'Flipar', 'secallona', 'laportisme': quines paraules que no surten al diccionari es poden fer servir?

BarcelonaLa majoria de parlants ja tenim clar que el diccionari normatiu de la llengua no delimita el català que podem utilitzar. La llengua és molt més rica i creativa. Sobretot quan fem servir registres no formals, les piruetes que podem fer amb el llenguatge són inacabables. També és veritat que sovint tenim dubtes sobre si podem fer servir certes paraules. Puc fer servir la paraula pànxing? I self made man? I fajita i ranxera? I per què no surten al diccionari hiperactivitat, flipar, metavers, sostenibilitat, canvi climàtic, sudoku o poliamor? O la que es refereix a la secallona. O als patumaires.

"El parlar col·loquial a vegades és al diccionari i a vegades no –diu Judit Freixa, filòloga i directora de l’Observatori de Neologia de la UPF–. Hi ha paraules d'altres llengües que fa molts anys que fem servir [hip-hop], hi ha paraules que canvien de significat [xarxa social] i hi ha paraules ben formades [antigripal] que no són al diccionari i podem fer servir tranquil·lament". Per orientar l'usuari entre el gavadal de paraules d'ús habitual i les que entren al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), han creat Garbell, un diccionari de les paraules d'ús quotidià que no són al diccionari normatiu. És una eina tecnològica que no existeix en cap altra llengua, que han trigat més de quatre anys a desenvolupar i que funciona en obert en català.

És un diccionari complementari del de referència, que va més enllà de la dicotomia del que és correcte o incorrecte. En la primera fase hi han introduït 10.000 paraules de les 30.000 que tenen a la base de dades, no només estrictament neologismes (paraules noves) sinó neologismes lexicogràfics (que existeixen en l'ús i no són al diccionari normatiu), com és el cas del neologisme de l'any 2022, birra. L'algoritme classifica les paraules com un semàfor: algunes són diccionaritzables (és a dir, que compleixen els criteris per entrar al diccionari general, així que es poden fer servir en un context adequat), altres són prediccionaritzables (caldrà fer seguiment del seu ús) i d'altres són banderes vermelles (o bé no tenen prou ús o bé tenim altres maneres de dir el mateix).

El que situa la paraula més a prop o més lluny del diccionari són una vintena de criteris com la freqüència d'ús, la distribució en diferents textos (mitjans, xarxes, etcètera), l'antiguitat, l'estabilitat o la necessitat denominativa, una informació que apareix a cada entrada del diccionari. El que més puntua és que no hi hagi cap alternativa (com en el cas de dron, una paraula que s'ha de manllevar o inventar) i el que menys, que sigui una paraula passatgera (laportisme) o una paraula que ja té una fórmula acceptada en català (si tenim glamur, ja no cal glamour).

Per puntuar les paraules, Garbell té en compte totes les eines lingüístiques existents en català (els diccionaris normatius i descriptius, el Termcat, l'Optimot, etcètera), el valencià i altres diccionaris de llengües romàniques, de manera que és un macrodiccionari no normatiu de diccionaris.

Com funciona l'Observatori de Neologia?

Des del 1989, l'observatori de la UPF fa un buidatge de les paraules de la premsa, les revistes, la ràdio, la televisió i les xarxes socials per tenir el corpus de paraules que es fan servir en el català d'avui. Van començar fent-ho manualment amb l'Avui i el Diari de Barcelona, i avui ho fan amb eines automàtiques que comparen les paraules que s'usen amb les que són al diccionari. Un equip d'especialistes en lexicografia i neologia continuen fent part de la feina manualment, perquè el camp semàntic no el pot desxifrar el sistema. Cada any tanquen un buidatge de paraules noves, entre les quals s'escull el neologisme de l'any, i cada any avaluen de nou les paraules prediccionaritzables per si es descarten o avancen en el seu ús. Les que es consideren diccionaritzables són paraules que l'Institut d'Estudis Catalans pot valorar si convindria o no que entressin al diccionari. El DIEC ara té 70.332 entrades.