de Comunicació de la Generalitat i quan l’han entrevistat els titulars que n’han sortit han sigut crítics amb el Procés. Per exemple, el juny de l’any passat, declarava a El Periódico : “L’independentisme ha perdut la batalla del relat”. L’ARA també la va entrevistar, poc després, i aleshores va declarar: “L’interès internacional en el Procés va caure amb la fugida de Puigdemont”. Preguntada sobre com definiria el Procés, responia: “És un intent polític d’aconseguir sobreviure a la crisi econòmica per part de Convergència. És una aposta, un joc que ha portat a una fractura dramàtica en la societat catalana. Hi ha gent que ho viu com el somni de la seva vida, però és una utopia brutal. La independència és una closca buida. Per a l’altra meitat de la població és un malson o, pitjor, un monstre”.
Es pot inferir que la seva simpatia envers el sobiranisme és escassa. Però, en canvi, ha estat capaç de deixar la ideologia a banda -un plaer rar, en aquesta banda dels Pirineus- a l’hora de fer una peça de caràcter informatiu. La periodista acaba narrant l’incontrovertible: que l’intent de la Fiscalia de portar a la presó els dotze encausats per un delicte de rebel·lió -un delicte que necessita l’existència de violència- està topant amb el petit escull anomenat realitat. Que fins i tot un rotatiu jacobí com Le Monde ho vegi dona una certa mesura de la percepció internacional en l’Europa dels estats.
‘The Economist’ renya Rivera
“Si Rivera creu que Sánchez representa una amenaça més gran a la democràcia que Vox, s’ho hauria de tornar a pensar”. És el dard que The Economist llança a Rivera aquesta setmana. Una fiblada dolorosa per al líder taronja, tenint en compte que només tres anys enrere el setmanari deia que si pogués votar el 20-D ho faria per Ciutadans. El mitjà liberal voldria ara una coalició del PSOE i Cs, però Rivera ja ha traçat un cordó sanitari preelectoral amb Sánchez que el mitjà considera “sectari”. Desaconsellen el 155, perquè carrega de raons l’independentisme, i aplaudeixen que Sánchez rebaixés la tensió catalana amb diàleg. O sia, una bona pentinada.
