El misteri del document que ningú coneix

Els acusats neguen cap vinculació amb ‘EnfoCATs’, el veritable full de ruta del Procés per a la Fiscalia

“Vaig saber que existia el dia que la magistrada de l’Audiència Nacional va decretar el meu ingrés a presó. Quan el vaig llegir em va semblar un document apòcrif i extravagant i no conec ningú que en tingués coneixement abans que s’incorporés a la causa”. L’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras va ser el primer a negar davant la sala segona del Tribunal Suprem cap coneixement del document EnfoCATs i, després d’ell, l’han seguit un a un la resta d’exconsellers processats pel referèndum de l’1-O.

“Ni el conec ni l’havia vist mai”, va exposar Joaquim Forn. “Encara avui no l’he pogut llegir”, va declarar Jordi Turull. “No sabia que existia”, va explicar Raül Romeva. “No el coneixia. Un cop llegit, em sembla un document estrambòtic, que no feia referència al referèndum i que preveia una declaració d’independència per al 2022”, va indicar Carles Mundó. Josep Rull i Dolors Bassa també van negar que coneguessin el document abans de ser empresonats el 2 de novembre del 2017 i Meritxell Borràs i Santi Vila han sigut els únics exconsellers a qui no s’ha preguntat pel tema.

EnfoCATs és la pedra angular del castell de cartes que ha dissenyat la Fiscalia per demostrar que hi havia un grup que dirigia la suposada rebel·lió. La teoria va convèncer el jutge instructor, Pablo Llarena, fins al punt que el va fer servir per argumentar la continuació de la presó preventiva contra Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els Jordis. Quan Llarena va alliberar la major part dels presos el desembre del 2017, va decidir mantenir-los a tots quatre en presó perquè, segons ell, formaven part del “comitè estratègic” que es descriu a EnfoCATs com l’òrgan encarregat “d’orientar i dirigir estratègicament la implantació del pla, alineant tots els actors implicats i fent que es mobilitzin els recursos humans i financers necessaris”. O, en opinió de l’instructor, el mecanisme responsable de les accions que, durant el Procés, han comportat “violència i tumults”, bases dels delictes de rebel·lió i sedició.

La Fiscalia, que va començar el judici apel·lant ràpidament a EnfoCATs, l’ha deixat de citar en les últimes sessions, fins al punt que en l’interrogatori a Sànchez -un dels teòrics membres del comitè estratègic- ni tan sols el va portar a col·lació. “Vostè és a presó des de fa un temps excessiu fonamentalment perquè el ministeri fiscal en fase instructora va treure el document. Per a sorpresa de propis i estranys avui l’acusació no li ha preguntat res d’això. Vostè sap què és EnfoCATs?”, li va preguntar dijous el seu advocat, Jordi Pina. “El vaig conèixer quan vaig declarar davant la jutge instructora. Ara, que l’he pogut llegir i he tingut temps d’analitzar-lo, crec que es va escriure entre el setembre i l’octubre del 2016, perquè parla de la constitució del govern de Mariano Rajoy. Això és rellevant perquè és descriptiu quan posa negre sobre blanc el que ha passat abans d’aquesta data, però quan intenta projectar el que ha de passar a partir d’aleshores no n’encerta ni una”, va respondre l’expresident de l’ANC i dirigent de JxCat.

Una troballa imprevista

EnfoCATs és un document apòcrif que la Guàrdia Civil va trobar en l’escorcoll del 20 de setembre al domicili de l’aleshores secretari general de la Vicepresidència, Josep Maria Jové. Ni ell ni cap altre responsable de partits ni entitats sobiranistes se n’ha atribuït l’autoria. EnfoCATs planteja un nou full de ruta a seguir a partir de les eleccions del 27 de setembre del 2015, en què JxSí i la CUP es van comprometre a portar el país a la independència en divuit mesos. Parla de les estructures d’estat, les lleis de desconnexió, les eines per convèncer els indecisos i la unitat sobiranista. Preveu el juliol del 2017 com a nova contesa electoral, un cop transcorreguts els divuit mesos, però no s’atura aquí: amb l’objectiu de treballar més a fons les complicitats internacionals proposa allargar el Procés, com a màxim fins al 2022. El setembre del 2018 el Govern hauria d’haver convocat unes noves plebiscitàries amb la DUI preparada a quatre anys vista en cas de desacord amb l’Estat.

El que més interessava a la Fiscalia era el comitè estratègic, format segons el document pel president i el vicepresident de la Generalitat, “els presidents i els portaveus dels grups independentistes, els presidents i vicepresidents de les entitats, els directors de les oficines de desenvolupament de l’autogovern, els presidents i els secretaris generals dels partits i altres representants de prestigi social”. “Si es va donar tanta importància a aquell comitè, per què la Fiscalia no va instar el jutge a processar totes les persones que en formaven part?”, es va preguntar dijous Sànchez. Un nou misteri al voltant d’un document que ningú coneix.

Més continguts de