Llengua
Llengua 04/09/2023

El llegat de Carme Junyent en 10 idees clau

El pensament de la lingüista, filòloga i professora ha tingut un paper fonamental en la defensa del català

ARA
4 min
M. Carme Junyent: “El gran problema de la llengua inclusiva és que, en realitat, discrimina”

BarcelonaDes del llenguatge inclusiu fins a l'ús del català al sector sanitari. El pensament de la lingüista, filòloga i professora M. Carme Junyent, que va morir aquest diumenge als 68 anys a causa d'un càncer, ha tingut un paper fonamental en la defensa del català amb la divulgació d'idees que conformen els diversos debats lingüístics i socials actuals.

1.

Aprofitar la llei del 25% a les escoles

"Jo ara el que faria és fer anar la llei a favor nostre i aprofitaria aquest 25%. Aquest 25% el farem en castellà, no pateixi, perquè segur que hi sortiríem guanyant. El que passa és que es fan moltes més classes en castellà de les que ningú admet, doncs sisplau, apliquem la llei a veure si per una vegada ens en sortim [...]. Tenim un 75% de marge per fer moltes coses". (Entrevista a Planta baixa, TV3)

2.

El dret de morir en català

"Ho he vist molt de prop i és molt dolorós. Si me’n vaig a viure als Estats Units m'hauré de morir en anglès, però quan ets aquí no poder morir en català... Buf... Per a una persona gran, parlar de la pròpia malaltia, del procés d’envelliment, de qüestions molt íntimes, si ho has de fer en una altra llengua, és molt dur. No em crec que cap bon metge no entengui aquesta necessitat. És més, conec molts bons metges que han vingut de fora i parlen català perquè tenen clar que poden entendre amb més precisió què li passa al seu pacient". (Entrevista a l'ARA)

3.

Responsabilitat personal a l’hora de salvar el català

"El català depèn de tu perquè si tu no el parles, no el parlarà ningú més. Aquesta és la responsabilitat dels catalanoparlants. Si nosaltres volem, la llengua no ens la poden prendre. Aquesta és la força real que tenim i la manera més clara de rebel·lar-nos contra aquest procés d’homogeneïtzació: parlar la nostra llengua. Frederic Mistral ho va dir amb altres paraules: “Quan un poble ha estat esclavitzat, si conserva la llengua és com si tingués les claus de la presó”. Doncs és això, i si en fóssim conscients segurament tindríem un motiu més per preservar la llengua, perquè el que volen és que deixem de fer-la servir perquè així ens controlen més fàcilment. I no parlo només de polítics: si tens un mercat que només parla una llengua, t’és més fàcil col·locar el producte". (Entrevista a l'ARA)

4.

La consciència lingüística dels joves

"Els joves canvien molt més de llengua o utilitzen per defecte molt més el castellà. Això voldria dir que no tenen la consciència que podíem tenir nosaltres que era una llengua per la qual calia lluitar, per les circumstàncies en què havia viscut. La darrera generació que ha tingut el català com a llengua habitual a l’entreteniment és la generació de Bola de Drac, la dels meus fills, que estan al voltant dels 30. Quan parles amb parlants de llengües en què ja clarament no s’hi pot fer res i els preguntes per què la van deixar de transmetre als seus fills, tothom diu que ningú era conscient del que estava passant". (Entrevista a l'ARA)

5.

No al llenguatge inclusiu

"El gran problema de la llengua inclusiva és que, en realitat, discrimina. Quan parlem de ciutadanes ciutadans, les ciutadanes queden excloses del conjunt de ciutadans. És un canvi que em sembla perniciós, i per això el denuncio. A la meva generació, quan deien que una cosa no era per a nens, jo em sentia inclosa, com a nena, en el conjunt de nens. Ara ja no és així. Hem aconseguit que les nenes s'autoexcloguin. Aquesta és una de les pitjors conseqüències del desdoblament lingüístic". (Entrevista a l'ARA)

6.

La importància de no canviar de llengua

"Parlar en castellà per educació és un prejudici induït. Primer, no és de mala educació parlar la teva llengua, és mala educació demanar als altres que no parlin la seva. Segon, si parles anglès no el parles per educació, el parles perquè és la teva llengua. Doncs si parles català no el parles per mala educació en aquest cas, sinó perquè és la teva llengua. Això és la moral de l’esclau, la subordinació, la supeditació, l’haver de treballar per a un altre". (Entrevista a l'ARA)

7.

Contra l'ús de 'totis'

"No crec que aquesta paraula reculli el batec del carrer, em sembla que ve més d'una elit que del mateix col·lectiu LGBTI+. He tingut alumnes trans i amics trans, i mai no han expressat la necessitat que se'ls reconegui amb una paraula diferent. El que volen és viure la seva vida i que els acceptin tal com són. Amb la llengua no arregles els seus problemes. Més aviat els acabes d'ensorrar, si t'hi refereixes amb paraules com totis". (Entrevista a l'ARA)

8.

El llenguatge no crea realitat

"La idea que si canviem la llengua canviarà el món és una fal·làcia. Si algú troba un sol exemple en què això hagi passat, estic disposada a revisar el que penso. Aquest debat sobre la llengua inclusiva n'amaga un altre que és més important, que és l'anàlisi del discurs. Qui parla? A qui s'escolta? I qui parla més? La relació entre discurs i poder no s'estudia gaire, fora de l'àmbit acadèmic". (Entrevista a l'ARA)

9.

Internet, una oportunitat per al català

"Des dels seus inicis, internet ha estat una gran oportunitat per a les llengües minoritàries. Si abans el mitjà més poliglot era la ràdio, de cop i volta teníem un mitjà que permetia ser-hi a tothom i ser-hi com volia. [...] Cada cop més, s’han d’enfrontar a un fantasma amb un imaginari tan potent que se’ns apareix com a imbatible: l’audiència. I, potser encara pitjor, la monetització. L’equació «llengua amb més parlants = més audiència» sembla òbvia, però no és real. En general, quan s’opta per una llengua amb més parlants s’entra en un mercat saturat en què és molt difícil fer-se un lloc. D’una altra banda, si la llengua no és la teva, renuncies a la matèria primera de la creació, i això et deixa en inferioritat de condicions, però sobretot renuncies a la teva audiència natural, a l’àmbit on pots arrelar i créixer. Això ho hem pogut veure tant en la literatura com en la cançó, i ara ens ho trobem a les xarxes. El cas és que, si el miratge de l’audiència ens fa renunciar a la creativitat, ben aviat ens quedarem sense res a dir i trencarem aquell vincle que fa que les obres de creació es retroalimentin". (Article d'opinió a Vilaweb)

10.

Apel·lar als indiferents

"Tenim un 15% de militants i després tenim un 15% d’hostils. És inútil perdre el temps amb ells (quin greu em sap, perquè renunciar al coneixement d’una manera tan gratuïta em sembla trist, però és la seva opció). Ara, tenim un 70% d’indiferents. I un 70% és molta gent i amb aquesta sí que pots aconseguir canvis. Tenim molt camp per córrer". (Entrevista a l'ARA)

stats