Ser gai i socialitzar en català a Barcelona: "Et trobes marginat, et giren la cara, et bloquegen a Grindr"

Barcelona"Trobada LGTBI+ de conversa en català / LGTBI+ catalan conversation", anuncia el Meetup, la xarxa d'oci a la qual són assidus expats i turistes de pas per Barcelona. Així s'anuncia la cita que portarà, dilluns al vespre al bar Moeem, un degoteig de gent a trobar-se per prendre una copa i parlar en català. Acabaran sent una quinzena, la meitat voluntaris lingüístics catalanoparlants i l’altra meitat estrangers que es defensen força bé en català.

L’entitat Treu la Llengua de l'Armari és qui organitza les trobades. Va néixer fa tres anys, en observar que ja és molt difícil sortir al vespre al Gaixample i socialitzar en català. "Abans et parlen en anglès que en català a Barcelona, i a Sitges encara és pitjor", diu el Jordi, un dels promotors. Barcelona és un pol d’atracció d’expats, immigrants, turistes que busquen oci gai i també sexiliats. "El sexili, l’exili sexual, aquí el vivim de pobles a ciutats, però a nivell internacional ve gent d’altres països perquè aquí hi ha lleis més liberals, tens més possibilitats de socialitzar i anar pel carrer agafat de la mà amb la parella", explica el Jordi.

Ara bé, el fet de ser capital queer té efectes lingüístics. "Des de fa uns anys, viure en català dins el món LGTBI s’ha tornat una cosa molt rara, minoritària, i sovint no se t’entén. Hi ha molta gent que ha vingut de fora perquè Barcelona és un refugi LGTBI, però els que som d’aquí i volem militar per la llengua i alhora per la vida LGTBI hem de fer uns equilibris molt difícils. ¿El català és menys important que una persona que ha fet un sexili? No sé fins a quin punt, la veritat", planteja Dídac Cerezo. També se sent fora de lloc quan els bars estan clarament pensats per atreure estrangers, amb més capacitat adquisitiva i amb l'eufòria perenne de les vacances.

Poca visibilitat i bloqueig a les xarxes

"Estem en un col·lectiu que dona molta importància a les minories i a la diversitat sexual, i ho celebro, però és curiós que la mateixa gent que es manifesta per la visibilitat, quan t’expresses en català dins d’aquest col·lectiu, et marginen, et giren la cara, et bloquegen a Grindr, et fan un lleig, no et responen. Fa anys que passa i va augmentant, i ho trobo una contradicció i una hipocresia. Això ha fet que perquè jo pugui exercir alhora de gai i de català al meu país hagi de recórrer a aquest grup", diu David Hornos. I ironitza: "A la LGTBIQ+ hi haurem d’afegir la C de català perquè ens respectin".

Hornos, militant històric pels drets homosexuals, no s’hauria imaginat la situació actual. "No pots lluitar totes les lluites a la vegada, i potser vam ser dòcils. Potser en aquell moment tens 20 anys i prioritzes tenir un bon sexe i una bona relació afectiva. I un cop normalitzes això, t’adones que has de poder estimar en la teva llengua. Sé que molts gais catalans canvien al castellà per passar una bona estona, perquè et garanteixes el sexe, i no em dona la gana, a la meva edat no ve d’aquí", afirma.

"Aquestes trobades són la demostració que la societat civil existeix quan les institucions ens defrauden. Potser estem malalts, però no estem morts", diu David Mallol, també voluntari i militant per la llengua. Per a ell els dos principals problemes són que als cambrers del Gaixample no se'ls demani entendre el català i l'agressivitat a les xarxes. "Els insults i els comentaris anticatalans són habituals. Al Grindr estic bloquejat perquè m'han denunciat. Com que tothom s'hi presenta en castellà, si parles en català sembles antisistema, és una llengua ultramarcada", assegura.

Treure’s la vergonya

L'única noia, Rita Lino, és portuguesa i acaba de conèixer Dídac Cerezo, que a sobre és professor de català. "Com a gai, els voluntariats lingüístics em poden generar inseguretat, perquè no em vull tornar a ficar a l’armari, i pot ser incòmode si ve gent que no reacciona bé a la teva sexualitat. Aquí em sento dins la meva comunitat i hi puc compartir el català fora dels ambients formals, com a voluntari i militant", reflexiona Cerezo. La Rita, que fa dos anys que viu a Barcelona, diu que li fa "molta vergonya parlar català" però aquí ha trencat el gel: "A la gent d’aquí li agrada que parli català, com a mi m’agrada que la gent al meu país parli el meu idioma". Lamenta que les noies siguin menys visibles a l'ambient. També falten joves amb consciència i militància pel català, hi afegeix Mallol.

Gonzalo Mayoral fa més d’un any que viu a Barcelona i el grup assegura que és qui més ha millorat el seu català. Només sabia algunes paraules, perquè els seus avis eren exiliats catalans a l’Argentina, i ara pot mantenir converses espontànies. Fins i tot diu bajanada en comptes de boludez. "Em feia mandra fer classes, perquè tinc 50 anys i ja he estudiat tant! –diu aquest enginyer agrònom–. Jo volia avançar més de pressa i aquestes trobades són fantàstiques, he fet amics amb qui parlo sempre en català. Fins i tot vaig poder fer un dinar en català amb les filles de cosines del meu pare. Va ser molt bonic", celebra.

Treu la Llengua organitza trobades setmanals en bars com el Moeem i el Boxer, un vermut els caps de setmana, sessions de conversa al Centre LGTBI amb el suport d’Òmnium, festes amb música en català i fins i tot han creat una llista de Spotify pròpia per eixamplar el repertori musical dels bars. "Intentem catalanitzar l’ambient LGTBI, però també intentem LGTBitzar el catalanisme perquè veiem venir per tot arreu les onades conservadores", alerta el Jordi. Per a ell, la militància per la llengua és una extensió de la defensa de la seva identitat que ha hagut de fer al llarg de tota la vida: "Als anys 80 o 90 defensava els drets LGTBI i ara lluito pels drets lingüístics. Perquè, jo que soc un gai que tinc passing, em sento més discriminat per català que per gai a Barcelona", sentencia.