Els tres interrogants dels agents de l’1-O

La declaració de 137 policies no resol les incògnites sobre les càrregues, que sumen 73 investigats
Font: Elaboració pròpia / Esther Utrilla

Les acusacions del judici del Procés van demanar la declaració com a testimonis de 137 policies nacionals i guàrdies civils que van actuar l’1-O en diferents punts de Catalunya. El seu interrogatori al Suprem ha dibuixat un relat gairebé calcat en molts casos sobre la suposada actitud dels ciutadans aquell dia. Les referències a les “cares d’odi” o les “muralles humanes” han sigut una constant. En canvi, els agents no han estat capaços de resoldre tres grans interrogants sobre el dispositiu: quan van saber com i on actuarien, si s’havien de coordinar amb els Mossos i qui va ordenar deixar de carregar. Les mateixes incògnites que intenten esbrinar les acusacions personades en les diferents causes judicials obertes per les càrregues de l’1-O a Catalunya, que sumen 73 agents investigats. Tres agents més han anat a judici per la seva actuació i n’han sortit absolts.

El dispositiu

Quan van saber com i on actuarien?

La majoria dels agents antidisturbis que han declarat han explicat que van saber el mateix 1 d’octubre del 2017 els centres on actuarien. En canvi, en el cas dels policies de l’àrea d’informació -que actuaven com a policia judicial per requisar el material electoral-, els van reunir el dia abans. Cap d’ells ha sabut aclarir qui va fer la tria dels centres ni les ordres concretes que tenien a l’hora d’actuar. Únicament alguns dels testimonis han fet referència “als criteris de proporcionalitat que regeixen qualsevol actuació policial”. L’advocat David Casellas, que porta les denúncies de votants ferits al Bages -en la causa hi ha quatre guàrdies civils investigats, tres d’ells per una detenció il·legal-, assegura que l’argument de la proximitat geogràfica entre escoles que han ofert alguns agents no s’aguanta, tenint en compte, per exemple, que alguns municipis on la Guàrdia Civil va actuar, com ara Fonollosa, són lluny de la resta. “Per què actuen a Roquetes, Móra, Sant Carles de la Ràpita i enlloc més de les Terres de l’Ebre?”, es pregunta l’advocat Josep Canício, que porta les denúncies de ciutadans ferits al pavelló de la Ràpita -una causa amb cinc guàrdies civils investigats.

La descripció de moltes de les actuacions que han ofert els policies al Suprem tampoc encaixa amb la reconstrucció que s’ha fet en les causes judicials obertes a Catalunya. Casellas explica que han “detectat afirmacions que falten a la veritat” entre els testimonis que van actuar a la comarca. Per exemple, recorda, la del cap de l’operatiu a Castellgalí, que va assegurar que només van actuar en un dels accessos del centre de votació tot i que “hi ha vídeos que demostren que ell mateix va donar l’ordre d’actuar a les dues portes” del centre.

La coordinació

¿Hi havia un únic dispositiu amb els Mossos d’Esquadra?

Tots els comandaments de la policia catalana que han declarat al Suprem han dit que en les reunions de coordinació prèvies a l’1-O es va parlar d’un únic dispositiu, en què les parelles dels Mossos assumien la primera part i els antidisturbis de les forces de seguretat espanyoles actuaven a requeriment seu. Quan es va trencar aquesta unitat d’acció? El coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu, assegurava que a primera hora de l’1-O. El comissari Ferran López deia que va ser a mig matí, quan van saber que les reunions s’havien suspès per boca del mateix De los Cobos.

El tribunal continua deliberant si cal un acarament entre De los Cobos i López, mentre que els agents que han declarat aquestes setmanes tampoc han aportat cap detall. A ells ningú els va dir que havien d’actuar a requeriment dels Mossos, han assegurat la majoria quan se’ls ha preguntat. “A la Ràpita no van demanar ajuda”, diu Canício.

Les ordres

Qui va manar deixar de carregar durant l’1-O?

Els agents han explicat que es van retirar perquè ja havien anat a totes les escoles que els havien manat, perquè estaven cansats o perquè la resistència dels votants era tan gran que van desistir. Però cap ha sabut concretar quin comandament donava les ordres -s’han referit vagament a una “superioritat”- ni per què al migdia les càrregues es van aturar. La magistrada del TSJC que va ordenar als tres cossos impedir la votació de l’1-O, Mercedes Armas, va enviar una carta al Suprem en què va negar haver estat ella qui va donar l’ordre d’aturar les càrregues.

Tot i les diferents versions i els grans interrogants sense resoldre que deixen les declaracions dels policies i els guàrdies civils al Suprem, Casellas i Canício subratllen les similituds del relat dels agents quan han hagut de descriure l’actitud dels votants l’1-O. “Certament crida l’atenció”, coincideix també el lletrat Albert Carreras, que porta la causa que acumula 23 policies investigats per les càrregues a la ciutat de Girona. De fet, molts dels agents han fet servir expressions com les “cares d’odi” o els “murs” i “muralles” formats pels votants, que s’han convertit en arguments habituals a la sala de vistes. En canvi, segons Carreras, han caigut en “generalitats i han aportat molt poques concrecions” a l’hora de descriure altres elements del dispositiu. “Per sort, els centenars de vídeos i fotografies d’aquells dies desmenteixen la construcció del relat”, assegura Canício. Casellas espera que aspectes com “les valoracions sobre les cares” no tinguin “transcendència” per als magistrats del tribunal.

Alguns dels agents i comandaments que han declarat estan investigats en les diferents causes obertes sobre les càrregues a Catalunya. D’altres no tenen aquesta condició però van participar en dispositius que estan sota sospita. El dubte és si la identificació d’aquests agents pot ajudar els denunciants de la resta de causes judicialitzades sobre les càrregues a avançar en aquestes investigacions. Al Suprem el relat policial s’ha acabat. Ara caldrà veure si les incògnites pendents al voltant de l’actuació policial de l’1-O s’arriben a resoldre en algun altre jutjat de Catalunya.

Més continguts de