La lletrada que escalava teulades i terrats d’1,40 metres

La declaració de la secretària del jutjat 13, clau per al relat del 20-S

A la retransmissió televisiva no se li veurà la cara per protegir la seva intimitat, però la seva veu ha d’ajudar a apuntalar o desterrar el relat de la Fiscalia dels fets del 20 de setembre del 2017, clau per a l’acusació de rebel·lió o la de sedició: avui declara al Tribunal Suprem la secretària del jutjat número 13, Montserrat del Toro. El ministeri públic té dos elements per sostenir els “violents esdeveniments” que, assegura, van succeir aquells dies: els Nissan Patrol de la Guàrdia Civil “devastats” i els testimonis de l’escorcoll al departament, encapçalat per la secretària judicial. Un relat en què es descriu víctima d’un assetjament i que acaba amb la “fugida” per “terrats i teulades” per evitar els manifestants.

Tot està recollit en el seu informe posterior als fets, del 21 de setembre del 2017, que va servir per iniciar el procés per sedició a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, així com també la causa contra els comandaments dels Mossos d’Esquadra. Les defenses d’alguns dels encausats al jutjat número 13 van demanar la seva recusació perquè era seguidora a Facebook de pàgines unionistes, però el veto no va prosperar.

Del Toro comença la narració a les 8 del matí, a l’arribar a Economia, quan ja va observar “persones filmant i fent fotografies”. Només una hora després, “l’accés a l’edifici havia quedat completament tapat per una massa de gent cridant i enarborant banderes”. Al llarg del matí, continuava la secretària judicial, “el responsable de la Guàrdia Civil de l’equip encarregat de l’escorcoll em manifesta que havia parlat amb Jordi Sànchez, que volia pactar les condicions per permetre l’accés als detinguts”.

Aquests dos detalls són bàsics per al debat defensa-acusació. La Fiscalia argumenta que els concentrats al departament d’Economia van ser mobilitzats per l’ANC i Òmnium, i que Sànchez i Cuixart eren els que decidien el dispositiu de seguretat. En canvi, les seves defenses argumenten que les entitats van decidir assumir una manifestació que havia començat de manera espontània i que l’organització d’un cordó de seguretat és habitual en aquests casos. “Vaig rebre una trucada del conseller d’Interior dient-me que hauríem d’ajudar en matèria de seguretat i d’ordre de la manifestació i fer un passadís per facilitar l’entrada de la comitiva judicial”, va puntualitzar Sànchez. En canvi, Del Toro va sostenir al seu informe que el responsable de la Guàrdia Civil havia demanat als Mossos d’Esquadra -concretament a la intendent Teresa Laplana, que serà jutjada a l’Audiència Nacional per sedició- reforços i que ella, en conversa amb el seu superior (el major Trapero, també pendent de judici, en el seu cas per rebel·lió) va negar-s’hi.

Com sortir del departament

Un dels punts que van centrar l’interrogatori de la Fiscalia a Sànchez i Cuixart és la possibilitat que la comitiva judicial pogués sortir de l’edifici. La secretària del jutjat número 13 va mantenir que els era impossible, fins i tot per aconseguir menjar. Si van ingerir alguna cosa, va escriure, va ser per la “pietat” d’una agent dels Mossos que va “entrar d’amagat” al departament “cinc entrepans per a 20 persones”. A les 20.40 hores, afegia, van acabar la seva tasca i els va resultar “absolutament impossible sortir de l’edifici”. Les dues premisses d’aquesta frase de l’informe van ser negades pels acusats: l’escorcoll va acabar més tard i la comitiva podria haver sortit pel passadís del cordó de seguretat.

“Se’m va oferir sortir per la porta principal acompanyada d’un parell de mossos fins a la primera cantonada lliure i que seguís pel meu compte [...]. A les 23.30 hores se’m va oferir sortir per un accés de darrere l’edifici que donava a un altre amb sortida a la Gran Via, enfilant-me i escalant terrats i teulades”, relatava Del Toro. Tot i les seves explicacions, que la Fiscalia ha anat modificant (ha parlat des d’“escalar murs” fins a “sortir per l’edifici del costat”), la secretària judicial va haver de saltar una paret d’un metre quaranta. Segons va constatar l’ARA, és un petit mur que comunica la terrassa del segon pis del departament d’Economia amb el Teatre Coliseum fàcilment salvable. En tot cas, Del Toro va escriure que mai havia sentit “més vergonya i humiliació”. Avui haurà de reviure-ho amb l’ajuda de la Fiscalia i els paranys que li preparen les defenses.

Més continguts de